Revista CERCLES

catalanisme

Entre intel·lectual i polític. Lluís Nicolau d’Olwer durant la Segona República vist pels seus coetanis

Rokayah Navarro Doctorada UB   DOI: https://doi.org/10.1344/%25x   Paraules clau: Nicolau d’Olwer, historiografia, intel·lectual, Segona República Espanyola, catalanisme.   Resum: Fruit d’un treball molt més ampli, el present article s’insereix en el corrent historiogràfic que els darrers anys s’ha interessat per la figura de Lluís Nicolau d’Olwer com a polític i com a intel·lectual. Aquest article es planteja […]

Comparteix a xarxes

Entre intel·lectual i polític. Lluís Nicolau d’Olwer durant la Segona República vist pels seus coetanis Leer más »

Entre intel·lectual i polític. Lluís Nicolau d’Olwer durant la Segona República vist pels seus coetanis

Rokayah Navarro Doctorada UB   DOI: https://doi.org/10.1344/%25x   Paraules clau: Nicolau d’Olwer, historiografia, intel·lectual, Segona República Espanyola, catalanisme.   Resum: Fruit d’un treball molt més ampli, el present article s’insereix en el corrent historiogràfic que els darrers anys s’ha interessat per la figura de Lluís Nicolau d’Olwer com a polític i com a intel·lectual. Aquest article es planteja

Comparteix a xarxes

Entre intel·lectual i polític. Lluís Nicolau d’Olwer durant la Segona República vist pels seus coetanis Leer más »

Mens sana in corpore sano. Cultura i funció pública a la Catalunya dels anys trente del segle XX

David Martínez Fiol GRENS   DOI: https://doi.org/10.1344/%25x   Paraules clau: Funció pública, Noucentisme, cultura de masses, avantguarda, catalanisme.   Resum: L’article ofereix una visió alternativa del món literari i periodístic català durant els anys de la Segona República. S’hi observa com molts escriptors i artistes treballaven en la funció pública municipal o de la Generalitat, perquè, lògicament, no

Comparteix a xarxes

Mens sana in corpore sano. Cultura i funció pública a la Catalunya dels anys trente del segle XX Leer más »

La disputa per l’hegemonia i la lluita de classes en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980

L’objectiu de l’article és analitzar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980 per copsar la seva rellevància i el canvi històric que van representar tant per al sistema polític com per a les lògiques dominants a l’interior de les forces polítiques catalanes. Des d’una perspectiva que comprèn la disputa política com una disputa per l’hegemonia en el sentit gramscià, concebent també les dinàmiques de classe com un element rellevant per entendre allò polític, s’estudien els termes en què es desenvolupa la disputa política durant aquelles eleccions i se n’estudien els agents principals, l’evolució i el perquè dels seus plantejaments, les variacions i els decantaments que van produir-se en l’equilibri i la correlació de forces existents entre ells, i els condicionaments provinents del context en el qual es dona tot aquest procés. El plantejament també pretén escriure una història política de la consolidació del sistema democràtic a Espanya i de la crisi i la refundació del capitalisme global durant els anys setanta i vuitanta des de Catalunya.

Comparteix a xarxes

La disputa per l’hegemonia i la lluita de classes en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980 Leer más »

La disputa per l’hegemonia i la lluita de classes en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980

L’objectiu de l’article és analitzar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980 per copsar la seva rellevància i el canvi històric que van representar tant per al sistema polític com per a les lògiques dominants a l’interior de les forces polítiques catalanes. Des d’una perspectiva que comprèn la disputa política com una disputa per l’hegemonia en el sentit gramscià, concebent també les dinàmiques de classe com un element rellevant per entendre allò polític, s’estudien els termes en què es desenvolupa la disputa política durant aquelles eleccions i se n’estudien els agents principals, l’evolució i el perquè dels seus plantejaments, les variacions i els decantaments que van produir-se en l’equilibri i la correlació de forces existents entre ells, i els condicionaments provinents del context en el qual es dona tot aquest procés. El plantejament també pretén escriure una història política de la consolidació del sistema democràtic a Espanya i de la crisi i la refundació del capitalisme global durant els anys setanta i vuitanta
des de Catalunya.

Comparteix a xarxes

La disputa per l’hegemonia i la lluita de classes en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980 Leer más »

Víctor Balaguer, Montserrat i Catalunya

Víctor Balaguer, autoproclamat trobador de Montserrat, va esdeve·nir l’ideòleg que va fer possible el desencadenament de la construcció delMontserrat modern i la seva definició com a símbol de referència dins del seuambiciós projecte de creació d’un estat modern per a la Catalunya i l’Espa·nya contemporànies. Aquest article revisa l’obra política, històrica i intel·lectual balagueriana i analitza la seva relació amb la construcció montser·ratina, així com la complexitat de la interpretació que Balaguer basteixsobre Montserrat.

Comparteix a xarxes

Víctor Balaguer, Montserrat i Catalunya Leer más »

La Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón de Víctor Balaguer, aportacions i reflexions per a una contextualització

En aquest text s’analitzen el marc històric i les circumstàncies en lesquals es van elaborar la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, escritaper Víctor Balaguer i editada per Salvador Manero. S’analitzen aspectesrelacionats amb l’edició, el context cultural, les intencions de l’autor, lescrítiques que va rebre i les interpretacions que s’han fet sobre ell i la sevaobra.

Comparteix a xarxes

La Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón de Víctor Balaguer, aportacions i reflexions per a una contextualització Leer más »

La cultura catalana a Itàlia: el cas de Cesare Giardini

Patrizio Rigobon DOI: https://doi.org/10.1344/cercles2019.22.1004 Paraules clau: Giardini, Estelrich, Prat de la Riba, catalanisme, feixisme Resum: L’article estudia alguns aspectes de la vida i de l’obra del catalanòfil italià Cesare Giardini (Bolonya, 1893 – Milà, 1970) fins a la dècada dels anys trenta del segle xx. La seva activitat inicial d’actor li va permetre viatjar a Barcelona el

Comparteix a xarxes

La cultura catalana a Itàlia: el cas de Cesare Giardini Leer más »

El pensament nacionalista de Lluís Domènech i Montaner: catalanisme i Ateneu Barcelonès

Carme Riu de Martín Universitat de Barcelona DOI: https://doi.org/10.1344/cercles2020.23.1013 Paraules clau: catalanisme, Ateneu Barcelonès, cultura i política, nacionalisme Resum: El treball exposa el pensament nacionalista català i l’activitat política de Lluís Domènech i Montaner. L’interès per la llengua i la cultura catalanes va motivar la seva activitat política i cultural. Va ser membre fundador del partit de

Comparteix a xarxes

El pensament nacionalista de Lluís Domènech i Montaner: catalanisme i Ateneu Barcelonès Leer más »

La recepció de Georges Valois a Catalunya. Aproximació a les influències i interpretacions d’un referent oblidat (1918-1928)

Joan Pubill Brugués Universitat Autònoma de Barcelona DOI: https://doi.org/10.1344/cercles2021.24.1004 Paraules clau: George Valois, pistolerisme, corporativisme, Action Française, catalanisme, feixisme Resum: A través de l’anàlisi de la recepció de les seves idees en quatre cultu res polítiques (maurisme, catalanisme noucentista, catolicisme social i ca talanisme progressista), l’article que presentem pretén examinar l’impacte del pensament de Georges Valois a Catalunya.

Comparteix a xarxes

La recepció de Georges Valois a Catalunya. Aproximació a les influències i interpretacions d’un referent oblidat (1918-1928) Leer más »

Solverwp- WordPress Theme and Plugin