L'oportunitat d'accedir a un ensenyament acadèmic i científic

Asociación para la Enseñanza de la Mujer
Notícia | 01-10-2020

Des que va començar el curs 2020-2021, espais educatius, docents i alumnat es troben en alerta amb extrema vigilància de totes les mesures necessàries per a evitar contagis de la persistent COVID. Alhora, el professorat declara no tenir prou mitjans humans per a fer front a les noves mesures i insisteixen en la falta d’espais per a poder mantenir les distàncies de seguretat. No cal dir que l’educació és un altre pilar fonamental de la nostra societat (amb la sanitat,  protagonista d’una anterior  Efemenistèride). Però no sempre s’ha considerat així o, almenys, no sempre per a tothom.

 

Quina és la commemoració d'avui?
L'1 d'octubre de 1870, avui fa 150 anys, es va fundar, a Madrid, l'Asociación para la Enseñanza de la Mujer per a oferir a les dones l'oportunitat d'accedir a un ensenyament acadèmic i científic eficaç que les permetés d’optar a una ocupació professional i ésser lliures i independents. En un moment on l'educació de les dones (bàsicament destinades al matrimoni i a la maternitat) només era, com deien els textos i les lleis, "l’adequada a la naturalesa del seu sexe" i permetia l’accés a treballs sense qualificació, aquest projecte va donar-los l'oportunitat d'una altra sortida vital o, si més no, ampliar-ne les mires.

La seva tasca va contribuir a dignificar el paper de les dones en la societat i, per primer cop, va posar-ne en relleu la capacitat intel·lectual, més que suficient per endinsar-se en coneixements científics que fins al moment tenien vetats. Iniciatives com aquesta van contribuir al canvi del marc mental social que considerava les dones com a inferiors. A més, van despertar l’interès de les dones en la seva educació, ja que se n’adonaren de la importància i els efectes que podia tenir en les seves vides.

 

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?
L'Asociación para la Enseñanza de la Mujer, fou un projecte educatiu del pedagog Fernando de Castro y Pajares.Comptà amb les aportacions econòmiques d'uns 70 socis (entre els quals: Isaac Albéniz, Francisco Asenjo Barbieri, Francesc Pi i Margall, Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán, etc.). De marcat caràcter krausista, defensava la instrucció i formació de les dones, que s’havien de considerar iguals en drets als homes. Les dones havien d’ésser col·laboradores essencials per a transformar i millorar la societat: com més instruïdes fossin, millor servirien  a la seva família i a la societat.

Aquestes millores educatives van facilitar l'entrada de les dones al món laboral, ampliant-ne les opcions professionals; van tenir, obertes gradualment entre 1870 i 1907, escoles d’institutrius, comerç, correus i telègrafs, professores de primària i secundària, taquígrafes i mecanògrafes... i amb cursos d’idiomes o per a formar arxiveres i bibliotecàries.

En un moment que les dones no tenien oportunitats de desenvolupament personal ni professional, aquesta entitat va suposar un gran pas que, seguit d’altres i arreu, ens ha portat a la situació actual, on l’educació, en cap nivell, no discrimina pel sexe.

 

bibliografia feminista


Comparteix-ho: