Marc Jesus

Marc Jesus

Titulat com a Enginyer en Electrònica (*)  a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona l'any 2011, Marc Jesus dirigeix a Londres un equip de 6 persones que fan l’electrònica de 3 nous cotxes de la marca McLaren.

Deu anys després de sortir del campus de la Diagonal, fa un repàs a la seva trajectòria laboral i acadèmica, confessant que no va ser bon estudiant.

 

(*) Actualment, grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

Entrevistes anteriors de la secció

En la primera divisió del motor

Si normalment es tarden 4 anys en fer un cotxe, des del disseny en paper fins que es produeix, McLaren  ho fa en 2 anys” diu Marc Jesús. Ho sap perquè hi treballa des de 2019 per desenvolupar 3 nous cotxes de la Divisió Automòbil: McClaren Elva; McClaren Speedtail i McClaren Artura, el nou híbrid. Des del McLaren Technology Center (MTC) de Londres coordina un equip de 6-7 persones per fer l’electrònica dels vehicles, supervisant els processos i participant en el seu desenvolupament, sobretot en el airbag.

El nivell d’exigència és molt alt. El lema d’aquesta firma d’alta gama és ‘Fer-ho bé a la primera’». Ho diu amb tranquil.litat, que és una característica que acostuma a tenir al treball; no tant a l’esfera privada, segons comenta.

 

Al McLaren Technology Center (MTC), on treballa el Marc Jesus, també hi ha la Divisió de Fòrmula 1.

 

"El lema de McLaren és ‘Fer-ho bé a la primera’"

 

El contacte amb la primera divisió de motor va començar l’any següent de graduar-se, quan treballava a la seu de Tarragona de Lear Corporation. L’empresa li va oferir l’opció d’anar un any a Anglaterra per participar en un projecte d’electrònica dels seients per a la firma Jaguar Land Rover. S’hi va estar fins el 2015.

 

Aquell mateix any Bentley Motors, que va veure el seu perfil a LinkedIn, li va oferir desenvolupar el Bentley Continental i el Bentley Bentayga (un 4x4). Va acceptar i va treballar-hi 4 anys en la divisió de mecanismes i parts mòbils del cotxe, és a dir, finestres, portes, maleters i sostres. “Era el responsable final, però tenia suport d’altres enginyers del Grup Volkswagen, que engloba les marques VW, Audi, Porsche, Lamborgini i Bentley”.

 

Com explica, les parts mecàniques del cotxe estan molt vinculades a les condicions meteorològiques. Per això, al acabar els prototips, es fan conduccions en llocs amb temperatures extremes per provar el funcionament. En aquest context, en Marc recorda l’experiència gratificant de conduir, amb uns 25 companys més, des de Munich fins al punt més al nord de Suècia per monitoritzar els vehicles. Els dos punts tenen una diferència de temperatura de 50ºC, passant de 20º a -30º. “És la ‘prova final’ per veure si el cotxe aguanta”, precisa. Va fallar la calefacció.

 

Així mateix, per la mateixa firma, també va anar a Dubai (Emirats Àrabs Units) a veure el funcionament dels vehicles en condicions de calor extrema i per revisar problemes tècnics dels cotxes de l’emir, que té 200 Bentleys.

 

“La universitat t’ensenya resiliència”

Apart de coneixements tècnics, diu que sobretot “la universitat t’ensenya resiliència. És un vinga som-hi, som-hi, som-hi...” -comenta- i que aquesta persistència t’ajuda al món laboral. També considera que a la feina s’ha de tenir la ment molt oberta, deixant de banda la “ment del llibre” de l’estudiant perquè el món laboral t’obliga a passar a l’acció. “M’he adonat que molts conceptes que vaig aprendre a la facultat que no veia un sentit han estat després útils per solucionar problemes”, segons afirma el Marc.

A la Universitat de Barcelona, va fer pràctiques al TEeTI (Tallers d’Enginyeria Electrònica i Tecnologies de la Informació), com a monitor i desenvolupador de continguts. És un programa que s’adreça a estudiants de la ESO per impulsar les carreres científiques del futur.

 

Considera que a la feina s’ha de tenir la ment molt oberta, deixant de banda la “ment del llibre” de l’estudiant perquè el món laboral t’obliga a passar a l’acció

 

De la seva època universitària recorda sobretot els companys: “érem com família, uns 10 en total i ens ajudàvem molt als estudis”. També valora la proximitat amb els professors. “La comunicació amb els professors i la pinya amb els companys em feia anar tirant. Si no, potser ho hauria deixat. Mai vaig ser bon estudiant”, afirma.

 

El Marc Jesus sempre havia volgut fer Física, però va començar amb Telecos perquè era moda. Va canviar a la llicenciatura de Física i, a tercer curs, va tenir l’opció de passar al segon cicle d’Enginyeria Electrònica de Telecomunicació.

I aquí està al 2021: conduint la seva vida laboral amb un full de ruta brillant.

Comparteix-ho: