Història

La història de la Facultat de Filologia i Comunicació està estretament lligada a la creació i desenvolupament d'una institució cabdal com la Universitat de Barcelona. Després de segles durant els quals la Universitat va tenir diversos emplaçaments, la creació i construcció de l'Edifici Històric, fundat entre 1863 i 1893 segons un projecte de l'arquitecte Elies Rogent al centre de la ciutat de Barcelona, va contribuir a l'ordenació i la separació de les diferents disciplines acadèmiques que s'oferien. Aquest edifici va ser anomenat inicialment Universitat Literària i inicià l'activitat docent l'any 1871. Actualment, l'edifici de la plaça Universitat és el campus més antic de la Universitat de Barcelona i acull les facultats de Filologia i Comunicació i de Matemàtiques, a més d'algunes de les dependències centrals de la institució.

Diverses han estat les dates i fets significatius en la història de l'actual Facultat de Filologia i Comunicació. A partir de l'any 1931, en ple context de la República catalana integrada en la República espanyola, l'aleshores Facultat de Filosofia i Lletres va assajar el que més endavant es coneixeria com l'autonomia universitària. Pere Bosch i Gimpera va ser nomenat degà pel ministre de la República l'any 1931 —posteriorment es convertí primer rector de la Universitat de Barcelona (1933-1939)— i va començar a desenvolupar les competències que li van ser atribuïdes pel decret d'autonomia. Entre d'altres tasques, es van reformar els plans d'estudis i la composició del claustre de professors. Joaquim Xirau va organitzar la secció de Pedagogia, Pompeu Fabra va estructurar la secció de Llengües i Literatures Romàniques amb la col·laboració de figures tan destacades com Jordi Rubió, Manuel de Montoliu, Ramon d'Alòs i Joan Coromines. Durant el període en què la Universitat de Barcelona manté vigent aquest Estatut d'autonomia el govern de la institució recau en un patronat que integren representants del Govern de la República, del Govern de la Generalitat i del claustre universitari.     

L'any 1952, en ple context de la dictadura franquista, es va elaborar un projecte per a la creació d'una Càtedra d'Espanyol i d'una oficina d'informació per estudiants estrangers. La Facultat també va assumir la direcció del Diploma de Estudios Hispánicos i va treballar per desenvolupar cursos d'idiomes dirigits a alumnes de totes les facultats que volguessin millorar la seva preparació. Aquesta seria la base de l'Escola d'Idiomes Moderns, que començà la docència en el curs 1953-1954. En aquest primer any s'hi van matricular 462 alumnes i estava dirigida, entre d'altres, per Antoni Badia i Margarit. Durant aquest mateix curs, també es va aprovar la creació de la secció de Pedagogia dins de la Facultat.

La progressiva complexitat dels estudis i l'elevat nombre d'estudiants, acompanyat d'un creixement corresponent del professorat, va comportar l'any 1973 la divisió de l'antiga Facultat de Filosofia i Lletres d'acord amb el que proposava el pla Maluquer, dissenyat el 1968, i que tenia com a objectiu modernitzar i potenciar els estudis creant noves possibilitats d'especialització. El resultat va ser la creació de noves facultats que agrupaven estudis afins, entre els quals s'originà la Facultat de Filologia, que va aglutinar les diverses filologies i va créixer per l'impuls del gran nombre d'estudiants que la freqüentaven i per raó del canvi de les circumstàncies socials, culturals i polítiques del país, que donaven molta importància a la filologia anglesa i, més endavant, a la filologia catalana. En aquest període, la Facultat de Filologia va augmentar el nombre de professors i va crear nous departaments.

L'any 1994 el pla d'estudis establert proposà una innovació important: la possibilitat que les titulacions incorporessin una menció complementària que permetés flexibilitzar més les oportunitats dels estudiants quan arribessin al món laboral, tot i que aquest pla va ser modificat per una normativa d'àmbit estatal uns anys més tard.

L'any 2003, després que el projecte de crear divisions de coneixement que agrupaven diverses facultats no arribés a bon port, s'aprovaren el nou Estatut de la Universitat de Barcelona que reforçaven el paper de les facultats i les escoles com a eix de l'activitat universitària i intentà enfortir al màxim el potencial de recerca i de docència de la universitat. En aquest marc es va concebre una divisió departamental amb les següents denominacions: Filologia Semítica, Filologia Grega, Filologia Llatina, Filologia Romànica, Filologia Hispànica, Filologia Anglesa i Alemanya i Filologia Catalana. Més endavant, es creà el departament de Lingüística, tenint en compte l'avenç experimentat per la lingüística general durant el segle XX. En els darrers anys, les divisions departamentals de la Facultat s'han adaptat a les normatives educatives i a la realitat dels ensenyaments que configuren l'actual divisió de quatre departaments en els quals hi ha els de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica, Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació, Filologia Catalana i Lingüística General i Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos.

En el transcurs dels anys, el paper de la Facultat de Filologia dins del quadre de la Universitat de Barcelona transcendeix l'àmbit de la Facultat i té un paper important en l'Escola d'Idiomes Moderns i en la creació d'oportunitats acadèmiques a l'estranger a través de programes d'intercanvi. La seu de la Facultat acull delegacions d'universitats internacionals a més de diversos instituts i centres de recerca de prestigi, com ara el Centre de Documentació Ramon Llull.

L'any 2019 s'aprovà el canvi de denominació de la Facultat, passant a anomenar-se de Filologia i Comunicació. Aquesta modificació pretén adaptar el nom de la seu a la pluralitat de l'oferta acadèmica que s'ofereix en el centre.

Font

• Fullola i Pericot, Josep M., Gracia Alonso, Francisco i Casassas i Ymbert, Jordi (Coord). La Universitat de Barcelona: libertas perfundet omnia luce: història dels ensenyaments: 1450-2010: Publicacions i Edicions de la UB, 2010.
• Fotografies: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona i Deganat de la Facultat de Filologia i Comunicació.