Francesc Martorell, veí de Linyola, i la seva esposa Barcelona venen a Antoni Cardona, veí de Lleida, un censal mort de 5.370 sous de preu i 223 sous i 9 diners de pensió anual, tot en moneda jaquesa, a pagar per la festa de sant Francesc del mes d?octubre. Els venedors reconeixen rebre aquesta quantitat amb l?àpoca corresponent. Aquests 223 sous i 9 diners equivalen a la meitat dels 447 sous i 6 diners que, a raó de 12.000 sous per mil?lenari, la universitat de Cubells i els seus veïns pagaven a Balaguer de Ramoneda en concepte de les pensions de diversos censals morts que li havien venut. Aquestes pensions i censals eren les següents: Cent sous, a pagar el dia 1 de maig, pel censal de 60 lliures que Nicolau Pasqual, Mateu Gomar i Guillem Ferruç, com a síndics i procuradors de la universitat de Cubells, varen vendre el 2 de maig de 1367. Dos-cents sous, a pagar per la festa de santa Maria de març, pel censal de 120 lliures que Miró de Puigvert, Andreu Tàpia i Francesc de Meià, com a síndics i procuradors de la universitat de Cubells, varen vendre el darrer dia de febrer de 1382. Trenta-cinc sous, a pagar per la festa dels sants Jaume i Cugat, pel censal de 21 lliures que Mateu Domènec, Guillem Ferruç i Bernat de Montgai, com a síndics i procuradors de la universitat de Cubells, varen vendre el 22 de novembre de 1373. Dotze sous, a pagar per la festa de sant Miquel de maig, pel censal de 7 lliures que la universitat i els veïns de Cubells varen vendre el 24 d?abril de 1352. Cinquanta sous, a pagar per sant Mateu de setembre, pel censal de 30 lliures que Nicolau Pasqual, Mateu Gomar i Guillem Ferruç, com a síndics i procuradors de la universitat de Cubells, varen vendre el 23 de setembre de 1367. Cinquanta sous, a pagar el dia 1 d?agost, pel censal de 30 lliures que Nicolau Pasqual, Mateu Gomar i Guillem Ferruç, com a síndics i procuradors de la universitat de Cubells, varen vendre el 2 d?agost de 1362. Aquests 447 sous i 6 diners, suma de les dites pensions, corresponien a Francesc Martorell per la compra feta per Guillem Martorell, com a tutor seu i dels seus germans Lluís i Amada, fills del difunt Joan Martorell, a Balaguer de Ramoneda per 5.370 sous (document autoritzat al terme d?Alòs, al lloc anomenat el coll de Negra, el 8 de gener de 1387, pel notari Guillem de Meià). A posteriori, Francesc Martorell, atesa l?extrema pobresa de la universitat i veïns de Cubells i sentint pietat per aquesta situació, va reduir aquestes pensions a la meitat, és a dir a 223 sous i 9 diners, a raó de 24.000 sous per 1.000, a pagar per la festa de sant Francesc del mes d?octubre, tal i com consta en el document de reducció de pensió fet a Cubells el 4 d?octubre de 1407, document que ara lliura a Antoni Cardona perquè puguin exigir la pensió. Francesc i Barcelona, finalment, tot al?legant ocupacions diverses, aprofiten el mateix document de venda del censal mort per nomenar els notaris Arnau de la Pardina i Joan Garcia i l?escrivà Jaume Vidrier, tots de Lleida, procuradors seus perquè informin la universitat i homes de Cubells que, en l?esdevenidor, hauran de pagar a Antoni Cardona la pensió de 223 sous i 9 diners o la quantitat total (5.370 sous) en cas de lluïció. Intimació 1429 juliol 23. Cubells Joan Garcia, notari de Lleida, com a procurador de Francesc Martorell i de la seva muller Barcelona, notifica a Joan de Plat, notari i paer, Ramon de Montgai, batlle, i Guillem de Meià i Pere Covet, prohoms, tots veïns de Cubells, que ha venut el censal mort dalt especificat a Antoni Cardona, raó per la qual, en l?esdevenidor, la universitat de Cubells i els seus veïns hauran de pagar, per la festa de sant Francesc del mes d?octubre, al dit Antoni els 223 sous i 9 diners jaquesos corresponents a la pensió anual del censal o la quantitat total (5.370 sous) en cas de lluïció.