Com cada 25-N, reivindiquem una societat lliure de violències masclistes i feminicidis des del moviment feminista; una cara de la violència que, per desgràcia, encara és present dins de la societat. Per això, fem una crida conjunta de caràcter social a denunciar, visibilitzar i eradicar totes les formes de violències masclistes que aquestes abasten i les dones hem sofert al llarg de la història.
Quina és la commemoració d’aquest mes?
Les activistes feministes i germanes Minerva, Pàtria i María Teresa Mirabal, assassinades el dia 25 de novembre de 1960 a la República Dominicana per part de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo, es van convertir en un símbol, efígie de resistència i lluita contra la violència institucional. Més endavant, durant la primera Trobada Feminista de Llatinoamèrica i del Carib duta a terme a Bogotà (Colòmbia) l’any 1981, les dones van denunciar la violència de gènere en les seves múltiples formes, tals com les violències en l’esfera privada, les violacions i l'assetjament sexual, legitimada de manera sistemàtica part de les institucions. Basant-se en l’assassinat de Minerva, Pàtria i Maria Teresa Mirabal, l'ONU va commemorar el 25-N com el dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Contra les Dones l'any 1999.
Actualment, segons les dades recollides per feminicidio.net, només durant l’any 2021 les dones assassinades han ascendit a 70, xifra que fa augmentar a dia d’avui el nombre de crims contra les dones a 1.118, comptant des de l'any 2003. Si bé des de les Institucions s'han promulgat lleis amb la finalitat d'aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes (tals com la Llei orgànica 1/2004, Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, la Llei orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes; el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere en 2017 i la Llei 17/2020, de 22 de desembre, del Dret de les dones a eradicar la violència masclista a Catalunya), les xifres ens obliguen a realitzar una tasca de reflexió. No només trobem que la violència de gènere és vigent i normalitzada, sinó que no podem oblidar que aquesta s’agreuja quan parlem de dones que parteixen altres formes de discriminació també institucionalitzades, com pot ser el racisme o la LGBTIQ+fòbia.
I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?
Ens mantenim fermes reivindicant any rere any aquesta data perquè la Violència de Gènere és una forma de Violència vigent, legitimada i institucionalitzada que afecta fins a extrems insostenibles i dia rere dia a totes les dones, de manera material o simbòlica. La Violència de Gènere és també la manifestació materialitzada de tot un mecanisme de discriminació, que és el Patriarcat, mitjançant el qual no només s’exclou, subordina i sotmet a les dones sinó que s’organitzen, construeixen, reprodueixen i institucionalitzen els discursos normatius que justifiquen tals formes de violència sobre aquestes i sobre els col·lectius LGBTIQ+.
La Unitat d’Igualtat de la Universitat de Barcelona treballa dia rere dia per a aconseguir una Universitat feminista, lliure de totes les violències masclistes que, malauradament, encara perduren també dins les nostres facultats. L’eradicació efectiva de totes les normes cisheteropatriarcals és el camí definitiu cap a la constitució d’una societat equitativa i justa, no només per a les dones, sinó per a tot el conjunt. La nostra Universitat ha de constituir tot un exemple de refundació de les seves pròpies pràctiques normalitzades.
EL MASCLISME MATA!
