Les informacions sobre la vacunació de la COVID omplen el nostre dia a dia: recomanacions, campanyes, consells, reticències, debats i discursos amb les més variades explicacions i posicionaments. La pandèmia ha sacsejat la nostra vida, però no ha sigut la primera vegada a la història.
Quina és la commemoració d'avui?
L’abril de 1721, fa 300 anys, durant l’epidèmia de verola que assolava Anglaterra, Lady Montagu va fer inocular el virus de la verola a sa filla de cinc anys amb la convicció que la immunitzaria: ho havia après a Constantinoble. Començà una campanya de difusió d’aquesta tècnica perquè s’apliqués al Regne Unit i s’evitessin les conseqüències de la plaga.
Mentre visqué, entre 1716 i 1718, a Constantinoble, on Edward Montagu era ambaixador britànic a l’Imperi Otomà, Mary Montagu es preocupà per conèixer els costums locals. En una carta a una amiga, Sarah Chiswell, de l’abril de 1717, parlen de la plaga de verola que s’estén per tot Europa i diu:
“La verola, tan fatal i tan general entre nosaltres, és aquí totalment inofensiva per la invenció de l’empeltament [engrafting, en l’original en anglès], que és el terme que li donen. Hi ha un grup d’ancianes que viuen de fer aquesta operació cada tardor, el mes de setembre, quan baixa la calor més forta. (...) La canalla o pacients joves juguen plegats la resta del dia i estan en perfecte estat fins a les vuit. Després, la febre comença a apoderar-se’n i fan llit dos dies, molt rarament tres. Molt rarament tenen més de vint o trenta [erupcions] a la cara i mai no deixen marca. (...) Cada any, milers suporten aquesta operació (...) No hi ha casos de ningú que hi hagi mort i pots creure que estic molt satisfeta de la seguretat de l’experiment, ja que penso provar-lo amb el meu fill estimat.
Soc prou patriota per a fer l’esforç de posar aquesta útil invenció de moda a Anglaterra i no deixaria d’escriure sobre ella a alguns dels nostres metges si en conegués algun de qui pensés que té prou virtut per a destruir una font tan significativa de llurs ingressos pel bé de la humanitat. Però aquesta malaltia és massa beneficiosa per a ells perquè una criatura forta que emprengui de posar-hi fi no s’exposi a llur ressentiment".
Letter XXXI, to Mrs. S.C. Adrianopole, April 1, O.S.
Quan Mary Montagu tornà a Anglaterra, el 1718, son fill havia estat inoculat i immunitzat de la verola, i a l’epidèmia de 1721 que assolà el país, va repetí el procediment amb la seva filla, sota la supervisió del metge de l’ambaixada, Charles Maitland. Metges del Royal College of Physicians comprovaren l’èxit de l’operació: la notícia es divulgà però no tingué una repercussió immediata.
Mary va convèncer la princesa de Gal·les, Carolina, perquè l’experiment tingués el reconeixement degut i s’apliqués de manera general. Es van publicar el resultats i Montagut intentà difondre’l, fins el punt que les filles dels prínceps de Gal·les foren inoculades l’abril de 1722 i les seguiren 200 persones més, la majoria de classes altes. Poc a poc la pràctica s’estengué per Europa: Caterina II de Rússia inoculà el seu fill el 1768, com també feren els reis de França i Nàpols. Era el primer cop a Europa que es començava a vèncer una epidèmia d’una malaltia fins llavors imbatible.
I perquè ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?
Lady Montagu, nascuda a Londres el 1689. Gran lectora i autodidacta, viatgera i escriptora. No era la primera persona que explicava el procés d’inoculació: dos metges havien publicat descripcions similars uns anys abans, a publicacions científiques angleses, però sense cap ressò. La descripció de l’aristòcrata, primer en la carta privada i després al diari, i la seva activitat d’exemple (en inocular els seus fills) i de difusió activa sí que aconseguí obrir camí i demostrar la utilitat de la inoculació del virus.
Malgrat els èxits inicials, comprovats per metges de prestigi, hi hagué més rebuig que acceptació, essencialment pels prejudicis, la desconfiança i la por.
Mary W. Montagu continuà escrivint literatura, assaig polític, etc. Les seves cartes, excel·lentment escrites, foren publicades pòstumament, el mateix any que morí, amb el títol Turkish Embassy letters. En elles descrivia els costums i la vida política i social de la població otomana, referint-se especialment a les dones turques. Viatjà per Itàlia i França i, finalment, malalta de càncer de pit, tornà a Londres, on morí el 1762 amb 73 anys.
La verola va continuar sent endèmica fins que la campanya de l’OMS va aconseguir eradica-la del 1977 al 1979.
Mary W. Montagu no tenia formació sanitària, però la seva contribució a la ciència mèdica fou important i salvà milers de vides.
https://wellcomecollection.org/works/v9stfkzk/items?canvas=11
