La Història Contemporània tradicionalment ha posat l’accent en el canvi històric. Certament, es refereix a una època de grans canvis, però no es pot entendre si no es tenen en compte també les continuïtats, les persistències i les herències que s’arrosseguen del passat. Recordades com a benediccions o malediccions, les herències duren més del que pot semblar. No aturen les dinàmiques històriques de canvi, però les condicionen profundament en la mesura que les hi donen forma. Cap individu, col·lectiu o comunitat pot desempallegar-se ràpidament i fàcilment de les seves herències. Tampoc no es poden mantenir per sempre. Atrapats en la història, cadascú viu del seu passat i alhora el porta a les seves espatlles. Per tant, no podem explicar un moment determinat de la història sense tenir en compte els problemes i les possibilitats de solució que venen de lluny.

La història contemporània està plena de conflictes, violències, crisis i traumes l’herència dels quals perdura en el temps. Es tracta de situacions que enceten cercles viciosos o virtuosos que es reprodueixen periòdicament. Ja siguin paràlisis socials i polítiques, o dinàmiques de creativitat econòmica i cultural, els grans moments de canvi sempre deixen una herència de continuïtat. Els llegats del passat tenen vessants tant immaterials com materials. Els primers poden tenir a veure amb el pensament de les elits intel·lectuals, els condicionants del debat polític, o les tradicions de mobilització social. Tanmateix, també tenen una innegable traducció material de caire més econòmic relacionada amb la perpetuació de la pobresa o amb el començament de noves dinàmiques de prosperitat hereves dels acords socials i els esforços previs.

Les herències materials del passat sovint es manifesten en espais i objectes ben concrets, que es patrimonialitzen com a proves materials de record. Tot i el seu caràcter testimonial i simbòlic, l’habilitació memorialística d’espais o la museïtzació historiogràfica de col·leccions d’objectes, tenen també un efectes notoris en la societat actual. Per una part poden contribuir a reproduir i a mantenir viva les herències històriques. Per l’altra poden ajudar a rompre amb el passat i a girar pàgina cap a un nou capítol de la història.

Des de la Secció d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona volem convidar a qui vulgui plantejar el seu àmbit d’interès en els termes que estem formulant. Seran benvingudes tant persones procedents de tot el món, tant expertes amb llarga trajectòria, com aquelles que estan al principi de la seva carrera acadèmica. A unes i altres els proposem venir i participar en el congrés que sota el títol Herències: Legacies celebrarem entre el 20 i el 22 de juny 2022. El Congrés no només pretén ser un punt de trobada entre historiadors i historiadores amb posicionaments historiogràfics diferents. També vol travessar fronteres disciplinàries i generar sinèrgies amb la recerca feta des de l’àmbit més general de les humanitats i les ciències socials. Així, l’objectiu de l’esdeveniment és establir des de diferents punts de partida un diàleg obert que permeti un enriquiment mutu i l’aprofundiment en el coneixement d’aquestes conjuntures històriques tan especials i decisives.

Amb aquesta intenció, el Comitè Organitzador del Congrés roman obert a les propostes per a la realització de diferents taules relacionades amb l’estudi de les herències al període contemporani, tal i com l’hem formulat . La data límit per a l’enviament de les propostes a l’adreça de correu legaciesconference22@ub.edu és el 30 de setembre de 2021. Es rebran propostes escrites en qualsevol de les tres llengües oficials del Congrés: català, anglès i castellà. La proposta s’enviarà en un document Word i inclourà juntament amb l’explicació de la taula el nom complet, la filiació institucional i l’adreça de correu electrònic de les persones que les proposen.