La lectura, amiga que mai no defrauda i que tanta companyia ens ha fet durant el confinament! Enguany no hem tingut el Sant Jordi habitual i abril fou, sense els llibres a les parades i el flaire de les roses, més trist. El proper 23 de juliol tindrem l’oportunitat de gaudir de la celebració endarrerida d’aquesta diada: des de la Universitat, cridem un visca ben fort al llibre i a la lectura!
Quina és la commemoració d'avui?
El 10 de juliol de 1845, fa 175 anys, va néixer Dolors Monserdà i Vidal (més coneguda pel nom amb què signava les seves obres: Dolors Monserdà de Macià). La botiga de son pare, llibreter enquadernador, era freqüentada per editors i intel·lectuals i acollia tertúlies de reconegut prestigi. Sa mare, Beatriu Vidal, era una dona d’empenta, lletraferida i participava en aquestes tertúlies. Segurament, això marcà el futur de la nena Dolors.
Esdevingué una reconeguda escriptora, filantropa, activista social i articulista en diferents diaris i revistes; fou la primera dona en publicar una novel·la original en català (La Montserrat, de 1893) i la primera en presidir, el 1909, uns Jocs Florals. Novel·les com La fabricanta (1904), La Quitèria (1906) o el drama Teresa o un jorn de prova (1875) estan protagonitzats per dones fortes i amb veu pròpia que lluiten i s’esforcen en una societat que els imposa constantment obstacles i limitacions i les jutja durament.
I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?
Dolors Monserdà fou la pionera del feminisme català conservador. Les tendències del feminisme internacional no van arribar de la mateixa manera a Espanya ni a Catalunya, amb una societat més tancada, tradicionalista i molt influïda per l’Església en tots els àmbits de la vida. Així, les reivindicacions feministes més liberals i sufragistes de les activistes britàniques i nord-americanes no van tenir ressò i no es va configurar cap grup de pressió que actués directament per un canvi en les lleis.
Els escrits de Monserdà tenen força de convicció, passió i veritat, però apunten cap a un reformisme social d’arrel burgesa que no propugna canviar les estructures socials, sinó millorar-les i, sobretot, afavorir les dones treballadores i desfavorides. Millorar-ne la situació evitant els habituals abusos de marits, familiars o caps, promovent-ne l’educació i la integració laboral, però sempre mantenint l’ordre social i familiar establert. Fou amiga i col·laboradora de les també escriptors i feministes (en la mateixa línia conservadora) Maria Josepa Massanés i Carmen Karr,
Dolors Monserdà, com tothom, era fruit d’una època, unes circumstàncies sociopolítiques i una herència cultural molt determinades. Avui, amb un entorn radicalment diferent, podem qüestionar el seu pensament feminista i estar o no d’acord amb les idees que planteja, però ningú no pot negar la seva contribució al canvi que el feminisme propugnà respecte la educació de les dones a tots els nivells i a la seva capacitat per a desenvolupar-se en professions altres que les que, segons deien lleis i normatives “corresponguin a la naturalesa de seu sexe” i amb sous equiparables als dels homes. L’educació era l’element fonamental perquè les dones poguessin ésser lliures, però sempre dintre de l’ordre i comptant amb els homes. També per la manca d’instrucció de la majoria, manifestà la seva postura contrària al vot femení.
Donem-li la paraula, per acabar, amb el seu Estudi feminista (1909):
“si els seus gustos i aptituds la criden pel camí dels estudis i carreres que fins avui han sigut únicament patrimoni dels homes, i Deu li ha donat talent i entusiasme i energies per a cursar-les, que les emprengui, que les segueixi"
