1.  
2.  

Cada 18 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Menopausa, una data per reflexionar sobre la salut, el benestar i els drets de les dones i persones menstruants en aquesta etapa de la vida. La menopausa, entesa com el cessament definitiu de la menstruació, no ha de ser vista únicament com un procés biològic, sinó també com una experiència travessada per factors socials, culturals i de gènere.  

Des de la perspectiva de gènere, és necessari qüestionar aquestes representacions i reconèixer que la menopausa forma part de la diversitat dels cicles vitals de les dones i les persones amb capacitat de menstruar. Garantir l’accés a informació rigorosa, atenció sanitària integral i espais lliures de discriminació és clau per viure aquesta etapa amb dignitat i benestar. També és important destacar la falta de recerca amb enfocament de gènere a l’entorn de la menopausa, així com la necessitat de polítiques públiques que integrin la salut sexual i reproductiva al llarg de tota la vida.  

La psicòloga i escriptora Anna Freixas denuncia el gran negoci farmacèutic i de bellesa que hi ha darrere de la menopausa. «Les pensadores feministes som incòmodes, i per això moltes dones han començat a preguntar més sobre els efectes de medicalitzar la menopausa». 

Una altra creença arrelada en la societat actual és que amb l’arribada de la menopausa les dones «perden valor», com si el valor de les dones fos «estrictament reproductiu».  

Es tracta d’un pensament fruit d’una societat patriarcal que atribueix valor a la dona en funció de la joventut i la bellesa. «La menopausa sol ocórrer cap als 50 anys. Per tant, els 40 anys restants (aproximadament) de la vida d’una dona són els millors de la seva vida. És una etapa de renovació i de llibertat», defensa aquesta experta en el seu llibre Nuestra Menopausia (2024). 

Durant segles, la literatura mèdica ha caracteritzat l’envelliment reproductiu femení des d’un vessant negatiu. De fet, al segle XIX es pensava que la feminitat i la salut física i mental de la dona estaven supeditades al seu equilibri ovàric i que, amb l’arribada de la menopausa, es desencadenava un trastorn nerviós amb múltiples manifestacions físiques i psicològiques. Més proper als nostres temps, també se situaria en aquest vessant l’atenció reduccionista, i merament focalitzada en la fertilitat, que s’atorguen tant al cos com a la salut de la dona; obviant, al mateix temps, les diferències individuals existents entre la població. Així doncs, el cos de la dona s’ha percebut, històricament, com el rar, el dèbil o el malaltís, que ha necessitat medicalització en tots els seus cicles sense comptar —per comoditat de les farmacèutiques—, amb una evidència mèdica clara, com posa de manifest la psicòloga Clara Selva Olid en l’estudi El tabú de la menopausa: una discriminació invisibilitzada (2023)”.

Commemorar aquest dia ens convida a trencar silencis, a reconèixer la menopausa com un procés vital natural i a reivindicar el dret a una salut integral amb perspectiva de gènere, lliure de prejudicis i estigma.