Docent fent classe

Cap a una nomenclatura universitària internacional: del lecturer al professor

Una de les nomenclatures essencials de l’Omnia nomina són les categories de professorat. D’una banda, per la importància nuclear dels docents en el sistema universitari i, de l’altra, per la dificultat d’establir correspondències entre llengües, ateses les diferències entre els sistemes universitaris dels diferents països i l’absència d’un sistema internacional que estableixi unes categories universals. Per tant, les equivalències s’han d’entendre com una aproximació sense validesa legal oficial.

La tria dels termes anglesos respon a les denominacions més internacionals avui, que coincideixen amb les que solen usar les universitats nord-americanes i que cada cop tenen més implantació en les universitats britàniques. Aquestes denominacions s’han seleccionat a partir de les propostes elaborades pel Grup de Treball de Nomenclatura i Terminologia de la Xarxa Vives d’Universitats, recollides en la Nomenclatura de gestió universitària.

Així, en comptes de les denominacions angleses més tradicionals, com ara reader o lecturer, es dona preferència a la forma professor (full professor, associate professor, adjunct professor, etc.). De fet, la necessitat d’establir correspondències entre les categories de professorat que pertanyen a sistemes universitaris diferents, ha empès cada cop més les universitats a optar per aquest sistema denominatiu simplificat i amb menys nivells, a les quals s’afegeix també la Universitat de Barcelona.

La nomenclatura, que actualment recull vint-i-cinc entrades, parteix de les denominacions catalanes i castellanes (presentades en les formes masculina i femenina) recollides en els textos normatius, i les definicions són una reformulació sintètica de la descripció que en fa la legislació següent, a la qual es fa referència:

Imatge de portada: fons gràfic de la Universitat de Barcelona