Les paleoilles de l'extens arxipèlag que conformava l'actual Europa i el Magreb durant el Cretaci inferior presentaven una flora amb identitat biogeogràfica diferenciada. Concretament entre la paleoilla d'Ibèria i la de Hatèg (Romania) s'ha trobat una coincidència de fins a 75 % dels taxons d'un grup de plantes aquàtiques lacustres, els caròfits. Aquesta coincidència permetria diferenciar aquestes flores insulars de les flores continentals veïnes, tant les asiàtiques a l'est, com les nord-americanes a l'oest. Les restes fòssils dels caròfits, concretament les seves fructificacions, son microfòssils abundants, i amb aplicacions en la datació dels estrats (bioestratigrafia). Aquesta circumstància ha posat a disposició dels autors d'aquest treball, investigadors de la Universitat de Barcelona (Facultat de Ciències de la Terra, Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà, i Institut de Recerca de la Biodiversitat-IrBio), un nombre de dades paleobiogeogràfiques molt més gran que la d'altres fòssils continentals mes emblemàtics del Cretaci, com son els dinosaures, que també semblen mostrar aquesta afinitat inter-insular.

Accedeix a l'article