Fuset i Tubià: commemoració 150 anys del seu naixement
La Generalitat de Catalunya, a proposta de la Comissió de Commemoracions, en l’acord de Govern del 29 de desembre de 2020 va aprovar la celebració durant el 2021 dels 150 anys del naixement de Josep Maria Fuset i Tubià. La Universitat de Barcelona, a través del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal i del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació, participa en aquesta celebració posant de relleu els principals trets de la vida acadèmica i científica del Dr. Fuset i la seva figura com a professor de la universitat.
Biografia
Josep Maria Fuset i Tubià (Sueca, 1871 - Barcelona, 1952) fou un dels més brillants acadèmics valencians de principis de segle. Pioner en l'ensenyament de la ciència per la imatge, figura clau en la difusió del coneixement dels ocells silvestres catalans i de l'oceanografia a Espanya, evolucionista a contracorrent, les seves aportacions li són tan poc reconegudes com imprescindibles foren pel naturalisme i la biologia.
La trajectòria docent del Dr. Fuset a la Universitat de Barcelona abastà prop de tres dècades, temps en el qual va ocupar tres càrrecs diferents. Primer, entre 1897 i 1900, va ser professor auxiliar interí, després, entre 1911 i 1923, Catedràtic de Zoologia General i finalment, entre 1923 i 1937, Catedràtic de Biologia General i Zoologia dels Vertebrats.
El 1900, en guanyar la Càtedra de l'Institut de Segon Ensenyament Ramon Llull de Palma, es va traslladar a Mallorca. Durant els anys de Palma es va accentuar el seu interès per l'oceanografia i la seva col·laboració amb el Dr. Odón de Buen tingué com a resultat la participació del Dr. Fuset en la fundació del Laboratori Biológico-Marí de Porto Pi, creat per decret l'any 1906 i inaugurat oficialment el maig de 1908. Després de la inauguració del Laboratori, Fuset en va ser el sotsdirector fins a l'any 1911, moment en què va abandonar Palma per ocupar la Càtedra de Zoologia General a la Universitat de Barcelona.
Obra bibliogràfica
L’etapa de Josep Maria Fuset i Tubià com a catedràtic de la Universitat de Barcelona va ser un dels períodes més fructífers pel que fa a la seva producció bibliogràfica. La seva aportació més destacada fou Aves de Cataluña (1913), el primer catàleg sobre els ocells del país, il·lustrat amb una vuitantena de gravats, i publicat per la Real Sociedad Española de Historia Natural.
També va escriure manuals de biologia i zoologia, com ara:
Manual de Zoología. Tomo I. Protozoarios-Metazoarios en general. Invertebrados (1920)
Manual de Zoología. Tomo II. Cordados (1921)
Manual de prácticas de biología (1925)
Diccionario tecnológico de Biología (1931)
Biología general (1941).
Així mateix, va desenvolupar una gran tasca de divulgació científica, amb la realització de conferències i seminaris i la publicació d’articles en revistes especialitzades.
Microscopis i estris de laboratori
El treball científic que el Dr. Josep Maria Fuset va desenvolupar a finals del segle XIX i principis del XX va coincidir en un moment en què el microscopi havia guanyat el reconeixement general com una eina cabdal per l’estudi en l’àmbit de les ciències mèdiques i naturalistes.
Els perfeccionats models de microscopis i els diferents aparells disponibles a l’època eren els mitjans adequats i imprescindibles per l’observació i interpretació de les estructures dels éssers vius. D'altra banda, les tècniques de fixació, inclusió, tall i tinció van fer possible millorar considerablement els serveis que el microscopi era capaç d'oferir.
Ciència per la imatge
Josep Maria Fuset fou un ferm defensor de la gran utilitat i les capacitats pedagògiques de la imatge aplicada a l’ensenyament de la ciència i, en especial, de la biologia. És un fet a destacar el que als Anales de la Sociedad Española de Historia Natural de 1885, el mateix Fuset, amb només 24 anys, ja esmenta el dibuix científic com un dels seus interessos i camps d’especialització. Aquest interès va cristal·litzar anys més tard en la seva producció de manuals profusament il·lustrats de matèries com la biologia general, la fisiologia animal, la botànica, etc. En aquest sentit, tal vegada l’obra més destacada per la qualitat i quantitat de les seves il·lustracions sigui el Manual de Zoologia, publicat l’any 1920 en dos volums.
Anys més tard, Fuset també va aprofitar les possibilitats de la màquina fotogràfica (de plaques de vidre). Malauradament, però, la pràctica totalitat dels seus materials es van perdre al ser jubilat de forma forçosa durant la guerra civil espanyola.
Ornitologia
El Dr. Josep Maria Fuset fou responsable del Gabinet d'Història Natural de la Universitat de Barcelona entre 1897 i 1900 i entre 1911 i 1937. Durant aquests anys va dur a terme una intensa tasca de catalogació, documentació i ordenació de la col·lecció del Gabinet, formada per un gran nombre d'exemplars d'aus que durant dècades van servir per a les pràctiques de molts estudiants de Biologia i que actualment formen part de la col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal.
També va contribuir al coneixement de l'ornitologia catalana per mitjà de l'elaboració del primer catàleg d'ocells a Catalunya, publicat l'any 1913 amb el títol Aves de Cataluña. L'obra pretenia esdevenir un recurs didàctic pels estudiants de Zoologia i durant molts anys el text es va fer servir a la Universitat de Barcelona com a substitut de les inexistents guies de camp. Per elaborar el catàleg, Fuset va adoptar bona part dels noms recollits per Estanislau Vayreda a l'obra Fauna ornitológica de la provincia de Gerona (1888) i hi afegí breus descripcions, dibuixos personals, dades biomètriques i informació relativa a l'origen de l'exemplar usat. Un dels punts rellevants del llibre de Fuset rau en el fet de basar-se en exemplars reals dissecats, provinents majoritàriament de la col·lecció del Gabinet i de la col·lecció personal d'Emili Tarré (actualment al Museu de Zoologia de Barcelona), constituint així un inventari molt complet de dues col·leccions històriques de l'ornitologia catalana.