Quan l’infinitiu fa de subjecte, si es troba abans del verb del qual és subjecte, no va mai precedit de la partícula de:
En cas que l’infinitiu es trobi després del verb del qual és subjecte, no és incorrecte fer-lo precedir de de, però és preferible no fer-ho:
 | Fer els exercicis abans de l’examen val la pena. |
 | De fer els exercicis abans de l’examen val la pena. |
En cas que l’infinitiu es trobi després del verb del qual és subjecte, no és incorrecte fer-lo precedir de de, però és preferible no fer-ho:
| Val la pena Ø fer els exercicis abans de l’examen. |
 | Val la pena de fer els exercicis abans de l’examen. |
| No és fàcil Ø solucionar aquest problema. |
| No és fàcil de solucionar aquest problema. |
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 5-4-2019
Citació recomanada:
«Valor de subjecte» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3144> [consulta: 4 maig 2024].
