HOSPITALIBVS és un projecte de recerca de la Universitat de Barcelona aixoplugat per l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) que pretén donar sentit i significat històric al fenomen de l’assistència hospitalària en els contextos urbans de la corona d’Aragó, amb una visió comparativa i de longue durée. El marc cronològic (1300-1550) respon al sorgiment, lent i divers, però empíricament comprovable, de noves actituds, pràctiques i institucions respecte dels reptes sanitaris i assistencials de l’època.

El projecte identifica conceptes claus de reforma hospitalària i transmissió de models hospitalaris, i albira a proporcionar-los una definició precisa i relacionar-los amb les transformacions dels sistemes assistencials urbans. Aquests canvis estarien marcats pel creixent intervencionisme del poder civil, la medicalització de les pràctiques i dels espais, el desenvolupament de noves eines de cultura comptable, administrativa i financera, i el desplegament d’innovadors serveis assistencials, maneres de treball i compromís espiritual. A l’últim, també s’abordarà la construcció de noves estructures i tipologies arquitectòniques marcades per una profunda capacitat d’impacte simbòlic i urbanístic.

HOSPITALIBVS, doncs, identifica una sèrie de buits historiogràfics que han velat la correcta assimilació d’aquests conceptes i processos. Baldament la important tradició d’estudis sobre història assistencial i hospitalària en la corona d’Aragó, estem mancats d’una perspectiva general i integrada. La reforma i transformació dels sistemes assistencials urbans no fou, en cap cas, un fenomen unívoc, caracteritzat per la transferència clara i directa d’un únic model hospitalari. Aspectes com la pretesa superació de models medievals a partir de processos reformistes tenen un potencial explicatiu limitat i han de ser revisats en profunditat. Així doncs, volem oferir un nou enfocament que ens permeti comprendre millor el tema des d’una perspectiva comparativa, interdisciplinària, de longue durée i amb una decidida aposta per les humanitats digitals.

Aquesta hipòtesi de partida es concreta en un parell d’objectius generals interconnectats entre si, que parteixen de la comprensió dual de l’hospital en tant que institució política, econòmica, social i cultural i en tant que espai físic i simbòlic.

  • Reformes dels sistemes assistencials urbans (1300-1550) vol proporcionar una imatge detallada de quatre eixos essencials dels processos de transformació dels sistemes assistencials urbans de la Corona: 1) el compromís femení envers el mon assistencial; 2) l’administració i economia de l’assistència; 3) la medicalització, alimentació i provisió de serveis assistencials; 4) l’hospital com a lloc d’aprenentatge i d’inserció sociolaboral.
  • Hospital, urbanisme i patrimoni (1300-1550) es vertebra en tres eixos: 1) organització i funció dels espais hospitalaris, 2) anàlisi de la capacitat dels hospitals per projectar i influenciar el seu entorn urbà, 3) estudi de la producció artística vinculada als hospitals i determinar el seu simbolisme.

Aquests objectius es plasmaran en un procés de treball fonamentat en l’estudi de la realitat hospitalària i assistencial de dotze ciutats de la corona d’Aragó, tant dels territoris ibèrics i italians. Ens referim a: Barcelona, Càller, Càpua, L’Aquila, Lleida, Nàpols, Palerm, Palma de Mallorca, Tarragona, València, Vic i Saragossa.

La qualitat científica de l’equip i l’aplicació de mètodes propis de les humanitats digitals en garanteix la viabilitat i l’èxit dels objectius plantejats. Per tot plegat, confiem que la nostra recerca una contribució decisiva al ric debat sobre l’assistència hospitalària a la Corona en un moment decisiu de la seva història.