30/03/2017

Amb el doble objectiu d’oferir als alumnes de primer i segon de batxillerat una experiència filosòfica diferent de la que coneixen a l’institut i, alhora, dotar el professorat de més eines per ensenyar filosofia, la Facultat de Filosofia ha programat el cicle Filosofia i Cinema, que tindrà lloc durant el mes d’abril. L’activitat, que consisteix en una breu xerrada introductòria, la projecció d’una pel·lícula i un debat posterior, inclou tres sessions, independents entre elles i centrades en èpoques filosòfiques diferents. Les sessions es faran a la sala gran de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, amb capacitat per a cent persones.

Cada sessió és a càrrec d’un professor de la Facultat. Montserrat Crespín dinamitzarà la del 3 d’abril, centrada en la filosofia antiga, en què es projectarà Agora (2009), d’Alejandro Amenábar; Nemrod Carrasco coordinarà l’activitat el dia 19 d’abril, que se servirà del film Frankenstein, dirigida per James Whale i estrenada el 1931, per acostar els alumnes a la filosofia moderna. Per últim, el 24 d’abril, Sergi Oms centrarà la sessió en la filosofia contemporània amb l’ajuda de la pel·lícula In the mouth of madness (En la boca de la por) (1995), de John Carpenter.

Les pel·lícules —que s’han triat en funció del moment històric que es vol abordar perquè els assistents puguin veure com van evolucionant o canviant els problemes que afecten l’home, i com i per què en sorgeixen de nous— permeten fer una lectura des dels estudis de gènere, la filosofia política i la filosofia del llenguatge, respectivament, a partir de la condició dels seus protagonistes i de les situacions en què es troben.

«La relació entre cinema i filosofia té un llarg recorregut», assegura la vicedegana Maria Isabel Méndez, organitzadora del cicle. «El cinema és un marc d’aprenentatge excel·lent, que fora de l’aula permet treballar de manera molt immediata l’anàlisi, la reflexió i el judici crític. A més, tot i que el cinema té un valor en si mateix com a art, també ens possibilita llegir-lo en clau filosòfica i relacionar-lo amb altres manifestacions artístiques: obres literàries, pintures, etc. És a dir, establir interconnexions que faciliten el marc del treball reflexiu», afegeix