Canvi de codi
Data d'edició: 19 de Febrer de 2014
Data d'actualització: 24 de Febrer de 2014
Data d'actualització: 24 de Febrer de 2014
Autoria:
E. Juarros
Revisió:
E. Artigas
Traducció:
E. Artigas Altres idiomes:
El canvi de codi, anomenat també canvi de llengües o desplaçament de codi, és una característica de la parla bilingüe que consisteix en l’alternança de dues llengües, per part d’un mateix parlant, dins d’un únic discurs, oració o constituent.
Continguts
Explicació
Tipus de canvi
Generalment, es diferencien dos tipus de canvi de codi: l’interoracional i l’intraoracional. El canvi de codi interoracional es produeix entre dues oracions, com en l’exemple següent, en el qual el parlant canvia del català al castellà: La tia desgraciada va i me diu l’atre dia: A ver si limpiamos el portal, ¿eh?. El canvi de codi intraoracional és el que es produeix en el si d’una mateixa unitat sintàctica o oracional: I me posava de vuelta y media perejil (Blas Arroyo y Tricker 2000).
Un cas molt freqüent de canvi de codi en la parla bilingüe el constitueix la inserció de paraules o preguntes retòriques finals en l’altra llengua, com passa quan en l’espanyol parlat a Catalunya s’inclou l’afegitó oi? (‘¿verdad?’) al final d’una oració: Deben de haber empezado las rebajas, oi? Quan el canvi de codi implica una sola paraula, decidir si es tracta d’un canvi de codi, d’un préstec permanent o d’una interferència conjuntural, depèn del grau d’integració fonològica, morfològica i sintàctica de l’element lingüístic en la llengua base (Blas Arroyo y Tricker 2000). Per exemple, en l’oració Es posible que te mogueen, el verb moguear (de l’anglès to mug, ‘atracar’), adaptat fonològicament, flexionat com qualsevol verb de la primera conjugació en espanyol i inserit en l’oració impersonal transitiva amb se (corresponent a la gramàtica espanyola), no constitueix un canvi de codi, sinó més aviat un préstec integrat en l’espanyol parlat dels porto-riquenys d’ East Harlem a Nova York (Poplack 1980). En canvi, l’adjectiu nice (‘agradable’ en anglès) de l’enunciat Le digo en una forma nice, sí que seria un exemple de canvi de codi, ja que no està integrat ni fonològicament ni morfològica en el discurs en espanyol (Silva-Corvalán 2001). Tot i així, aquesta categorització es veu complicada en casos en què la convergència sintàctica o morfològica entre les dues llengües implicades assoleix una cohesió tal que resulta impossible determinar la llengua base del discurs i, per tant, la direcció del canvi; sembla més aviat que el parlant bilingüe posseeix una gramàtica en la qual estàn barrejades ambdues llengües. Per exemple, en l’oració de l’espanyol d’Estats Unitats, Yo también estoy teniendo un buen tiempo (Klee y Lynch 2009), malgrat que el lèxic és exclusivament espanyol, l’estructura sintàctica pertany a l’anglès (I am also having a good time). L’elevada presència d’aquest tipus de calcs sintàctics en la parla bilingüe ha portat determinats autors a refusar la noció de canvi de codi i a parlar més aviat de barreja de llengües com a característica de la parla bilingüe que diferenciaria les gramàtiques d’aquests parlants de les dels parlants monolingües (Muysken 2000, Toribio 2004, Grosjean 2009).
Restriccions gramaticals
El més sorprenent d’aquest estil de parla és que el canvi de codi sembla que es produeix sense detonants obvis, per bé que alguns autors han començat a descriure el que podríem anomenar una gramàtica del discurs mixt, que inclouria, per exemple, l’actuació de determinades restriccions sobre els possibles llocs del canvi (vegi's Toribio 2001 i Lipski 2008, seguint el treball seminal de Poplack 1980). Així, per exemple, Toribio (2001) va veure que, mentre que una oració com Por la noche, los siete enanitos found her on the ground, seemingly dead es considera acceptable en condicions experimentals, el refús es general en el cas de *Los enanitos intentaron pero no succeeded in awakening Snow White. La naturalesa de les restriccions és encara pendent de determinar, però la tendència dominant dins la lingüística actual ha passat, de mirar d’esbrinar si existeixen aquestes restriccions, a determinar la millor manera de caracteritzar-les, a fer afirmacions significatives sobre l’habilitat que tenen els parlants bilingües de barrejar les seves llengües i a resseguir el procés d’adquisició d’aquesta competència (Myers-Scotton 1993).
Funció i actituds lingüístiques
Els parlants bilingües varien, tant qualitativament com quantitativa, en la utilització del canvi de codi. Sembla ser que determinades comunitats lingüístiques, com les descrites per Zentella (1997) d’immigrants porto-riquenys en El Bloque, a la ciutat de Nova York, utilitzen com a estratègia discursiva habitual el canvi de codi sovintejat i de tot tipus entre l’anglès i l’espanyol, de manera que adherir-se a un discurs semblant al monolingüe és signe inequívoc de no pertànyer a aquesta comunitat de parla.
Tot el contrari, uns altres grups de parlants bilingües poden tenir com a norma un discurs més semblant al monolingüe, en el qual les llengües de la comunitat es mantenen intencionadament separades, i el canvi de codi, quan es dóna, està estigmatitzat o bé conté una força pragmàtica molt marcada. (Grosjean 2009).
Tanmateix, sembla que el canvi de codi és més freqüent i presenta una consistència més gran en els parlants bilingües que posseeixen un alt domini de les seves llengües, tant a nivell gramatical com pragmàtic. Per això, alguns autors consideren que el canvi de codi pot ser un índex de competència bilingüe (Poplack 1980, Toribio 2004).
En els casos en què es produeix, el canvi de codi serveix als parlants per acomplir diverses funcions comunicatives (Silva-Corvalán 2001) o sociolingüístiques (Gumperz 1976): la codificació de citacions (discurs indirecte), repeticions i interjeccions, la codificació d’emocions, i una funció retòrica o expressiva. Alguns autors han assenyalat que en els parlants monolingües el canvi de dialecte o sociolecte acompliria aquestes mateixes funcions i estaria regit per les mateixes restriccions, tot diluint així les diferències entre les gramàtiques monolingües i bilingües.
Conceptes relacionats
Bilingüisme
Transferència lingüística
Substitució lingüística
Enllaços d'interès
Congrés bianual de l’espanyol en els Estats Units: http://spanishintheus.org/
Bibliografia bàsica
Blas Arroyo, José Luis – Tricker, Deborah (2000), “Principles of variationism for disambiguating language contact phenomena. The case of loan Spanish nouns in Catalan discourse”, Language Variation and Change 12, p.103-140.
Klee, Carol – Lynch, Andrew (2009), El español en contacto con otras lenguas, Washington DC, Georgetown University Press.
Gumperz, John (1976), “The sociolinguistic significance of conversational code-switching”, Working Papers of the Language Behavior Research Laboratory, 46, Berkeley, University of California.
Gumperz, John – Toribio, Almeida Jacqueline (1999), “Code-switching”, en F. Keil - R. Wilson (eds.), The MIT encyclopedia of the cognitive sciences, Cambridge, MIT Press, p. 118-119.
Muysken, Pieter (2000), Bilingual speech: a typology of code-mixing, Cambridge, Cambridge University Press.
Myers-Scotton, Carol (1993), Dueling languages: Grammatical structure in code-switching, Clarendon, Oxford.
Silva-Corvalán, Carmen (2001), Sociolingüística y pragmática del español, Washington DC, Georgetown University Press.
Poplack, Shana (1980), “Sometimes I’ll start a sentence in English y termino en español”, Linguistics 18, p. 581-618.
Toribio, Almeida Jacqueline (2001), “Accessing bilingual code-switching competence”, International Journal of Bilingualism 5, p. 403-36.
Toribio, Almeida Jacqueline (2004), “Convergence as an optimization strategy in bilingual speech: Evidence from code-switching”, Bilingualism: Language and Cognition 7 (2), p. 165-173.
Bibliografia complementària
Grosjean, François (2009), Studying Bilinguals, Oxford, Oxford University Press.
Lipski, John (2008), Varieties of Spanish in the United States, Washington DC, Georgetown University Press.
Winford, Donald (2003), An Introduction to Contact Linguistics, Malden MA, Blackwell.
Zentella, Ana Zelia (1997), Growing up bilingual: Puerto Rican children in New York, Malden MA, Blackwell.
