Jordi Roca Vernet
Universitat de Barcelona

DOI: https://doi.org/10.1344/cercles2020.23.%25x

Paraules clau: història política, mobilització política, història cultural

Resum: Fa molt temps que la història política ha deixat de ser la història de les idees de les elits, que, quan interactuaven amb les classes popu-lars, era per manipular-les per tal que donessin suport als seus pro-jectes polítics. Tampoc no és la història de l’acció política associada amb el que històricament s’ha anomenat la revolució, paradigma de la modernitat. En les darreres dècades s’ha atorgat rellevància a la història dels sectors populars que es vincularen a la causa reaccionària com a origen del conservadorisme. Les noves mirades sobre les mobilitzacions polítiques populars han ofert un contrapunt a com s’havien retratat aquelles mobilitzacions reaccionàries des d’una teo-logia revolucionària. En aquest dossier reunim quatre articles que mostren de quina manera la història política recorre nous camins sota el guiatge d’altres disciplines que s’interrelacionen entre elles i l’exploració de nous camps d’anàlisi. Probablement el descobriment de les bases socials del catolicisme ha suscitat un inusitat interès his-toriogràfic en els darrers temps; tot i això, l’estudi de la institución eclesiàstica encara roman en un segon pla, i encara més la interrela-ció d’aquesta amb les noves institucions liberals sorgides arran de la promulgació de la Constitució de 1812.