projectes
projectes en curs
2021-2023, Post-doctoral Researcher: Paula ESCRIBANO, Estrategias de subsistencia, neoliberalismo y valores medioambientales: Cadenas cortas de producción y distribución de alimentos, FJC2020-042879-I, Coordinator: S. NAROTZKY
Descripció
Ref. FJC2020-042879-I
Investigadora post-doctoral: Paula ESCRIBANO
Coordinadora: Susana NAROTZKY
Entidad financiadora: Ministerio de Ciencia e Innovación
Periodo: 2021-2023
La investigació analitza les diferents problemàtiques en que es troben les cadenes curtes de producció i distribució agrícoles i ramaderes per dur a terme la seva activitat. S’estudien els efectes de les diverses maneres de regulació (formals o informals) sobre les pràctiques agràries. El projecte contempla de quina forma aquest escenari social i cultural a partir del Covid-19 afecta la petita producció i distribució a Espanya. En aquest sentit, examina les tensions i relacions de poder entre diversos grups socials que generen contextos d’inclusió/exclusió, vulnerabilitat i segregació en les diverses formes d’aprovisionament alimentari. La metodologia és qualitativa i prioritza el treball de camp etnogràfic com a tècnica de recol·lecció de dades.
2021-2023, IP NAROTZKY, S. Alimentos valiosos, trabajadores esenciales, personas vulnerables y respuestas sociales ante la crisis: sistemas de aprovisionamiento alimentario en la pandemia de covid-19 (FOOD-Pan). Ministerio de Ciencia e Innovación. PID2020-114317GB-I00 (79,497€)
Descripció
Ref. PID2020-114317GB-I00
Investigadora principal: Susana Narotzky
Miembros Investigadores: Andrés Pedreño (Um), Antonio J. Ramirez (UCM), Alicia Reigada (US), Jordi Gascón (UB), Patricia Homs (UB), Paula Escribano (UB), Diana Sarkis, Theodora Vetta (UB), Bibiana Martínez, María Giménez (Um), Natalia Buier (MSC fellow), Valeria Siniscalchi (EHESS), Antónia Pedroso de Lima (ISCTE-CRIA), Patricia Matos (CRIA), Jaume Franquesa (SUNY-Buffalo) and Antonio M. Pusceddu (ISCTE-CRIA)
Entidad financiadora: Ministerio de Ciencia e Innovación
Financiamiento: €79,497
Periodo: 01/09/2021 a 31/08/2024
Aquest projecte abordarà els dilemes de l’aprovisionament alimentari causats pel COVID-
19 a Espanya des de les perspectives de la producció i el consum i la interacció amb la valoració de les persones i els circuits de valorització econòmica. Els objectes principals d’aquesta investigació són: (1) En primer lloc, avaluar l’impacte sobre l’aprovisionament alimentari de les normes de confinament, el tancament de fronteres i la vulnerabilitat al lloc de treball deguts a la pandèmia, per tal de prevenir situacions similars en el futur i planificar estratègies sostenibles a llarg termini. (2) Segon, investigar les possibles causes polítiques, econòmiques i socials de les pautes de vulnerabilitat i contagi. (3) Finalment, analitzar com els diferents actors socials han comprès i s’han adaptat als desafiaments de la nova situació i avaluar la sostenibilitat de les noves pràctiques i significats. A més de fer una valoració comparativa dels diferents sistemes d’aprovisionament d’aliments per a diversos productes alimentaris durant la pandèmia, aquesta investigació se centra a comprendre els marcs de valoració que donen significat a les pràctiques. Ens proposem abordar aquestes tres qüestions en conjunt, com coproduïdes mútuament i situades històricament.
2020-2023, Post-doctoral Researcher: Doris BUU-SAO, Marie Curie Grant, MSCA-IF-2019, H2020, From mining policy to grassroot politics. Industrial citizenship in times of crisis (MINPOL). Coordinator: S. NAROTZKY (172,932€) (inicio 01/09/2021)
Descripció
Investigadora Post-doctoral Researcher: Doris BUU-SAO
Coordinatdora: Susana NAROTZKY
Entidad financiadora: Unión Europea, Marie Curie Grant, MSCA-IF-2019, H2020
Financiamiento: €172,932
Periodo: 01/09/2021 a 31/08/2023
Al sud d’Europa s’estan reobrint algunes mines, una decisió que pot tenir implicacions polítiques. El projecte MINPOL, finançat amb fons europeus, estudiarà aquest fenomen per aclarir el concepte de ciutadania industrial en el context de la reindustrialització de les societats rurals europees. El projecte estudiarà la política minera espanyola, centrant-se en un cas pràctic al sud-oest d’Espanya. A més, analitzarà l’impacte local de les polítiques de recuperació de la mineria. Per valorar la politització que pot sorgir a partir de la reobertura de les mines, MINPOL investigarà espais públics, associacions i accions col·lectives.
El projecte es desenvoluparà al llarg de tres vies de recerca. 1. Estudiarà la política minera espanyola, analitzant l’apropiació de doctrines econòmiques des de l’escala europea a la local, prestant una atenció especial a la difusió de narratives i dispositius polítics. 2. Centrant-se en les famílies de (ex) miners, el projecte estudiarà els impactes locals de les polítiques de reactivació minera. Analitzarà la renovada importància de la indústria minera a les pràctiques de producció i reproducció, i la seva influència en les identitats socials. 3. Investigant els espais públics, les associacions i l’acció col·lectiva, estudiarà els processos de politització que sorgeixen de la socialitat ordinària i les pràctiques (re) productives.
2020-2023, Post-doctoral Researcher: Natalia BUIER, Marie Curie Grant, MSCA-IF-2019, H2020, Origins of Scarcity: Labour and the Metabolism of Groundwater in the Doñana Socioecological System (ORIGINOFSCARCITY). Coordinator: S. NAROTZKY (160,932€) (inicio 01/09/2021)
Descripció
Investigadora postdoctoral: Natalia BUIER
Coordinadora: Susana Narotzky
Entidad financiadora: Unión Europea, Marie Curie Grant, MSCA-IF-2019, H2020
Financiamiento: €160,932
Periodo 01/09/2021 a 31/08/2023
El projecte ORIGINSOFSCARCITY, finançat per la UE, estudiarà la interacció entre l’esgotament dels aqüífers i l’agricultura massiva a les zones humides de Doñana mitjançant l’exploració de l’impacte de l’agricultura intensiva orientada a l’exportació en els ecosistemes. El projecte tindrà com a objectiu la mà d’obra un tema clau on l’ocupació i la conservació de les aigües subterrànies entren en conflicte. Abordarà el metabolisme de l’extractivisme de l’aigua i aportarà una nova llum sobre la resiliència dels imperatius de creixement i els seus impactes ambientals en considerar les relacions laborals agrícoles com a processos ambientals. L’anàlisi de les relacions laborals agrícoles com a processos ecològics obre una finestra privilegiada a l’articulació dels processos socials i ambientals i avança les converses en curs sobre la superació dels dualismes natura-societat.
2020-2022, IP: Vetta, Theodora. Energy Transition as a regime of ecological redistribution: Labor, land and power in the formation of post-carbon Greece. Greek Ministry of Education. Ref. 2019-050-0503-17561 (26.400€).
Descripció
Ref. 2019-050-0503-17561
Investigadora principal: Theodora Vetta
Entidad financiadora: Greek Ministry of Education
Financiamiento: 26.400 euros
Periodo: 2020-2022
El projecte es centra en l’anomenada “transició energètica” a Grècia: la reducció gradual de l’economia del carbó i el canvi paral·lel a formes d’energia més respectuoses amb el medi ambient com l’energia renovable. La recerca es basa en la suposició teòrica que l’energia és una relació multicapa i multidimensional que estructura significativament les relacions de poder tant entre la societat i la naturalesa com entre les persones mateixes. A través d’una mirada etnogràfica històricament informada, s’abordarà l’energia des de baix, destacant les pràctiques diàries, els significats i les valoracions de múltiples actors. Específicament, l’estudi es focalitza en el procés de producció d’energia, mirant a les experiències i rutes dels seus treballadors (que també són consumidors), tant en el sector miner de lignit com en els esquemes de producció d’energia solar (parcs fotovoltaics). Al mapejar les seves estratègies, esperances i restriccions, les eines materials i simbòliques que mobilitzen i les aliances que construeixen, la recerca analitza el terme aparentment neutral de “transició energètica” com un règim ecològic conflictiu de redistribució (Martinez Alier 2002).
2019-2022 Post-doctoral Researcher: VETTA, Thedora. Social reproduction of energy regimes. IJC2018-035024-I. Coordinator/ Mentor: S. NAROTZKY (93.000,00 €)
projectes competitius
La cura importa. Impacte de gènere en les cuidadores/és de majors i dependents en temps de la Covid-19
L’emergència sanitària generada per la COVID-19 ha posat de manifest la fragilitat de l’organització social de les cures a persones grans i dependents i ha tingut fort impacte en les dones i homes que cuiden, tant si ho fan en la família de forma no remunerada com si es tracta de treballadores/es del sector ocupacional de les cures. Aquesta recerca se centra en l’impacte de la crisi sanitària en les condicions econòmiques i laborals de les dones i homes que cuiden a persones grans i dependents: cuidadores/es familiars, treballadors/es de serveis de cura i empleades de llar i cures. L’àmbit d’anàlisi és la cura social (no la sanitària), un sector que durant la crisi ha estat poc dimensionat en termes epidemiològics i insuficientment contemplat políticament, la qual cosa, en tractar-se d’un sector feminitzat, repercuteix en l’increment de les desigualtats de gènere.
Envelliment i necessitats de cura. Una qüestió social i política. Projectes de Reflexió al Palau Macaya 2019
Investigadoras principales: Dolors Comas d’Argemir (URV) y Sílvia Bofill-Poch (UB)
Entidad financiadora: Fundació La Caixa
Financiamiento: 7.500 €
Periodo: 2020-2021
La crisi de la cura constitueix un dels principals reptes que enfronten les nostres societats. La manera com es resolen les situacions de cura generen situacions d’injustícia social i de gènere que plantegen la necessitat d’avançar cap a una redistribució més justa i equitativa. L’objectiu d’aquest projecte és crear un espai d’intercanvi i reflexió que convoqui a tots els agents implicats, per explorar un nou compromís de tota la societat en la cura de les persones grans i en la consecució d’entorns d’atenció justos i socialment sostenibles.
Programa Institucional de Internacionalização – Capes-PrInt
Ref. EDITAL nº. 41/2017/ CAPES-PRINT 88887.311759
Investigador/a principal: Maria Claudia Coelho
Miembros investigadores: Susana Narotzky (UB); Sílvia Bofill-Poch (UB); Raúl Márquez (UB); Claudia Barcellos Rezende (ICS/UERJ); Helena Bomeny (ICS/UERJ); Waleska Aureliano (ICS/UERJ); Antónia Lima (ISCTE-IUL); Paulo Raposo (ISCTE-IUL); Miguel Vale de Almeida (ISCTE-IUL); Ana Spivak L’Hoste (IDES); Mariana Sirimarco (UBA)
Entidad financiadora: Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior, Ministério de Educação, Brasil
Financiamiento: 86.401,484€
Periodo: 2019-2022
Link : https://csemuerj.wixsite.com/csem
La creació de l’Antropologia de les Emocions com a àrea autònoma de recerca va iniciar-se al Brasil en la dècada de 1990. Des de llavors, l’àrea s’ha desenvolupat fortament gràcies a la realització de reunions per part d’associacions científiques al Brasil, com la ABA i la ANPOCS, així com internacionals, com la Reunió d’Antropologia del Mercosur, l’Associació Europea d’Antropologia Social, l’Associació Portuguesa d’Antropologia i l’Associació Argentina d’Antropologia. Entre les temàtiques abordades estan les relacions entre emocions, cos i experiències de salut/malaltia i el treball micropolític de les emocions en fenòmens de la vida pública, com ara violència, vigilància policial, moviments socials, institucions i universos/trajectòries professionals. Partint d’aquesta trajectòria, el present projecte articula investigadors de les línies “Cultura, Subjectivitat i Emocions” i “Intel·lectuals, Educació i Política” del Programa de Postgrau en Ciències Socials (PPCIS) de la UERJ. L’objectiu central d’aquest projecte és la formació d’una Xarxa Iberoamericana de l’Antropologia de les Emocions per mitjà del foment de la interlocució entre investigadors del Brasil, de l’Argentina, de Portugal i d’Espanya. Els projectes teòrics que fonamenten aquesta proposta estan articulats en quatre grans eixos temàtics que serveixen per estructurar la reflexió entorn dels límits i a les possibilitats de construcció de les emocions com a objecte de les ciències socials. A saber: a) emocions, trajectòries intel·lectuals i camps científics; b) cos, salut, emoció i gènere; c) sofriment, crisi i cura; i d) vigilància policial, seguretat i emocions.
Valoracions de la vida: lluitant per un futur al sud de Europa
Investigadora principal: Susana Narotzky
Entidad financiadora: Social Science School, Institute for Advanced Study, Princeton
Financiamiento: 58.247,00 €
Periodo: 2019-2020
El projecte aborda la relació del valor humà amb la producció, distribució i acumulació de riquesa. Per tant, la pregunta és quina és la interconnexió entre la creació de valor humà –un moviment relacional en un espai social i moral– i els processos d‟acumulació de valor econòmic i polític. El projecte investigarà el valor de les persones, és a dir, com diferents règims de valoració configuren diverses dimensions de la vida humana –posició social, accés a recursos i reconeixement– que es correlacionen amb formes particulars d‟extracció de riquesa. Un resultat important serà presentar una visió alternativa de com es produeixen la desigualtat, la fragmentació social i els arguments excloents. En lloc de començar per observar com s’extreu la riquesa de les persones (i de la natura) per diferents mitjans (a través de l’explotació, l’intercanvi desigual o la despulla), observo com es creen i destrueixen diversos marcs de valoració als processos d’acumulació de valor de mercat.
Anàlisi estadística sobre la incidència de l’assetjament sexual en dones treballadores de la llar immigrants d’origen estranger a Catalunya
Ref. BE-2019-3398.
Investigadora principal: Sílvia Bofill-Poch/ Norma Véliz Torresano
Miembros investigadores: Àlex Gordillo (estadista)
Entidad financiadora: Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. Generalitat de Catalunya. Dept. de Treball, Afers Socials i Famílies
Financiamiento: 8.470€
Periodo: 2019-2020
Reconeixement del Grup d'Estudis sobre Reciprocitat (GER) de la Universitat de Barcelona com a Grup de Recerca Consolidat (SGR)
Ref. 2017 SGR 01307
Investigadora principal: Sílvia Bofill-Poch
Entidad financiadora: AGAUR, Generalitat Catalunya
Financiamiento: 38.400€
Periodo: 2017-2020
Experiències agràries íntimes de la Reforma Econòmica a Síria (associat al projecte Transformacions agrícoles i qüestió agrària al Món Àrab)
Ref. 1-SAN-C340 / IN-2015-019
Investigador/a principal: Diana Sarkis Fernández; Martha Mundy
Financiamiento: 2071.50€
Periodo: 2017 – 2018
https://www.athimar.org/en/articles/details/intimate-agrarian-experiences-of-the-syrian-economic-reform
Projecte de divulgació científica dels resultats de la recerca doctoral que la Dra. Diana Sarkis Fernández va portar a terme als gobernorats de Tartous i Idlib entre setembre del 2008 i febrer del 2011. El projecte va incloure la redacció d’un article científic d’alt impacte (“‘Amnarja’ la wara” (We are going backwards): Economic Reform and the Politics of Labour in Agrarian Syria, Journal of Peasant Studies, 2020) i la redacció d’un assaig que inclou un arxiu visual (Intimate Agrarian Experiences of the Syrian Economic Reform), publicat a la web del Colectiu Internacional de Recerca Thimar (link més abaix). El projecte de recerca analitzà la reconfiguració de les relacions agràries de producció i reproducció social a Siria, arrel de la introducció de les polítiques de Reforma Econòmica i Liberalització de Mercat (1990s-2011) des de una perspectiva comparativa interregional. Així mateix,la recerca adreçà com les persones productores agràries de dos contextos rurals històricament diferenciats van afrontar, concebre i jutjar aquestes transformacions. Entidad financiadora: The Leverhulme Trust / London School of Economics and Political Science.
Concepcions populars de la justícia social en front de la crisi i les polítiques d’austeritat
Ref. CSO2015-67368-P
Investigadores principales: Sílvia Bofill-Poch ; Mikel Aramburu Otazu
Miembros investigadores: Raúl Márquez, Irene Sabaté, Xavier Garcia, Juan Endara, Agustín D’Onia, Raquel Alquézar, Patricia Homs, Martin Lundsteen, Julio Zino, Mariona Rosés, Francisco Arqueros, Núria Morelló, Gemma Antón, Diana Sarkis, Agatha Hummel, Jaume Franquesa, Antonia Pedroso de Lima, Ubaldo Martínez-Veiga.
Entidad financiadora: Ministerio de Economía y Competitividad y FEDER, EU
Financiamiento: 48.000 €
Periodo: 2016-2019
Aquest projecte aborda les concepcions populars de la justícia social en l’actual context de crisi. La crisi i la seva gestió a través de polítiques d’austeritat generen un descontentament social, una ruptura amb principis morals i expectatives prèvies que obliga els individus a explicitar i reelaborar concepcions del just i l’injust, generant una oportunitat analítica que pretenem aprofitar. L’objectiu general del projecte consisteix a elucidar com, quan i per què operen les diferents dimensions de la percepció d’injustícia: redistributiva, de reconeixement i de representació o participació política. Encara que aquestes dimensions apareguin sovint solapades o mútuament imbricades, com a hipòtesi central proposem que, en el context de crisi, les dimensions redistributives cobren primacia. Com a segon objectiu, plantegem que el sentit d’injustícia va acompanyat d’una crisi de legitimitat del sistema de governança que té una sèrie de conseqüències socials -en termes de reaccions a aquesta crisi- que pretenem abordar. Com a tercer objectiu, plantegem que la percepció de justícia com a restitució de principis morals apel·la a vincles morals socialment circumscrits a determinats grups -reals o imaginaris-, les “comunitats morals”, els criteris de formació de les quals i transformació, així com les seves conseqüències en termes d’inclusió i exclusió, pretenem analitzar.
Estudi y recuperació de cultures jurídiques ancestrals: el cas de les comunitats Shuar del Alto Nangaritza
Ref. Prometeo 2016-009
Investigador principal: Raúl Márquez
Entidad financiadora: Secretaría de Educación Superior, Ciencia, Tecnología e Innovación de Ecuador.
Financiación: 10.000 €
El projecte estudia la cultura jurídica del poble shuar a partir de l’etnografia en comunitats de l’Alto Nangaritza, amb l’objectiu de, per un costat, caracteritzar la seva forma històrica i, per altre, comprendre els canvis que provoca el procés de institucionalització com a justícia indígena, en el marc del nou constitucionalisme equatorià. Les entrevistes i tallers realitzats a les comunitats de Nangaritza permetran reconstruir unes institucions i procediments jurídics que s’ajustaven a l’anomenat paradigma de les justícies vindicatòries (les que giren al voltant de les responsabilitats corporatives, el reconeixement i reparació de les ofenses i la composició de la vida social després del conflicte); analitzar el complex procés d’aculturació i hibridació amb la justícia estatal i amb la pròpia d’altres pobles originaris patit per la justícia shuar; i etnografiar algunes problemàtiques derivades del reconeixement per part de l’Estat de les terres ancestrals en algunes comunitats pluriètniques. Els resultats del projecte es difongueren a través d’una guia sobre la justícia shuar, i de dos articles científics publicats a Revista de Dialectología y Tradiciones Populares (actualment Disparidades) i Latin American Perspectives.
Reconeixement del Grup d'Estudis sobre Reciprocitat (GER) de la Universitat de Barcelona com a Grup de Recerca Consolidat (SGR)
Ref. 2014 SGR 1284
Investigadora principal: Sílvia Bofill-Poch
Entitat finançadora: AGAUR, Generalitat Catalunya
Quantitat finançada: 36.000€
Periodo: 2014-2017
La crisi dels embargaments d'habitatges a Espanya com a cas per a l'estudi de les relacions de deute i crèdit
Investigadora principal: Irene Sabaté
Entidad financiadora: Wenner Gren Foundation for Anthropological Research, Post-PhD Research Grant
Financiamiento: 8.050€
Periodo: 2014
Link: http://www.wennergren.org/grantees/sabate-muriel-irene
La decisió forçada de deixar de pagar una hipoteca -una fita en les narratives dels deutors morosos- és difícil a causa de la càrrega simbòlica de l’habitatge ocupat pels seus propietaris: una casa, un vincle espacial, una font de benestar material, una garantia per al futur, un regal per a la pròxima generació. La força moral de l’obligació de pagar els deutes complica encara més aquesta decisió. No obstant això, també es pot experimentar una certa sensació d’alliberament, ja que les llars ara poden reconsiderar les seves prioritats. El sobreendeutament hipotecari no sols els amenaçava amb quedar-se sense llar, sinó que també estava posant en perill la satisfacció d’altres necessitats urgents abans que es fixi una data de desallotjament. Les dades etnogràfiques recollides en l’àrea de Barcelona mostren que la decisió de deixar d’amortitzar una hipoteca pot legitimar-se sempre que faciliti l’accés a altres recursos bàsics com l’alimentació o l’educació infantil. Els esforços realitzats fins a aquest moment per a mantenir-se al dia amb els reemborsaments poden llavors resignificar-se com a contraproduents per a assegurar un mitjà de vida. A més, estar en mora proporciona als deutors cert poder de negociació enfront dels bancs. Això il·lustra com els judicis morals comunament acceptats sobre prestadors i prestataris, i sobre la pràctica de manllevar i prestar, són desafiats en el marc de l’ona espanyola d’embargaments d’habitatges.
Economies de base: significat, projecte i pràctica en la cerca de mitjans de vida [GRECO]
Ref. IDEAS-ERC FP7.
Investigador/a principal: Susana Narotzky
Miembros investigadores: Sílvia Bofill, Mikel Aramburu, Diana Sarkis, Patricia Homs, Jaime Palomera, Theodora Vetta, Giacomo Loperfido, Antonio Pusceddu, Patrícia Alves de Matos, Olga Lafazani, Carmen Leidereiter, Stamatis Amarianakis
Entidad financiadora: European Research Council
Financiamiento: 2.408.302€
Periodo: 2013-2018
Link: http://www.ub.edu/grassrootseconomics/?page_id=8
CAT: Grassroots Economics proposa un important canvi de perspectiva en la comprensió dels processos econòmics, ja que té en compte els projectes per guanyar-se la vida a la vida real. Pretén transformar la consciència actual de la fragilitat dels models dominants en una oportunitat per explicar la lògica de la crisi tenint en compte els significats, projectes i pràctiques que la gent corrent duu a terme per poder viure. Explorarem la relació entre els models econòmics difosos als mitjans de comunicació i que informen les polítiques públiques, i les pràctiques i comprensions populars. Aquest projecte proposa un enfocament de baix a dalt de les dinàmiques econòmiques per tal de donar valor teòric a models intel·lectuals no acadèmics que guien les pràctiques econòmiques i explicar la seva importància per entendre l’economia a gran escala. Quatre països del sud d’Europa –Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya– han estat seleccionats per a la investigació a causa de la seva rellevància a l’actual crisi europea.
Construir sinèrgies: Generacions, cures y crisis (GENERATIONS)
Investigadores principales: Susana Narotzky (UB), Niko Besnier (UvA), Anita Hardon (AiSSR)
Entidad financiadora: Amsterdam Institute for Social Science Research
Financiación: 87.704€
Periodo: 2013-2016
La reproducció entre generacions i dins de les generacions implica la transferència d’una multitud d’actius tangibles i intangibles, com ara l’habitatge, els ingressos, el crèdit, el coneixement, la cura i les identitats. La bastida per a aquestes dinàmiques ve proporcionada per estructures complexes d’obligació i expectativa. En el millor dels casos, aquesta reproducció no és evident, i s’ha tornat cada cop més problemàtica en el context de la crisi mundial actual. En el discurs públic, com als documents polítics i als mitjans de comunicació, la crisi es construeix principalment com crisi de les finances, de l’envelliment, de l’atur i de la desafecció juvenil, i de la insostenibilitat de les xarxes de seguretat tradicionals gestionades per l’estat. Busquem contextualitzar aquestes perspectives comunes en un marc d’entesa més ampli, que se centra especialment en qüestions d’escala, com ara l’articulació d’estructures estatals cada cop més problemàtiques (per exemple, els plans de pensions) amb processos propers del dia a dia a través dels quals els membres de diferents generacions intenten forjar les seves vides i aconseguir una sensació de benestar (p. ex., cura). Ambdues dimensions escalars estan travessades per altres processos com la mobilitat, que crea relacions que uneixen el proper i el llunyà, i estan habilitades i limitades per les institucions reguladores i altres agents. És en el context d’aquestes complexitats que la gent comuna desenvolupa pràctiques creatives que fan malabars amb múltiples maneres de definir el valor.
Abordar els múltiples aspectes de la sostenibilitat: Polítiques publiques y projectes de vida [AMAS]
Ref. CSO2011-26843
Investigadora principal: Susana Narotzky
Miembros investigadores: Gonzalo Sanz, Gavin Smith, Ignasi Terradas, Ramón Rodríguez Montero, Raúl Márquez, Mariona Rosés, Paz Moreno, Jaume Franquesa, Lidia Montesinos, Núria Morelló, Diana Sarkis, Jaime Palomera, Sílvia Bofill, Sandra Ezquerra, Janialy Ortiz, Martin Lundsteen, Julio Zino, Ignacio Iturralde, Irene Sabaté, Ubaldo Martínez, Antónia Lima, Mikel Aramburu, Miguel Doñate, Raquel Alquézar, Marco Aparicio
Entidad finaciadora: NIFU – Programa Nacional de Investigación Fundamental/ MCNN – Ministerio de Ciencia e Innovación.
Financiamiento: 127,667€
Periodo: 2012-2014
La sostenibilitat ha esdevingut un concepte clau en les polítiques econòmiques a Europa i a tot el món. Aquest projecte analitza el discurs i les pràctiques de sostenibilitat que diferents agents socials han desenvolupat en la darrera dècada per avaluar l’eficàcia i la coherència del programa de sostenibilitat. A més, el projecte busca deconstruir críticament el concepte de sostenibilitat, qüestionant la seva capacitat com a concepte analític. Abordem la sostenibilitat des de diferents angles: 1) com un concepte que sovint té significats contradictoris o ambivalents per a diferents agents, grups socials i institucions; 2) com una pràctica que implementa polítiques definides pel seu objectiu ‘sostenible’ en contextos locals molt diferents, i 3) com un argument marc que involucra els actors de la societat civil de diverses maneres en resposta a les transformacions politicoeconòmiques en curs.
Explorem les contradiccions i ambivalències existents entre la comprensió i les pràctiques dels diferents actors socials respecte a la “sostenibilitat” (responsables polítics, grans empreses, grups de la societat civil i ciutadans comuns). Analitzem com això, alhora, pot ser una base potencial de conflicte i esdevenir un obstacle real cap a la fi de la cohesió social i territorial i cap a un objectiu integral de reproducció econòmica, ambiental i social.
Economías Morales e Innovación Social en Entornos de Crisis (EMISEC)
Ref. CSO2009-08059-E/SOCI,
Investigadora Principal: Susana Narotzky
Miembros investigadores: Ignasi Terradas, Sílvia Bofill, Gonzalo Sanz, Irene Sabaté
Entidad financiadora: Acción Complementaria, Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN)
Financiación: 40,000 €
Periodo: 2010-2012
Creació d’una xarxa d’antropòlegs i sociòlegs a partir d’un nombre de grups de recerca nacionals i internacionals que treballen en temes relacionats amb l’aprovisionament informal de béns i serveis, la cura, l’economia social i les economies morals anomenades. Aquestes pràctiques es poden definir com a “innovació social”, i es poden convertir en una font valuosa de recursos en temps de crisi. L’oportunitat i la urgència d’aquesta actuació es relaciona amb la necessitat de resoldre problemes d’aprovisionament i de produir cohesió social a Europa en un context de crisi econòmica mundial i de qüestionament dels models econòmics clàssics.
Els efectes dels models en el desenvolupament: Una aproximació etnográfica i comparativa de la transmisió de coneixement i de les estratègies de vida (MEDEA)
Ref. FP7- CT-2009-225670
Investigatora principal UB y coordinadora científica: Susana Narotzky. Coordinadora general e investigadora principal del Proyecto: Dr. Victoria Goddard, Goldsmiths-University of London.
Miembros investigadores: Mao Mollona, Frances Pine, Juraj Buzalka, Edoardo Mollona, Rosana Guber, Gustavo Lins Ribeiro, Flávia Lessa de Barros, Irene Sabaté, Patricia Vargas, Laura Perelman, Michaela Ferencová, Arianna dal Forno, Elena González-Polledo
Entidad financiadora: Unión Europea, 7th Framework Programme,
Financiamiento: UB 259,280 €/ Total 1,100,322 €
Periodo: 2009-2012
Aquest projecte té com a objectiu explorar les relacions entre models i contextos socioeconòmics específics i contribuir a la formulació de models qualitatius capaços de captar les complexitats de diversos entorns, tot preservant les capacitats predictives requerides per a una planificació eficient i intervencions efectives. Prenent com a punt de partida el supòsit que els projectes de desenvolupament estan destinats a oferir millors condicions de vida, la proposta es basa en un estudi dels mitjans de vida i les activitats empresarials, a través del qual lliurarà informes detallats de les complexitats de els sistemes econòmics i socials com a realitats viscudes. Suggerim que les característiques socioeconòmiques històricament determinades són responsables de les complexitats locals i de les diversitats dins i entre els diferents sistemes socioeconòmics. Per tant, calen models de desenvolupament que responguin a les característiques locals, definint metes, objectius i mètodes d’implementació en relació amb aquests. El projecte se centra en la indústria de l’acer, que ha tingut un paper important en els plans de desenvolupament nacionals i regionals a Europa i més enllà, i ha experimentat una reestructuració important des de la dècada de 1970.
Formes de regulació de la responsabilitat econòmica i política: entre la formalitat i la informalitat
Ref. SEJ2007-66633SOCI
Investigadora Principal: Susana Narotzky
Miembros investigadores: Gonzalo Sanz, Ignasi Terradas, Sílvia Bofill, Raúl Márquez, Miguel Doñate, Pablo Romero, Irene Sabaté, Paz Moreno, Víctor Bretón
Entidad financiadora: MEDU – Ministerio de Educación y Ciencia.
Financiamiento: 85,910 €
Periodo: 2008-2010
Aquest projecte estudia, des d’un enfocament antropològic, de quina manera la societat regula la responsabilitat. A partir de l’anàlisi de situacions en les quals l’àmbit d’adjudicació de responsabilitat no queda clarament instituït per l’ordenament legal, s’analitzen els processos de formalització relativa de la interacció social informal. La hipòtesi és que existeix una relació estructural entre 1) la desregulació de certs àmbits d’interacció social (econòmics i polítics); 2) la indefinició de certs àmbits de responsabilitat (jurídica, social) i 3) l’intent d’inventar o adaptar processos de formalització que recullin els fenòmens d’indeterminació de l’àmbit de la responsabilitat (sistemes de mediació, de proximitat). Pretenem mostrar que aquests processos formen part de noves formes de governabilitat. S’analitzen els següents àmbits d’interacció social amb l’objectiu de veure com s’articulen els processos formals i informals de regulació social: a) l’adjudicació de la responsabilitat; b) la resolució de conflictes i c) la institucionalització de la governabilitat. El projecte examina la dialèctica entre la regulació estatal i les pràctiques dels sistemes de producción, aprovisionament i consum regulats de manera informal. Es tracta d’un projecte que cerca desenvolupar conceptes i models que donin elements d’anàlisi i revelin les lògiques subjacents de la interacció social informal i dels models reguladors.
Cultures de la responsabilitat en els àmbits econòmic i polític: moralitat, reciprocitat i circulació de recursos
Ref. BSO2003-06832
Investigadora Principal: Susana Narotzky
Miembros investigadores: Gonzalo Sanz, Cristina Larrea, Oriol Beltran, Ignasi Terradas, Paz Moreno, José Luis Molina, Víctor Bretón
Entidad financiadora: Programa Nacional de Promoción General del ConocimientoMinisterio de Ciencia y Tecnología.
Financiación: 20,700 €
Periodo: 2003-2006
Aquest projecte es va plantejar el tema de la producció històrica i social de la responsabilitat. El resultat més rellevant d’aquest projecte va ser mostrar la diversitat de formes d’entendre les responsabilitats mútues que interactuen en una societat, i creen les condicions de possibilitat de l’acció dels subjectes en el marc de o en els marges de les institucions formals. Vam descobrir que, en tots els casos, les institucions de l’Estat, l’intercanvi mercantil i el parentiu són els eixos de racionalitat dominants a l’hora d’estructurar la responsabilitat, i que sovint plantegen dilemes conflictius.
Alimentació i tercera edat. Escollir aliments, menjar àpats. Sostenint la indepedència i la qualitat de vida entre les persones grans
Ref. QLK1CT200202447
Investigadores principales: UB Coordinadores científicos: Jesús Conrteras; Sílvia Bofill-Poch. IP general: Margaret Lumbers; Monique Raats (University of Surrey, UK)
Entidad financiadora: Programme Vè Programa Marc/ DRCE – Direcció General de Recerca de la Comissió Europea
Financiamiento: 3.133.930 €
Periodo: 2003-2005
https://cordis.europa.eu/project/id/QLK1-CT-2002-02447
Exploratory Workshop: La reciprocitat com a recurs humà
Investigadora principal: Susana Narotzky
Entidad financiadora: European Science Foundation (ESF),
Financiamiento: 15,000 €
Periodo: 2000-2001
La reciprocitat com a recurs humà: l'ús de relacions informals obertes en els àmbits de l'economia i de la política
Ref. PB98-1238
Investigadora principal: Susana Narotzky.
Miembros investigadores: Sílvia Bofill-Poch, Jesús Contreras, Ignasi Terradas, Oriol Beltrán, Cristina Larrea, José Luis Molina, Paz Moreno, Sílvia Gómez
Entidad financiadora: Programa Nacional de Promoción General del Conocimiento/ SEID – Secretaría de Estado de Educación, Universidades, Investigación y Desarrollo.
Financiamiento: 22,838 €
Peridodo: 1999-2002
El resultat més rellevant d’aquest projecte fou delimitar els àmbits d’instrumentalització de les relacions de reciprocitat i valorar la seva eficiència en termes dels resultats econòmics i polítics pels diferents agents implicats. Vam descobrir que si bé els agents teníen tendència a coincidir en els beneficis materials que aportava el recurs a la reciprocitat, la seva valoració en termes de les conseqüències que això tenia per a les relacions personals de sociabilitat i confiança i fins i tot afectives era molt dispar. Els agents situats a posicions estructurals econòmiques i polítiques d’autonomia valoraven positivament la instrumentalització de la reciprocitat, mentre que aquells situats a posicions de dependència la valoraven negativament. Això ens va plantejar la necessitat d’estudiar els marcs culturals de la responsabilitat que guiaven les pràctiques dels diferents actors socials.
altres projectes
Impactes de la pandèmia de la Covid-19 en l’alumnat de L’Hospitalet de Llobregat
Investigador/a principal: Sílvia Bofill-Poch; Irene Sabaté
Entidad financiadora: Observatori de la Infància de l’Hospitalet de Llobregat/ Ajuntament de Barcelona
Financiamento: 5.000 €
Periodo: 2020-2021
Estudi sobre infància 0-3 a L’Hospitalet de Llobregat
Entidad financiadora: Observatori de la Infància de l’Hospitalet de Llobregat/ Ajuntament de Barcelona
Investigador/a Principal: Sílvia Bofill-Poch
Financiamento: 5.000 €
Periodo: 2017 – 2018
Repensar la Gran Barcelona. 150 anys d’expansió annexionista al Pla de Barcelona: Canvi urbanístic, conflictes i models de ciutat
Referencia de concesión: programa IPEC-Anàlisi 2010
Investigadores principales: Miguel Doñate Sastre; Raúl Márquez Porras
Descripción breve proyecto:
Estudi antropològic que des d’una perspectiva històrica pretén aprofundir en la complexitat inherent al procés d’expansió de la ciutat de Barcelona sobre altres municipis del Pla prestant especial atenció no només a les transformacions urbanístiques, sinó també a les socials, polítiques, ideològiques, simbòliques… que es produeixen i es continuarien produint tant a la ciutat de Barcelona com als municipis annexionats.
Entidad financiadora: Institut de Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Generalitat de Catalunya. COPSAT
Título: 2010 – 2013
“Testimonios del 17-A”
Ref. 19S02917-001; TSF-041/19/01135
Investigador/a principal y miembros investigadores: Martin Lundsteen, Mostafà Shaimi, Joanic Geniüt y Ares Perceval
Entidad financiadora: Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona.
Financiamiento: 16.844€
Periodo: 2019-2020
El principal objetivo del proyecto Testimonios del 17-A es estimular un debate entorno a las vivencias y visiones musulmanas a raíz de los ataques del 17-A en Cataluña entre jóvenes del distrito de Ciutat Vella en Barcelona. Visualizar sus experiencias antes y después de los atentados con el objetivo final de debatir sobre la islamofobia, el racismo y qué quiere decir pertenecer a un lugar. La idea es crear un material audiovisual y un paquete pedagógico destinados al conjunto de escuelas de educación secundaria de Cataluña, aunque idealmente deba poder servirle a cualquier entidad e institución pública interesada.
Usos del tiempo libre entre niños y jóvenes de L’Hospitalet de Llobregat
Entidad financiadora: Observatori de la Infància de l’Hospitalet de Llobregat/ Ajuntament de Barcelona
Investigador/a Principal: Sílvia Bofill-Poch; Irene Sabaté
Financiamento: 5.000 €
Periodo: 2015 – 2016
Eco-quartiers et expérimentations ògiqueses en ville : entre dynamiques participatives et ògiques des usages. Une etude comparative en France et en Catalogne
Referencia de concesión: Programme de recherche Concertation, Décision, Environnement 2009
Investigador/a Principal: Laetitia Overney; Miguel Doñate Sastre.
Miembros investigadores: R. Eliçabe; A. Guilbert; A-S., Haeringer; R. Márquez Porras; P. Romero Noguera
Descripción breve proyecto:
Aquest projecte vol analitzar a partir de diferents estudis de cas polítiques de participació i mediació en projectes d’ecologia urbana, especialment els conflictes socials que es generen com a conseqüència de la seva implementació per part de les diferents administracions i/o institucions així com en les alternatives que els moviments socials presenten com a alternativa a aquestes polítiques i els valors, usos… que les acompanyen.
Entidad financiadora: Ministère de l’Ecologie, de l’Energie, du Développement durable et de la Mer. GRAC/COPSAT
Periodo: 2009-2013