El Dia Internacional d’Acció per la Despatologització Trans va començar a celebrar-se a finals del segle XX, concretament el tercer dissabte d’octubre, arran de la iniciativa impulsada per la campanya internacional Stop Trans Pathologization 2012 (STP-2012). Aquest moviment va tenir una expansió ràpida entre col·lectius trans tant d’Europa com d’Amèrica, i encara avui és la jornada de mobilització trans més destacada arreu del món.

L’ampli ressò d’aquesta diada va fer que, amb el temps, donés lloc a l’anomenat Oktubre Trans: un mes ple d’activitats organitzades per entitats i col·lectius trans per visibilitzar diverses reivindicacions, més enllà de la despatologització estricta. Així, l’octubre s’ha convertit en el mes per excel·lència de la lluita trans.

La campanya STP-2012 va sorgir de l’impuls d’activistes transfeministes d’arreu del món, entre els quals hi havia el català Miguel Missé. L’objectiu central era eliminar les categories psiquiàtriques vinculades a les identitats trans dels manuals de diagnòstic, especialment les de “Trastorns de la Identitat de Gènere” i “Trastorns de Travestisme” de la cinquena edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-V) de l’Associació Americana de Psiquiatria, prevista per al 2012.

Tot i que aquestes categories van ser retirades en la publicació final del DSM-V, s’hi va introduir un nou concepte: “Disfòria de Gènere”. Aquesta decisió no va satisfer el moviment trans, ja que les avaluacions psiquiàtriques van continuar essent necessàries per accedir a tràmits administratius i mèdics vinculats a la transició.

Paral·lelament, també es denunciava la classificació present a la CIM-10 (Classificació Internacional de Malalties) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Tot i que aquest manual ja havia eliminat l’homosexualitat com a trastorn, mantenia diverses categories patologitzadores per a les identitats trans, com ara “Transexualisme”, “Transvestisme Fetitxista” i “Transvestisme de Doble Rol”. No va ser fins al 2018 que l’OMS va anunciar que retiraria aquestes classificacions en la nova versió del manual. Així, amb la CIM-11 —en vigor des de 2019—, el fet trans ja no es considera un trastorn mental, sinó una “condició relacionada amb la salut sexual”, sota el terme “Discordança de Gènere”.

Aquesta lluita també ha tingut un component legal important. A Catalunya, la Llei 11/2014 va significar un pas decisiu en la despatologització legal, garantint els drets de les persones LGTBI i eliminant els criteris diagnòstics com a requisit per accedir a aquests drets. Posteriorment, a escala estatal, la Llei 4/2023 va consolidar aquest principi, establint que les administracions públiques han d’actuar d’acord amb la no patologització de les identitats trans.

Malgrat els avenços normatius i mèdics, l’activisme trans continua insistint que la lluita no ha finalitzat. En l’àmbit social i professional encara persisteixen actituds i pràctiques que, sovint de manera inconscient, patologitzen les persones trans, perpetuant desigualtats i discriminacions estructurals.