L’objectiu de l’article és analitzar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980 per copsar la seva rellevància i el canvi històric que van representar tant per al sistema polític com per a les lògiques dominants a l’interior de les forces polítiques catalanes. Des d’una perspectiva que comprèn la disputa política com una disputa per l’hegemonia en el sentit gramscià, concebent també les dinàmiques de classe com un element rellevant per entendre allò polític, s’estudien els termes en què es desenvolupa la disputa política durant aquelles eleccions i se n’estudien els agents principals, l’evolució i el perquè dels seus plantejaments, les variacions i els decantaments que van produir-se en l’equilibri i la correlació de forces existents entre ells, i els condicionaments provinents del context en el qual es dona tot aquest procés. El plantejament també pretén escriure una història política de la consolidació del sistema democràtic a Espanya i de la crisi i la refundació del capitalisme global durant els anys setanta i vuitanta des de Catalunya.