El Dia Internacional de la Visibilitat Trans es va celebrar per primer cop el 31 de març de 2009 als Estats Units. Aquesta iniciativa va sorgir de la voluntat de l’activista trans* Rachel Crandall, ja que si bé ja existia un dia, el 20 de novembre, Dia de la Memòria Transgènere, per a recordar les víctimes trans* assassinades per delictes d’odi i violència, en aquesta ocasió es busca commemorar un motiu de celebració. Tot i això, no només es tracta de celebrar l’existència trans*, sinó també de reivindicar-la sense tabús ni vergonya dins una societat encara transfòbica.

Quina és la commemoració del mes?

La lluita principal ha estat amb mi mateixa. Tenir por, em preguntava mil vegades on m’estic posant. De jove no entenia aquest desig de tenir un altre cos i a la vegada presentar-me com noi heterosexual. Però veus que a la majoria de gent no li agrada el seu cos: un voldria ser més prim, l’altre més alt. Les persones s’operen, es matxaquen al gimnàs. Però no es considera igual quan va cap al gènere no assignat. (Llop, 2017)

Mar Capilla Llop, més coneguda com a Mar C. Llop, va néixer a Barcelona el 3 de juliol de 1967 i va ser una fotògrafa freelance i activista de l’associació catalana de persones trans* Generem! de la qual va ser cofundadora i presidenta des de la seva creació, 2015, fins al 2018, època en què també va ser guitarrista i compositora del grup musical “the Wilde Sisters”. A més, va ser portaveu de la mateixa associació Generem! al Consell LGTBIQ+ a Barcelona i al consell Nacional formant part dels grups de treball. Finalment, també va formar part de la plataforma Trans*Forma la Salut i va ser vicepresidenta de la federació LGTBI.CAT. La fotògrafa Mar C. Llop va morir el 25 de febrer de l’any passat, 2022.

Va formar-se en fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (1981-1986) i realització de vídeo al Centre de la Imatge (1987-1988), i l’any 1996 va muntar el seu primer estudi. Va treballar en el món editorial i publicitari, i es va especialitzar en interiorisme, arquitectura, moda i retrat.  

El 2013 va començar el projecte Construccions identitàries Work in progress sobre les diversitats de gènere, que ha tingut molta repercussió mediàtica. L'octubre del 2014 es va exposar al Centre de Fotografia i Mitjans Documentals de Barcelona; el 2015, al Centre Cultural la Farinera del Clot i a l'Ajuntament de Tarragona, i, el 2016, a la Universitat de Lleida, entre d'altres llocs. El projecte ha estat publicat per l’Editorial Bellaterra i Pol·len Edicions l’abril del 2017, al Diari Ara, El País, Time Out, Pikara Magazine o recentment al “catorze”. 

El 2019 va rebre el reconeixement de l’Observatori contra l’Homofòbia amb el premi 17 de maig. A més, també va treballar en el projecte Construccions identitàries Famílies, juntament amb Andrea Basave i amb el suport de l'associació de famílies de menors transsexuals Chrysallis, on la fotògrafa va retratar persones de diverses edats durant el procés de trànsit.

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?

L’existència trans* té a veure amb l’experiència de sentir-se identificat amb el gènere “oposat” al que et va ser assignat en néixer. Per tant, trenca amb el sistema binari que classifica dos gèneres en dues úniques categories vàlides: dones i homes. Tot i això, pot prendre múltiples formes i matisos, ja que no totes les persones trans* modifiquen el seu cos, el seu nom o documentació de la mateixa manera ni en el mateix grau. Així, cal tenir en compte que cada experiència és única i situada i, en cap cas, generalitzable. Reivindicar i celebrar la seva existència és rebutjar l’essencialisme biològic i concebre que el cos, la identitat i les vivències individuals i col·lectives van més enllà de les normes socials binàries imposades.

*En el text fem ús del terme “trans” amb asterisc, com un concepte paraigua que pot incloure diferents expressions i identitats de gènere, com poden ser: transgènere, transsexual, dona trans, home trans, no binarie, travesti, persona transmasculina, persona transfeminina, agènere, entre altres. L’asterisc no només vol especificar que es poden tenir lluites comunes, sinó que també busca assenyalar l’heterogeneïtat i reconèixer que les identitats són fluïdes, dinàmiques.

Llop, Mar C. (2017). La lluita per canviar de cos. Catorze. https://www.catorze.cat/passadis/lluita-canviar-cos-71767/