Anaximandre de Milet

• Tales, Anaximandre i Anaxímenes són els primers exponents d'aquesta revolució intel·lectual. Tots tres varen ser ciutadans de Milet, una ciutat grega jònica, situada a la costa occidental d'Àsia Menor. Van exercir la seva activitat des de principis del segle VI aC.
• Donar un cop d'ull a la situació geogràfica de Milet i a les seves relacions amb les potències veïnes, ens pot ajudar a entendre millor el tema de l'origen del pensament racional.
• E. Brehier, 1998

Quina és la matèria de la qual són fetes les coses? Aquesta pregunta [sovint atribuïda als presocràtics], qui la fa és Aristòtil, i la planteja en el llenguatge de la seva pròpia doctrina; no tenim cap prova que els milesis mateixos s'haguessin preocupat gaire pel problema, la solució del qual hom cercarà en ells. Així, quan ens assabentem que, segons Anaximandre, aquesta matèria és l'infinit, i que, segons Anaxímenes, és l'aire, ens hem de guardar de veure en aquestes fórmules una resposta al problema de la matèria.

Per penetrar en el sentit d'aquests autors, cal buscar, si és possible, quins eren els problemes que efectivament ells suscitaven. Pel que sembla, són de dos ordres: en primer lloc, es tracta de problemes de tècnica científica; és així com Anaximandre passa per haver inventat el gnòmon i haver-hi traçat les línies dels solsticis i de l'equinocci.

D'aquestes tècniques científiques, sens dubte els nostres milesis no feren sinó propagar-ne en terres gregues el que els transmetien les civilitzacions mesopotàmica i egípcia.

L'originalitat dels milesis (en segon lloc) cal trobar-la en les imatges que van escollir per representar el cel i els meteors. Aquestes imatges no conserven res de la fantasia dels mites; les van extreure de les arts o de l'observació directa.

D'altra banda, a aquesta física, en la qual només intervenen imatges sensibles i familiars, s'hi superposa un mode d'explicació d'un tipus totalment diferent, el naixement i la destrucció dels mons estan regulats per un cert ordre de justícia: "És en les coses de les quals han vingut on els éssers es destrueixen segons la necessitat; es paguen mútuament el càstig i la punició de la seva injustícia, segons l'ordre del temps." Aquí emergeix la idea d'un ordre natural de successió que és alhora un ordre de justícia: imatge social d'un ordre del món, molt estès entre les civilitzacions orientals, i que tindrà un paper protagonista en la filosofia grega. No hi ha dubte que amb aquesta noció de la justícia es vincula el caràcter diví que els milesis donen al món i a la substància primordial que Anaxímenes anomena immortal i imperible.

• "La producció dels oposats és per Anaximandre un estadi essencial de la cosmogonia; és, per tant, raonable suposar que van tenir una funció important en la seva concepció de l'evolució del món. La interacció d'oposats és bàsica en Heràclit, qui sembla que va corregir deliberadament a Anaximandre mitjançant la paradoxa "discòrdia és justícia". Anaximandre és el primer en qui apareix clarament el concepte de substàncies naturals oposades (...). Anaximandre explica l'intercanvi constant entre substàncies oposades mitjançant una metàfora legalista, manllevada de la societat humana: la prevalença d'una substància a expenses del seu contrari és "injustícia"; té lloc, llavors, una reacció mitjançant l'aplicació d'un càstig, que restaura la igualtat –alguna cosa més que la igualtat, perquè l'infractor es veu també privat d'una part de la seva substància originària (que li dóna a la víctima), a més de la pròpia, la qual cosa, a la vegada (es podria inferir), condueix a Koros, a afartar-se (?) per part de la primera víctima, que així, comet injustícia contra l'agressor inicial. D'aquesta manera, la seva concepció de la continuïtat i estabilitat del canvi natural va rebre l'impuls d'aquesta metàfora antropomòrfica." (G.S. Kirk; J.E. Raven; M. Schofield, 1979, pàg. 172.)