Lletra de dona és un espai de publicació i difusió de ressenyes d'obres escrites per dones, dins els àmbits tant de la creació literària (narrativa, teatre, poesia, assaig, autobiografia) com de la teoria crítica.
“The archive was an opaque hope, yet it kept slipping away as though it didn’t want to be found, plundered, excavated. It became outright seductive in its evasiveness, and it kept making clear that it didn’t want our masturbatory desire for it” (22).
“Tinc vuit anys. Ho explicaré tot a la meva manera perquè la mama i el papa m’han dit que ho expliqui a la meva manera. […] M’he estirat amb la meva nina i l’home que no és tan jove m’ha demanat que em tregui les calcetes. Jo me les he tret.”
I’m an artist of the hearth; dresses in tatters from flying sparks;
skin scarred from falling logs.
I love fire and the pictures of fire.
But I love dead fire best:
rolling in cinders until I’m glittery with flakes of ash
“Cinderella”, The Book of Blood, pos. 846.
L’histoire humaine n’est que l’histoire de l’asservissement qui fait des hommes, aussi bien oppresseurs qu’opprimés, la simple jouet des instruments de domination qu’ils ont fabriqués eux-mêmes, et ravale ainsi l’humanité vivante à être la chose de choses inertes.
Solo la operación sobrenatural de la gracia hace pasar un alma a través de su propia aniquilación hasta el lugar en que se adquiere la única forma de atención que permite acceder a la verdad y a la desdicha. Esa forma de atención es la misma para los dos objetos. Es una atención intensa, pura, sin móvil, gratuita y generosa. Y esa atención es amor.
Porque la desdicha y la verdad precisan de la misma atención para ser escuchadas, el espíritu de la justicia y el espíritu de la verdad son uno. El espíritu de justicia y verdad no es otra cosa que una determinada forma de atención, que es puro amor.