A l’article s’explica que aquest àcar pertanyent al subgènere Liacarus (Procorynetes), és pràcticament indistingible de les espècies actuals d’aquest tàxon, cosa que es relaciona amb un alt grau d’estasi evolutiva al llarg de 110 milions d’anys. Curiosament, la majoria d’espècies cretàciques d’oribàtids, pertanyen a gèneres actuals, per la qual cosa s’introdueix el concepte de braditèlia (o estasi evolutiva) al grup dels àcars oribàtids. Aquesta tendència evolutiva conservadora és típica de fauna del litter i ja s’ha reportat a altres grups amb representants cretacis. A més, des del punt de vista paleobiològic, la nova espècie és interessant, ja que els representants actuals del subgènere habiten zones de clima fred (com alta muntanya o àrees properes al cercle polar àrtic), molt diferent de les condicions climàtiques inferides per a l’ecosistema d’Ariño. Per això, probablement, les espècies d’aquest subgènere van mostrar una àmplia distribució en el passat i les actuals siguin relictes.

L’article s’ha publicat a la revista Cretaceous Research. Accedeix a l’article