Joan Gispert, prior de Santa Maria de Gualter, Bernat d’Olzinelles, ciutadà de Lleida i senyor de Mollerussa, Astruc Bonsenyor Gràcia, jueu d’Agramunt, i Galceran Bellver, prevere, aquest en substitució de Galceran Sacosta, per una part, i Pere de Montgai, major, batlle, Bernat Guim Arnau, Antoni Pucullull, aquest en substitució de Jaume Bertran, Antoni de Montgai i Salvador Clua, paers, i Guillem Guim Arnau i Francesc Caminet, prohoms, per l’altra part, àrbitres nomenats, respectivament, pels creditors o compradors de l’Onzè perpetu de la vila de Cubells i per la universitat i els homes del dit lloc (nomenament fet el 28 de novembre de 1449 en presència de molts dels creditors o dels seus procuradors i en presència, també, dels paers de Cubells), reunits en la casa de Joan Marc Bondia, hostaler de Cubells, en presència de Joan de Peralta, notari, de Joan de Patos, veí de Cubells, de Gaspar de Montsonís, veí d’Alòs, i de Lluís de Coscó, cavaller i senyor de Cubells, sentencien en la controvèrsia sorgida entre els dits creditors, per una part, i els paers i els veïns de Cubells, per l’altra, en relació a dos dels capítols que s’havien signat amb motiu de la venda del dit Onzè i que feien referència al nombre de bèsties de càrrec, o al seu equivalent en diners, que els homes de Cubells havien de lliurar una vegada a l’any als seus creditors i a l’obligació de fermar i pagar el dit Onzè per part dels homes del poble de Cubells. Els dits àrbitres sentencien que els homes de Cubells només hauran de lliurar 60 bèsties de càrrec o 300 sous i que tots els homes de Cubells hauran de fermar i pagar l’onzè mentre visquin al poble, tenint, però, llibertat de marxar i, així, deixar de pagar en els anys successius a la seva marxa.