Mobilització i discurs polític: fonaments de la renovació de la història política

Jordi Roca Vernet

(Universitat de Barcelona)

Fa molt temps que la història política ha deixat de ser la història de les idees de les elits, que, quan interactuaven amb les classes popu-lars, era per manipular-les per tal que donessin suport als seus pro-jectes polítics. Tampoc no és la història de l’acció política associada amb el que històricament s’ha anomenat la revolució, paradigma de la modernitat. En les darreres dècades s’ha atorgat rellevància a la història dels sectors populars que es vincularen a la causa reaccionària com a origen del conservadorisme. Les noves mirades sobre les mobilitzacions polítiques populars han ofert un contrapunt a com s’havien retratat aquelles mobilitzacions reaccionàries des d’una teo-logia revolucionària. En aquest dossier reunim quatre articles que mostren de quina manera la història política recorre nous camins sota el guiatge d’altres disciplines que s’interrelacionen entre elles i l’exploració de nous camps d’anàlisi. Probablement el descobriment de les bases socials del catolicisme ha suscitat un inusitat interès his-toriogràfic en els darrers temps; tot i això, l’estudi de la institución eclesiàstica encara roman en un segon pla, i encara més la interrela-ció d’aquesta amb les noves institucions liberals sorgides arran de la promulgació de la Constitució de 1812.