Aquest article se centra en l’estudi de la figura de Manuel Sacristán Luzón (1925-1985), considerat per alguns el pensador espanyol més gran de la segona meitat del segle xx (Jesús Mosterín). Hi ha dues línies preferents d’actuació de Sacristán, interconnectades, que centren l’anàlisi d’aquesta aportació: la tasca d’introductor a les llengües hispàniques d’alguns intel·lectuals marxistes europeus, principalment com a traductor de les seves obres d’assaig, i la seva connexió amb aquests intel·lectuals. Les fonts utilitzades són les contingudes en el Fons personal de Manuel Sacristán, de la Universitat de Barcelona, així com les bibliogràfiques.