12-02-2026
Com podem revertir la pèrdua de biodiversitat?
Les estratègies de conservació més efectives per protegir els vertebrats a escala global són les que s’enfoquen a mitigar els efectes de la sobreexplotació, la pèrdua d’hàbitat o el canvi climàtic, les amenaces més extenses i amb més impacte a tot el planeta. Aquesta és una de les conclusions principals d’un article liderat pels investigadors Pol Capdevila, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i Duncan O’Brien, de la Universitat de Bristol (Regne Unit).
L’estudi, publicat a la revista Science Advances, posa de relleu la importància de les polítiques climàtiques per poder revertir la pèrdua de biodiversitat del planeta, i assenyala els amfibis com el grup de vertebrats especialment afectat per l’efecte sinèrgic de múltiples amenaces.
Curiosament, el treball apunta que les poblacions afectades únicament per la pèrdua o l’explotació de l’hàbitat no presenten les disminucions més pronunciades. «El declivi de les poblacions de vertebrats és molt més ràpid quan s’enfronten a diverses amenaces simultànies (malalties, espècies invasores, contaminació o canvi climàtic, etc.), que no pas quan es troben exposades a una de sola», apunta Pol Capdevila, primer autor de l’article i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
«Tanmateix, a l’estudi també mostrem que, per passar de tendències de biodiversitat negatives a positives, les estratègies de conservació han d’abordar múltiples amenaces simultàniament», apunta l’autor.
Un canvi de paradigma sobre la visió més tradicional
El treball es basa en l’anàlisi de 3.129 sèries temporals de poblacions de vertebrats distribuïdes per tots els continents i pels tres sistemes (d’aigua dolça, marí i terrestre). Les conclusions indiquen que les amenaces sobre aquestes poblacions interactuen sobretot de manera additiva, amplificant els declivis però no de manera sinèrgica (efecte multiplicatiu).
Aquest estudi representa un punt d’inflexió en la perspectiva tradicional sobre les amenaces als vertebrats, sobretot en tres aspectes principals. «En primer lloc, les amenaces més freqüents (pèrdua d’hàbitat i sobreexplotació) no són les que provoquen els declivis més ràpids», indica Capdevila. «Tradicionalment, la pèrdua d’hàbitat i l’explotació s’han considerat les causes principals de la crisi de biodiversitat perquè són les més prevalents. En canvi, els nostres resultats indiquen que les invasions biològiques, les malalties, la contaminació i el canvi climàtic s’associen a declivis poblacionals més ràpids que aquestes amenaces considerades més clàssiques».
Així mateix, l’estudi apunta que les interaccions entre amenaces són més determinants que la variabilitat espacial o temporal. «També demostrem que la combinació de diverses pressions contribueix més al declivi poblacional que altres factors com l’autocorrelació espacial o temporal, fet que reforça la idea que els impactes múltiples són essencials en la pèrdua actual de biodiversitat».
A més, la conservació centrada en una sola amenaça és insuficient. «Els resultats també mostren que centrar els esforços a reduir una única amenaça no revertiria el declivi global dels vertebrats. Només la mitigació simultània de múltiples amenaces pot portar les tendències poblacionals a valors no negatius», conclou l’investigador.
Article de referència:
Capdevila, Pol et al. «Halting predicted vertebrate declines requires tackling multiple drivers of biodiversity loss». Science Advances, febrer de 2026. DOI: 10.1126/sciadv.adx7973.
Font: PremsaUB
L’estudi, publicat a la revista Science Advances, posa de relleu la importància de les polítiques climàtiques per poder revertir la pèrdua de biodiversitat del planeta, i assenyala els amfibis com el grup de vertebrats especialment afectat per l’efecte sinèrgic de múltiples amenaces.
Curiosament, el treball apunta que les poblacions afectades únicament per la pèrdua o l’explotació de l’hàbitat no presenten les disminucions més pronunciades. «El declivi de les poblacions de vertebrats és molt més ràpid quan s’enfronten a diverses amenaces simultànies (malalties, espècies invasores, contaminació o canvi climàtic, etc.), que no pas quan es troben exposades a una de sola», apunta Pol Capdevila, primer autor de l’article i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
«Tanmateix, a l’estudi també mostrem que, per passar de tendències de biodiversitat negatives a positives, les estratègies de conservació han d’abordar múltiples amenaces simultàniament», apunta l’autor.
Un canvi de paradigma sobre la visió més tradicional
El treball es basa en l’anàlisi de 3.129 sèries temporals de poblacions de vertebrats distribuïdes per tots els continents i pels tres sistemes (d’aigua dolça, marí i terrestre). Les conclusions indiquen que les amenaces sobre aquestes poblacions interactuen sobretot de manera additiva, amplificant els declivis però no de manera sinèrgica (efecte multiplicatiu).
Aquest estudi representa un punt d’inflexió en la perspectiva tradicional sobre les amenaces als vertebrats, sobretot en tres aspectes principals. «En primer lloc, les amenaces més freqüents (pèrdua d’hàbitat i sobreexplotació) no són les que provoquen els declivis més ràpids», indica Capdevila. «Tradicionalment, la pèrdua d’hàbitat i l’explotació s’han considerat les causes principals de la crisi de biodiversitat perquè són les més prevalents. En canvi, els nostres resultats indiquen que les invasions biològiques, les malalties, la contaminació i el canvi climàtic s’associen a declivis poblacionals més ràpids que aquestes amenaces considerades més clàssiques».
Així mateix, l’estudi apunta que les interaccions entre amenaces són més determinants que la variabilitat espacial o temporal. «També demostrem que la combinació de diverses pressions contribueix més al declivi poblacional que altres factors com l’autocorrelació espacial o temporal, fet que reforça la idea que els impactes múltiples són essencials en la pèrdua actual de biodiversitat».
A més, la conservació centrada en una sola amenaça és insuficient. «Els resultats també mostren que centrar els esforços a reduir una única amenaça no revertiria el declivi global dels vertebrats. Només la mitigació simultània de múltiples amenaces pot portar les tendències poblacionals a valors no negatius», conclou l’investigador.
Article de referència:
Capdevila, Pol et al. «Halting predicted vertebrate declines requires tackling multiple drivers of biodiversity loss». Science Advances, febrer de 2026. DOI: 10.1126/sciadv.adx7973.
Font: PremsaUB