L’explotació petroliera posa en risc la salut i el territori de comunitats indígenes a l’Amazònia
Una recerca de la UB i l’ISGlobal alerta de la impunitat de les grans empreses petrolieres davant el greu impacte mediambiental i sanitari que causen sobre les comunitats indígenes al Perú.
Coincidint amb la celebració de la COP30 a Belém, al cor de l’Amazònia brasilera, un nou estudi científic alerta dels alts nivells de contaminació petroliera que pateixen les comunitats indígenes de la regió, així com de la impunitat amb què operen les empreses transnacionals que extreuen petroli a la zona. Aquesta és una de les regions amb més biodiversitat del planeta i és clau per a la lluita global contra el canvi climàtic.
La recerca, publicada a la revista Energy Research and Social Science, la lideren la Universitat de Barcelona i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL), amb la col·laboració de l’Institut Internacional d’Estudis Socials (ISS) de la Universitat Erasmus de Rotterdam (Països Baixos). L’estudi s’ha centrat en els blocs petrolers 1AB/192 i 8, al nord de l’Amazònia peruana, i analitza dades sobre els impactes ambientals vinculats a l’extracció de petroli i recopilades a través del monitoratge ambiental indígena i dels registres de l’agència ambiental del Perú entre 2008 i 2018.
De la impunitat a la reducció de sancions
L’estudi documenta 1.184 impactes ambientals com ara vessaments de petroli i abocaments d’aigües de producció contaminants. Del total d’impactes, l’agència estatal només n’ha registrat el 52%. «Això mostra una bretxa sistemàtica entre el que passa al territori i el que l’Estat reconeix oficialment», afirma Martí Orta, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio-UB) de la Universitat de Barcelona i autor de correspondència de l’estudi.
Només un 34% dels impactes generats per les empreses són supervisats in situ per les autoritats, sovint amb mesos o anys de retard, i només el 17% acaba en sancions. Fins i tot, quan aquestes s’imposen, les multes solen reduir-se o anul·lar-se mitjançant apel·lacions i processos judicials prolongats. «Les petrolieres transnacionals, amb seu al Nord Global, operen amb una impunitat estructural en territoris remots com l’Amazònia, on la capacitat de control estatal és limitada. A més els marcs legals afavoreixen la dilació i reducció de sancions, mentre els danys sobre la salut i el territori persisteixen», afirma l’autor principal de l’article Guillem Rius, de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL) i el Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
Entre 2008 i 2018, les empreses operadores van rebre multes per 30,61 milions de dòlars en els dos blocs petrolers estudiats, una xifra que contrasta amb els 437 milions de beneficis declarats només l’any 2018 pel grup accionista de Pluspetrol, la principal empresa operadora a la zona. Malgrat les sancions, moltes de les mesures per restaurar els greus impactes ambientals que imposa l’estat peruà a les empreses no acaben implementant-se. A més, quan s’acosta el final dels seus contractes les empreses recorren a estratègies de liquidació societària per a la pràctica desaparèixer del mapa i evadir responsabilitats legals.
El valor de les comunitats indígenes en la vigilància ambiental
L’estudi assenyala que per frenar aquests abusos cal enfortir la vigilància ambiental, dotar de més recursos les agències públiques de països com Perú i integrar el monitoratge indígena local –molt més efectiu i coneixedor del territori- a la xarxa de vigilància ambiental.
També proposa multes ajustades als beneficis obtinguts per les empreses, de manera que contaminar deixi de ser rentable per al sector industrial, i la revocació de llicències en casos de reincidència. Els autors van més enllà i qüestionen la continuïtat de l’extracció de combustibles fòssils a nivell global davant l’emergència climàtica actual, i sobretot en zones d’alt valor ecològic i social, tal com també defensen en una altra comunicació publicada ara la revista Nature.
«En territoris com l’Amazònia, on els beneficis de l’extracció no es tradueixen en benestar local i afecten ecosistemes claus, és prioritari deixar les reserves de petroli sense explotar», afirma Gorka Muñoa, investigador postdoctoral de la UB-IRBio.
Finalment, l’estudi subratlla que revisar els tractats internacionals d’inversió és essencial per acabar amb la impunitat corporativa actual d’empreses com Pluspetrol. Els autors també proposen, entre altres mesures, incloure l’ecocidi a l’Estatut de Roma perquè la Cort Penal Internacional pugui perseguir penalment empreses i directius responsables de greus danys ambientals.
Article de referència:
Rius-Taberner, Guillem; Pellegrini, Lorenzo; Muñoa, Gorka; Orta-Martínez, Martí. «When oil companies race to the bottom: Environmental enforcement in theory and corporate impunity in practice in the Peruvian Amazon». Energy Research and Social Science, novembre de 2025. DOI: 10.1016/j.erss.2025.104433
Font:PremsaUB, FECONACOR, FEDIQUEP, OPIKAFPE.