Gènere, violència i representació.
Els textos de creació en la premsa femenina peninsular
(1848-1918)
REF.: PID2020-113138GB-100
Investigadores principals
Elena Losada Soler (ADHUC-Universitat de Barcelona) y María Xesús Lama López (ADHUC-Universitat de Barcelona).
Equip
Alejandro Alonso Nogueira (Brooklyn College, CUNY), Francesco Ardolino (Universitat de Barcelona), Susana Bardavío Estevan (Universidad de Burgos), Santiago Díaz Lage (UNED), José Manuel González Herrán (Universidade de Santiago de Compostela), Cèlia Nadal Pasqual (Università per Stranieri di Siena), Antonio Pedrós-Gascón (Colorado State University), Robin Ragan (Knox College), Donatella Siviero (Università di Messina), Akiko Tsuchiya (Washington University in St. Louis) y Aurélie Vialette (Stony Brook University).
Personal en formació predoctoral
Carolina Dutra Carrijo (Universitat de Barcelona), Catalina Mir Jaume (Universitat de Barcelona) y Antonio Terrón Barroso (Universitat de Barcelona).
El projecte “Gènere, violència i representació. Els textos de creació en la premsa femenina peninsular (1848-1918) GenViPreF” (PID2020-113138GB-100) es proposa analitzar les formes de violència representades i implícites en un corpus d'obres de creació publicades en algunes capçaleres seleccionades i representatives de la premsa femenina peninsular entre 1848 i 1918.
Pretenem detectar les representacions de violències estructurals o simbòliques, intensament naturalitzades i interioritzades en aquest període. Els textos publicats en revistes femenines ens permetran documentar en quina mesura i per quins motius les dones amb freqüència s'erigeixen en transmissores de la moral imperant, difonent el model del “àngel de la llar”, que amb freqüència entra en contradicció amb les seves pròpies actituds i pràctiques vitals. Ens proposem estudiar aquestes contradiccions i “impostures” que s'observen entre el discurs públic i la realitat biogràfica d'algunes dones que exercien un paper social molt diferent del que el habitus requeria. Estudiarem des de la perspectiva dels estudis feministes, de gènere i de literatura de dona, els factors que propicien la formulació de reivindicacions i denúncies que donen pas a la representació d'una realitat silenciada, especialment significativa en la vida de les dones, com és la violència de gènere. L'evolució del discurs de la modèstia a les actituds reivindicatives i a la denúncia d'uns certs mecanismes de sotmetiment s'obre pas en la producció cultural de les dones i genera un debat en l'espai públic que es rep a vegades amb reaccions violentes tant en l'esfera pública com en la privada, generant textos argumentatius amb estratègies diverses. El nostre objectiu consisteix a analitzar en quina mesura les dones que escriuen amb la consciència de dirigir-se a un públic femení representen en els seus textos aquestes tensions i aconsegueixen mostrar una problemàtica social oculta, que a poc a poc anirà sortint a la llum també com a tema en la ficció.
El corpus objecte d'estudi inclou una selecció de revistes publicades entre 1848 i 1918 en la Península Ibèrica com, per exemple, El Correo de la Moda, La Ilustración de la Mujer, A Voz Feminina o Feminal.