La censura contra Els mallorquins, de Josep Melià (1964-1967)
Antoni Marimon Riutort
Universitat de les Illes Balears
Departament de Ciències Històriques
i Teoria de les Arts
DOI: 10.1344/cercles2024.27.1004.
Paraules clau: censura, identitat, tardofranquisme, llengua catalana, Mallorca, intel·lectual.
Resum: Amb Els mallorquins, redactat entre 1963 i 1964, un jove Josep Melià va aconseguir completar la tasca de reflexió identitària iniciada per Jaume Vicenç Vives i continuada brillantment per Joan Fuster. Contra tot pronòstic, la censura va esser molt dura contra Els mallorquins. S’ha de destacar un informe procedent de la Delegación Provincial de Baleares de Información y Turismo que l’acusava de catalanista radical, de fer propaganda de personalitats separatistes i de distorsionar la realitat mallorquina.
Aquest informe, així com un altre de més moderat que també era d’autoria mallorquina, demostrava que les autoritats franquistes tenien un bon coneixement dels cercles culturals mallorquins. Es va iniciar un llarg procés de negociació entre l’autor i les autoritats censores en el qual va intervenir personalment el director general d’Información, Carlos Robles Piquer. Finalment, el març de 1967 l’obra es va poder publicar. Tot i que s’havien suprimit nombrosos passatges i expressions com «nació» o «nacional», no es van desvirtuar les tesis principals de l’obra, que eren la catalanitat històrica i cultural de Mallorca i la denúncia d’un llarg procés de castellanització cultural, desenvolupat amb la col·laboració sobretot de la burgesia i l’apatia de la massa de la població.
Censorship against Josep Melià’s Els mallorquins (1964-1967)
Abstract: In Els mallorquins, written between 1963 and 1964, a young Josep Melià managed to successfully undertake the task of identity reflection that had been initiated by Jaume Vicenç Vives and brilliantly continued by Joan Fuster. Contrary to all expectations, the censorship was harsh against Els mallorquins. It is noteworthy to highlight a report from the Provincial Delegation of Information and Tourism in the Balearic Islands, which accused it of being a radical Catalanist work, propagating separatist personalities, and distorting the Mallorcan reality. This report, along with another, of a more moderate nature but also of Mallorcan authorship, demonstrated that the Francoist authorities had a good understanding of the cultural circles in Mallorca. A lengthy negotiation process ensued between the author and the censoring authorities, in which the Director General of Information, Carlos Robles Piquer, personally intervened. Finally, in March 1967, the work was able to be published. Although numerous passages and expressions such as “nation” and “national” had been suppressed, the main theses of the work were not distorted. These theses revolved around the historical and cultural Catalan identity of Mallorca and the denunciation of a long process of cultural Castilianization, primarily facilitated by the bourgeoisie and the apathy of the majority of the population.
Keywords: Censorship, identity, late Francoism, Catalan language, Mallorca, intellectual.
antoni.marimon@uib.es | https://orcid.org/0000-0002-7844-6016
Antoni Marimon Riutort (Palma, 1965) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1993). Des de 1996 és professor a la UIB, on ha estat subdirector del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts (2013-2015). Un dels seus camps de recerca és l’estudi de la política a les illes Balears des del final del franquisme fins a l’actualitat.
Antoni Marimon Riutort (Palma, 1965). He holds a doctorate in contemporary history from the University of the Balearic Islands (1993). Since 1996 he has been a lecturer at the UIB. He was deputy director of the Department of Historical Sciences and Theory of the Arts (2013-2015). One of his fields of research is the study of politics in the Balearic Islands from the end of the Franco regime to the present day.