Detall

El catedràtic Lluís Cabrera, nou membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans

Notícies | 30-03-2017

luís Cabrera, catedràtic d’Estratigrafia i exdegà de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, ha estat nomenat nou membre numerari de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En el mateix ple de l’IEC, que ha tingut lloc aquest mes de març, també es va aprovar la incorporació de dos membres numeraris més, els investigadors Carme Torras (CSIC) i Josep Lluís Barona (Universitat de València). 

Llicenciat i doctorat en Geologia a la UB, Lluís Cabrera va iniciar el 1975 la seva activitat investigadora com a becari col·laborador a l’antic Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica, sota la direcció del professor Oriol Riba, un geòleg que ha estat tot un referent en el món de la ciència al nostre país. Professor titular el 1984, i catedràtic des del 2001, és membre del Grup de Geodinàmica i Anàlisi de Conques i de l’Institut de Recerca Geomodels de la UB, i ha estat degà de la Facultat de Geologia durant el període 2009-2016.

Cabrera és catedràtic d’Estratigrafia al Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà. És expert en l’àmbit d’estudi de l’anàlisi integrada i multidisciplinària de conques sedimentàries continentals, amb un marcat interès pel coneixement dels registres lacustres antics, que són autèntics arxius temporals dels canvis geològics i climàtics dels continents en el passat. Va coordinar a Espanya el Projecte 219 sobre sistemes lacustres antics i va codirigir com a responsable internacional el Projecte 324, centrat en els arxius paleoambientals mundials de sistemes lacustres, tots dos patrocinats per la Unesco i la Unió Internacional de Ciències Geològiques en el marc del Programa internacional de correlació geològica (IGCP). Ha codirigit diverses tesis doctorals sobre caracterització, modelització numèrica i reconstrucció geoestadística de sistemes  i cossos sedimentaris, i també ha contribuït a l’aplicació de la magnetobiocronologia en l’anàlisi de conques, i a la millora de les escales cronoestratigràfiques estàndard del Paleogen i el Neogen. 
 


Comparteix-ho:

Infraestructures de recerca