El dia 28 de setembre se celebra el Dia d’Acció Global per un Avortament Legal i Segur arreu de tot el món. Aquesta jornada, impulsada pel moviment feminista, busca reivindicar el dret efectiu a l’avortament segur i facilitar-ne l’accés gratuït.

A Catalunya, l’avortament és un dret reconegut. Tot i així, encara hi ha situacions en què les dones troben obstacles per poder avortar. Un dels factors que condiciona l’accés lliure a la interrupció de l’embaràs és l’objecció de consciència d’alguns professionals i també d’alguns hospitals privats vinculats a institucions eclesiàstiques. Segons dades del Departament de Salut de Catalunya, un 44 % dels personal mèdic es declara objector a la pràctica de l’avortament. Aquesta realitat no sol generar tants inconvenients a l’àrea metropolitana de Barcelona, on hi ha molts centres i recursos disponibles. En canvi, a zones més petites, on els pocs hospitals de referència poden no disposar de cap professional disposat a practicar l’avortament, les dones que ho necessiten sovint s’han de desplaçar o bé recórrer a la sanitat privada.

Quina és la commemoració del mes? – Les Onze de Basauri

Les Onze de Basauri van ser onze veïnes del barri del Kalero (Basauri, País Basc) arrestades l’any 1976 per haver practicat avortaments o haver avortat de manera voluntària. Aquestes dones van ser posades en llibertat condicional a l’espera d’un judici que les podia condemnar a una pena de fins a dotze anys de presó.

L’Assemblea de Dones de Biscaia, quan va assabentar-se’n, es va bolcar en la seva defensa i el cas va transcendir al moviment feminista, tant a escala nacional com internacional. Es van convocar manifestacions massives i en menys de setanta-dues hores es van recollir mil tres-centes cinquanta-set signatures d’altres dones que havien avortat o que se solidaritzaven amb les Onze de Basauri. Hi van participar figures rellevants de l’època com la cantant Ana Belén, la directora Pilar Miró o l’escriptora Maruja Torres, entre d’altres.

Després de diverses citacions, el judici va tenir lloc a porta oberta i va tenir una durada de dotze hores. Tot i que en una primera resolució nou de les acusades van quedar absoltes, en una segona sentència emesa pel Tribunal Suprem es van aplicar noves multes i penes de presó (tot i que finalment no es van complir gràcies a una absolució posterior).

Aquest cas va servir per impulsar l’aprovació d’una llei nova, el 1985, que despenalitzava l’avortament en els casos de violació, malformació del fetus o risc per a la salut de la dona.

Per què les reivindiquem des de la Unitat d’Igualtat?

Des de la Unitat d’Igualtat volem reivindicar aquest cas concret com un dels moments clau en la història dels drets de les dones a l’Estat espanyol. Tant les onze dones implicades com totes aquelles que van participar en les manifestacions en suport de la causa són un exemple clar de desobediència civil feminista que cal posar en relleu, atès que va significar un pas endavant pel que fa als nostres drets i la nostra autonomia.