La COVID-19 ens ha deixat una altra greu crisi: l'econòmica, amb un augment de l'atur, i de l'exclusió social, tancament de negocis i el col·lapse dels diferents agents i instàncies de serveis i ajudes socials d'assistència. Diferents veus, des de diversos àmbits, en recorden el paral·lelisme amb la depressió esdevinguda arran del crac de 1929, especialment als Estats Units.
Quina és la commemoració d'avui? Fa 125 anys, el 25 de maig de 1895, va néixer Dorothea Lange, una de les fotògrafes més rellevants de la història, pionera en l’àmbit del fotoperiodisme i del documentalisme social i autora de fotografies icòniques que reflectiren el drama de la Gran Depressió dels anys trenta als EUA. D’una d’elles, la coneguda com a Mare emigrant, s’ha dit que és la fotografia més reproduïda de tots els temps.
Va estudiar pedagogia a Nova York i, després, fotografia a la Columbia University. Fundà la revista Aperture i treballà per a Life, el director de la qual, Roy Emerson Stryker, comprenia el valor de la imatge, en una època on només es comptava amb la premsa i la ràdio com a eina de difusió. Per això, la plantilla de fotògrafs de Life era gran i Stryker va contractar Dorothea Lange, una dona en un món, el del fotoperiodisme, amb aclaparadora majoria masculina.
Una de les obres que la va fer coneguda fou White Angel breadline (1932), on mostra la desesperança en el retrat d’un grup d’aturats que espera la ració de menjar que repartia la Lois Jordan: una vídua que organitzà un projecte solidari, el White Angel Jungle, en base a donatius de particulars: en tres anys, va donar menjar a més d’un milió de persones aturades o necessitades.
Convençuda de la capacitat de la fotografia per a denunciar problemes socials, educar i provocar reaccions (el que després s’ha denominat documentalisme de reformisme social), va donar protagonisme a les persones marginades i empobrides per la crisi i la indiferència del sistema capitalista. Càmera al coll, va trobar la inspiració als carrers, fotografiant homes sense feina, gent sense llar, pagesos empobrits, jornalers explotats i la paupèrrima situació dels immigrants i les famílies desplaçades. Treballà per a organismes de l’administració pública que volien documentar aquesta situació. Una selecció d’aquestes fotografies es publicà el 1939 al llibre An American exodus: a record of human erosion.
Les seves fotografies incidien en la mirada humana, transformant la manera de mostrar la realitat i d'apropar-s’hi. La seva lent fa que qui en veu l’obra es trobi davant de situacions tan greus que se sent commogut i impel·lit a ajudar. Per això, l’administració va fer servir les seves fotografies amb aquest objectiu. Anys més tard, fotografià les persones dels camps de concentració construïts als EUA arran de l'atac japonès a Pearl Harbor: feia palesa la política il·legal de detenció de persones sense càrrecs criminal ni drets de defensa.
I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?
La fotògrafa, nascuda Dorothea Nutzhorn, prengué el cognom de soltera de sa mare, Lange, ja que el pare les havia abandonat quan ella tenia 12 anys i fou sa mare, bibliotecària, qui va tirar endavant amb ella i son germà. Potser això influís en el seu interès per fotografiar dones a cura de la canalla.
La cèlebre fotografia esmentada, Mare emigrant, fou presa el 1936 a Califòrnia. L’any anterior, Lange havia començat a treballar per la Resettlement Administration, servei social adreçat als immigrants que arribaven en massa a les ciutats de Califòrnia. Un dels exemplars originals, custodiat a la Library of Congress (Washington DC), porta el títol afegit: “Recol·lectors de pèsols desposseïts; mare de set fills, de 32 anys. Nipomo, Califòrnia”. Només anys després es va identificar aquesta dona, morta el 1983 i a la làpida de la qual diu (en donem la traducció): “Florence Leona Thompson, la Mare Emigrant: una llegenda de les mares estatunidenques”.
Quan Florence Owens, una cherokee que havia nascut el 1903 a una reserva d’Oklahoma, es va trobar amb Lange, tenia 32 anys i set fills. Viatjava amb aquests i el seu marit a Watsonville, després d'haver estat recol·lectant remolatxes a l’Imperial Valley de Califòrnia. La seva granja havia quedat arruïnada, com moltes altres, per anys continuats de sequeres, tempestes i inundacions. Sense recursos ni feina, marxaven a la ciutat cercant-hi una nova oportunitat. De camí, en un camp de refugiats proper a Nipomo, se’ls espatllà el vehicle i, mentre el seu marit i dos fills anaven a la ciutat més propera a arreglar el radiador, ella restà esperant amb els altres nens. Allí la va trobar Lange quan, anant per la carretera 101, va aturar-se al Pea Pickers Camp, campament que donava refugi a 2.500 camperols, recol·lectors de pèsols. En la fotografia de Florence, Dorothea explica la cruesa i el drama de tota aquella gent i es va convertir en una icona.
Dorothea Lange retrata famílies i, especialment, dones angoixades per trobar mitjans de subsistència per als seus fills i filles. No només pateixen penúries econòmiques, sinó també sentiments de fracàs, por i vergonya de la seva pobresa, com la mateixa Florence Thompson va explicar anys més tard. Són dones en una situació terrible, però no dones derrotades: mantenen la mirada amb fermesa. La Gran Depressió també fou una dura experiència per als nens i les nenes de l'època: desnutrició, manca de calçat i roba, malalties (la taxa de mortalitat infantil va augmentar més del 20% durant el període de 1930 a 1938) i sense possibilitats d'accedir a l’educació, esdevenien, si sobrevivien, mà d'obra barata. Lange sabia que, per generar un impacte en l’observador d’una imatge, és bàsic que aquesta transmeti emoció, que “hi arribi”. Per això, les seves imatges ens segueixen commovent.
Podeu continuar a...
- Gordon, Linda (2009). Dorothea Lange: una vida més enllà dels límits. Barcelona: Circe Ediciones, 2017. ISBN 9788477653103.
- Lange, Dorothea (1939). An American exodus: a record of human erosion. Paris: Jean-Michael Place, 2000. ISBN 2858935130.
- Lange, Dorothea; Coles, Robert (1982). Photographs of a lifetime. Millerton, New York: Aperture Foundation, 1982. (An Aperture monograph). ISBN 0893818356.
Llocs web:
