Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Examen de tipus test < Documents de docència i de recerca < Models de documents < Llibre d’estil

Examen de tipus test


Examen de tipus test 

Els exàmens de tipus test són proves objectives que presenten un nombre elevat de preguntes amb una estructura tancada de resposta. Les respostes correctes són unívoques i exactes, i per això es poden qualificar objectivament. Entre els possibles tipus de preguntes, destaquen les d’elecció múltiple, que consisteixen en un enunciat que planteja una qüestió, amb la màxima claredat i brevetat possible, i una sèrie de solucions alternatives, de les quals només sol haver-n’hi una de correcta o de millor. Les alternatives falses s’anomenen distractors.

Aquestes proves no solament posen en evidència si s’han adquirit o no uns coneixements, o si s’han assolit o no uns objectius, sinó també la capacitat per distingir matisos o aspectes sobre el procés d’aprenentatge, especialment si els elements distractors han estat ben elaborats. Construir un bon examen de tipus test permet, a més, minimitzar respondre correctament a l’atzar.

Els qüestionaris d’elecció múltiple permeten, entre d’altres, puntuar objectivament i corregir amb immediatesa, detectar deficiències d’aprenentatge o, fins i tot, avaluar aprenentatges complexos. Per contra, els inconvenients clars que presenten tenen a veure amb la incapacitat per mesurar el pensament creador, la dificultat per confeccionar preguntes ben elaborades i la complexitat per trobar bons distractors.

En tot cas, aquestes proves són presents en l’avaluació universitària, en els processos d’acreditació i en la formació en general, i també habituals en les plataformes formatives digitals, les quals ofereixen un seguit d’eines i opcions que en faciliten la confecció, especialment des del punt de vista formal.

Convé que els examinadors coneguin algunes directrius de bones pràctiques, que afecten tant l’enunciat de les preguntes com les opcions de resposta, per afrontar de manera autònoma i amb garanties la confecció d’un bon examen de tipus test. Són criteris contrastats que apunten els especialistes en proves d’avaluació i garanteixen, en gran mesura, la qualitat de la prova.

Informació Aquests criteris s’han elaborat amb l’assessorament de Francesc Martínez-Olmo, professor de la Facultat d’Educació i especialista en mètodes d’investigació i diagnòstic en educació.
Bibliografia
Martínez-Olmo, Francesc. Apunts sobre proves de rendiment: característiques, avantatges i limitacions. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2021. <http://hdl.handle.net/2445/173273> [consulta: 20-1-2021].

Renom Pinsach, Jordi; Doval Diéguez, Eduardo. Bones pràctiques en l’ús de proves d’alternativa múltiple. Barcelona: Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l’Educació, 2019. (Quaderns de Docència Universitària; 39). <https://hdl.handle.net/2445/140390> [consulta: 16-11-2020].

Sans Martín, Antoni. L’avaluació dels aprenentatges: construcció d’instruments. Barcelona: Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l’Educació, 2004. (Quaderns de Docència Universitària; 2). <https://hdl.handle.net/2445/8447> [consulta: 16-11-2020].

Enunciat de les preguntes 

  • L’enunciat ha de plantejar la qüestió de manera clara, breu i concisa, i referir-se a un únic contingut o objectiu. Ha de recollir, per tant, la informació estrictament necessària per poder avaluar el resultat concret d’aquell aprenentatge.

    Hauria de ser més llarg, però, que les respostes alternatives, atès que la informació bàsica de la pregunta rau, precisament, en l’enunciat.

  • D’acord amb el principi d’independència, ha de ser comprensible al marge de les opcions de resposta i en cap cas no ha de contenir informació que ajudi a respondre una altra pregunta.

  • Ha de fugir de la redacció literal del material d’aprenentatge i exposar la informació de manera que l’examinand hagi de demostrar un cert grau de comprensió inferencial.

  • Ha d’emprar la terminologia pròpia de la disciplina, tenint en compte les característiques de les persones a qui s’adreça la prova. Cal evitar, però, regular la dificultat de l’enunciat emprant un vocabulari de difícil comprensió, diferent de l’habitual o que no s’hagi treballat específicament.

  • Ha de prioritzar la redacció en forma de pregunta i acabar sempre amb un signe d’interrogació.

    En el cas d’enunciats complexos, que contenen una exposició inicial de continguts i una pregunta final, cal respectar la puntuació natural de cada element i separar les diverses informacions prèvies amb els punts que corresponguin.

    D’altra banda, si es planteja més d’una pregunta final consecutiva, cada pregunta comença amb majúscula inicial i es tanca amb interrogant.

    Són alternatives menys recomanables, per tant, els enunciats amb frases inacabades o que contenen instruccions per a l’examinand.

  • Ha d’optar preferentment per redaccions afirmatives, més clares i entenedores que les negatives, i eludir absolutament les dobles negacions, que indueixen a errors i generen construccions ambigües. En tot cas, si inevitablement hi ha opcions amb elements negatius, cal destacar-los tipogràficament perquè quedin ben visibles.

Opcions de resposta 

  • El nombre de respostes alternatives s’ha de mantenir fix al llarg de tot el qüestionari i, habitualment, oscil·la entre tres i cinc.

    La qualitat dels distractors, però, sol disminuir com més opcions es plantegen. Generalment no costa gaire trobar dues respostes incorrectes creïbles, però la tercera ja és més costosa, i així successivament. Per això, les preguntes amb tres opcions de resposta acostumen a «funcionar» millor (des d’un punt de vista mètric) que les que en tenen més (que maximitzen, en canvi, la fiabilitat de la prova).

    En tot cas, les alternatives incorrectes han de respondre als errors més típics comesos pels examinands.

  • L’ordre de presentació de les opcions de resposta ha de ser neutre i lògic, preferentment alfabètic o numèric. En qualsevol cas, la posició de la resposta correcta s’hauria de triar a l’atzar, per evitar regularitats fàcils de descobrir.

  • Les alternatives han de ser tan breus com sigui possible, totes han de tenir una extensió similar i qualsevol informació repetida s’ha de traslladar a l’enunciat. De fet, qualsevol expressió inicial redundant sobrecarrega el temps de lectura i allarga innecessàriament les respostes.

    En tot cas, és important evitar que l’opció correcta tingui més informació o extensió que la resta.

  • D’acord amb el principi d’independència, no hi ha d’haver connexió ni interdependència de continguts entre les diverses opcions de resposta. Així, han de presentar continguts diferenciats i no coincidents.

    Són poc recomanables les alternatives que n’afirmen o en neguen d’altres. Ara bé, si cal utilitzar-les, són preferibles les del tipus «les altres opcions» que no pas «les opcions anteriors», especialment en proves en línia on les respostes es poden ordenar aleatòriament.

  • Totes les alternatives han de mantenir una coherència gramatical amb l’enunciat i un paral·lelisme entre si pel que fa a versemblança, estil i model de redacció.

  • S’ha d’optar preferentment per redaccions afirmatives, més clares i entenedores que les negatives, i eludir absolutament les dobles negacions, que indueixen a errors i generen construccions ambigües. En tot cas, si inevitablement hi ha opcions amb elements negatius cal destacar-los tipogràficament perquè quedin ben visibles.

  • S’ha de fugir d’expressions o exemples literals del material d’aprenentatge, frases fetes, tòpics o alternatives humorístiques. Aquestes opcions acostumen a mostrar un mal funcionament i propicien la conjectura.

  • És convenient eludir termes absoluts, com ara «tot», «res», «sempre», «mai», etc. En general, aquestes expressions s’associen a alternatives errònies.

  • És recomanable utilitzar l’adjectiu «correcta/correctes» per fer referència a la idoneïtat de la resposta, i no pas «bona/bones», «adequada/adequades», etc.

  • Cal revisar també si hi ha errors ortogràfics i gramaticals en els distractors. En confeccionar una pregunta, se sol prestar més atenció a les alternatives correctes, i les faltes d’ortografia i altres errors d’expressió poden oferir pistes no desitjades.



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 10-2-2021
Citació recomanada:
«Examen de tipus test» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri_bloc.php?id=3232> [consulta: 18 setembre 2021].