Título de experto de Prescripción Lectora
Profesorado
Diplomat en Biblioteconomia i Documentació, llicenciat en Filologia Romànica (Portuguesa) i doctor en Informació i Documentació. Professor de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB de Recursos i Serveis de Referència i Desenvolupament de Col·leccions. És també director de l'Escola de Llibreria de la UB. Ha estat director de biblioteques a Barcelona, Lisboa, París, Brussel·les i Nova York, ha impartit també docència a la Universidade Nova de Lisboa. Editor i traductor literari, ha estat col·laborador de cultura del diari Avui i locutor de ràdio a París en programes culturals.
Diplomada en Biblioteconomia i Documentació (UB), màster en Gestió de Continguts Digitals (UB) i tècnica superior en Disseny Gràfic (Escola Massana). És especialista en públic juvenil i biblioteques escolars. Treballa en projectes relacionats amb les biblioteques, la lectura i l'àmbit educatiu en diverses entitats i centres educatius. És professora associada del Màster de Biblioteques Escolars i Promoció de la Lectura (UB), coordinadora del Grup de Treball de Biblioteques Escolars del COBDC i autora del web Biblioteca juvenil.
Isaac Baltanás és el responsable de la producció d’audiollibres en castellà de Storytel, la plataforma d’audiollibres més important d’Europa. Està especialitzat en la realització de tot tipus de continguts sonors: ràdio, podcast o audiollibres, entre d’altres. Ha creat i dirigit Podcast Pro per ensenyar a produir podcasts i On the Air, per produir continguts radiofònics personalitzats per a emissores de tota Espanya. També ha impartit classes en l’assignatura Publicitat sonora de la Universitat Pompeu Fabra i participa de manera regular en xerrades, taules rodones i fòrums sobre tots els gèneres de producció d’àudio. Actualment, les seves tasques en la producció d’audiollibres li permeten tenir una visió completa de la indústria sonora en aquesta àrea, un coneixement que comparteix en tota mena de trobades amb l’objectiu de dinamitzar-ne el mercat.
Llicenciada en Història, diplomada en Biblioteconomia i Documentació, postgraduada en Edició i doctora en Documentació. S'ha dedicat a l'estudi històric de l'edició de llibres infantils, de les biblioteques escolars i de la lectura i la seva promoció. És professora d’Història social del coneixement a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona i coordina el màster universitari de Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura (UAB-UB). També és investigadora del projecte "Història de la publicitat del llibre a Espanya".
Va créixer entre Argentina, Itàlia i Alemanya. Viu a Catalunya des de finals dels anys vuitanta. És antropòloga cultural, traductora i directora de Minúscula, l’editorial que va fundar l’any 1999 a Barcelona i des de la qual ha ajudat a donar a conèixer obres de noms destacats de la literatura universal com Victor Klemperer, Marisa Madieri, Annemarie Schwarzenbach o Giani Stuparich. També ha recuperat les obres d’altres autors importants com Shirley Jackson, Varlam Xalàmov, Anna Maria Ortese, etc. i ha donat a conèixer les d’autors més joves com Nona Fernández, Gonzalo Maier, Paula Porroni i Aleksandra Lun.
Llicenciada en Belles Arts en l’especialitat de Disseny Gràfic i doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi Estudio del álbum sin palabras. Docent i coordinadora de la secció departamental Educació Visual i Plàstica del departament de Didàctiques Aplicades de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Coordinadora de la menció en Biblioteques Escolars dels graus d’Educació Infantil i Educació Primària (UB). Membre del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil i coordinadora del Grup de treball Il·lustrem-nos de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Guanyadora del Premi Marta Mata de Pedagogia 2019 amb el llibre Sense paraules: sis tallers de lectura d’àlbums sense mots per a totes les edats.
Doctor en Informació i Documentació en la Societat del Coneixement per la Universitat de Barcelona i professor del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual. Ha estat ponent en nombrosos congressos, cursos i seminaris al voltant de la preservació digital i, actualment, part de la seva recerca se centra en la creació de vídeos i en el seu ús a les xarxes socials. És coordinador del postgrau de Continguts Social Media de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals i manté el seu canal de YouTube.
Diplomat en Biblioteconomia i Documentació i llicenciat en Documentació per la UB, des del 2011 és director de la Biblioteca Can Mulà de Mollet del Vallès des d’on potencia el paper del còmic com a instrument de foment de la lectura en l’àmbit de la biblioteca pública. Fou membre fundador del Grup Còmic i Biblioteques del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Ha escrit articles, ressenyes i recursos bibliogràfics sobre còmics en publicacions com Item, la bibliografia selectiva De còmics (2007) o al Blog de l’Escola de Llibreria.
Llicenciada en Periodisme i Postgrau en Literatura Comparada i Digital. Ha cursat també els cursos de postgrau de Llibreria i Prescripció Lectora de la Universitat de Barcelona. Durant més de 10 anys va treballar com a consultora i coordinadora de projectes online, especialitzant-se en estratègies de màrqueting de continguts i posicionament a la xarxa per al sector cultural, turístic i educatiu. El 2017 va fundar, juntament amb Aitor Martos, la llibreria Sendak, especialitzada en literatura infantil i juvenil, on treballa actualment com a llibretera.
Doctora en Filologia Catalana per la UAB, professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona i directora de la càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània. A més de publicar nombrosos llibres i articles relacionats amb la seva activitat investigadora, ha comissariat exposicions sobre Santiago Rusiñol i Marian Vayreda, ha col·laborat en els programes de llibres Saló de Lectura i L’hora del lector, dirigits per Emili Manzano, ha format part del consell assessor de la direcció artística del Teatre Nacional de Catalunya entre 2009 i 2012, i ha coordinat el festival de literatura MOT (Olot-Girona) de 2015 a 2017. Col·labora a l’Aula d’Escriptura de l’Ajuntament de Girona.
Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dedicat estudis al costumisme (entre els quals, El costumisme en la prosa catalana del segle XIX, 1992) i a la narrativa i la crítica literària catalanes del segle XIX (Robert Robert, Emili Vilanova, Narcís Oller, Josep Yxart, Francesc Miquel i Badia…), i ha coordinat estudis de conjunt sobre aquest segle (Panorama crític de la literatura catalana, segle XIX). En l’actualitat, coordina el volum del segle XIX de la Història de la literatura catalana editat per Enciclopèdia Catalana. Ha publicat també sobre poetes i prosistes del segle XX (Josep Carner, Josep Lleonart, Joaquim Ruyra, Francesc Pujols…) i sobre aspectes de l’educació literària i la lectura juvenil.
Llicenciada en Periodisme i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (UAB). Màster en Estudis Avançats en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Organitzadora i conductora de clubs de lectura, educadora, dinamitzadora cultural i creadora de rutes literàries des del 2009. L’interès per connectar diferents branques de les humanitats la va dur a cofundar Cal·ligrama Bcn, des d’on dissenya i duu a terme projectes i activitats culturals relacionades amb la literatura, la història i l’art. És editora a l’editorial Vicens Vives i ha col·laborat com a docent amb la Barcelona School of Management (UPF) i amb l’EUNCET Business School (UPC) impartint sessions al voltant de la creativitat i l’storytelling.
Historiadora de formació, de la història petita, feminista i en plural. Llicenciada en Història Moderna i Contemporània (UAB) i DEA en el programa de doctorat Recuperació de la Memòria. Amèrica Llatina. Postgrau de Prescripció Lectora (UB). Ha treballat a diversos centres de cultura en l’àmbit de la investigació, dinamització i gestió. De petita va entrar al món dels llibres a través de les seves il·lustracions i ja no n’ha sortit. Especialitzada en literatura infantil i juvenil. Actualment és llibretera i sòcia cofundadora de la llibreria cooperativa Pebre Negre (www.pebrenegre.cat).
Najat El Hachmi va néixer a Nador (Marroc) el 1979, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va venir a viure aquí gràcies al reagrupament familiar. És llicenciada en Filologia Àrab per la Universitat de Barcelona. Publica habitualment articles a la premsa i ha col·laborat en diversos programes de ràdio. L'any 2004 va publicar Jo també sóc catalana (Columna). La seva primera novel·la, L'últim patriarca (Planeta, 2008), va rebre el Premi Ramon Llull 2008, ha estat finalista del Prix Méditerranée Étranger 2009 i guanyadora del Prix Ulysse a Còrsega. La novel·la ha estat traduïda a deu llengües i ha portat la seva autora a viatjar per tot el món.
Va néixer Ciutat de Mèxic i des de 1993 viu a Barcelona, on es dedica professionalment a la narració oral per a tot tipus de públic. El seu repertori es nodreix de contes tradicionals i adaptacions de relats d’autors. Alguns dels seus espectacles incorporen música i cançons. Durant 21 anys, va ser directora i programadora del cicle de narració oral per a adults "Contes i Cuentos al Harlem". Actualment codirigeix el cicle Dit i Dit que programa temporades d'espectacles de narració oral. És sòcia fundadora d’ANIN, l’Associació de Narradores i Narradors. Ha participat en nombrosos festivals i cicles de narració arreu d'Espanya i en altres països d'Europa i Amèrica Llatina.
Doctora en Literatura Espanyola i Hispanoamericana per la Universitat de València, on es va llicenciar en Filologia Hispànica, és professora titular de literatura hispanoamericana a la UAB des de 2009. S'ha especialitzat en la literatura de dones a l’Amèrica Llatina en l'època del Barroc d’Índies i també en la formació de la figura de l’escriptora professional al segle XIX en el context de la premsa periòdica. Entre les seves nombroses publicacions sobre aquestes temàtiques, destaquen les monografies: Heredar la palabra: cuerpo y escritura de mujeres (2007), La monja de Ágreda, historia y leyenda de la dama azul en Norteamérica (2008) i Mujer y literatura de viajes en el siglo XIX entre España y las Américas (2011). També ha escrit sobre diverses figures del panorama literari hispanoamericà actual, como ara Cristina Rivera Garza o Lina Meruane.
Mestra i doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació. Actualment professora de Didàctica de la llengua de la Universitat de Barcelona. Compagina la docència i la formació permanent dels mestres amb la recerca. Forma part del grup de recerca PLURAL-UB. És autora del llibre Llegir i escriure per viure, publicat a l'editorial Galera i de diversos articles relacionats amb l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura inicials, el plurilingüisme i la formació dels mestres.
Bibliotecària especialista en literatura infantil i juvenil. Màster de llibres i literatura per a infants i joves, per la UAB. És membre del Grup de Treball de Biblioteques infantils i juvenils BibBotó (COBDC) i col·labora amb el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Parla de llibres a les revistes Faristol, Cavall Fort i Tatano. Li interessa especialment el disseny d'activitats per tal d'acompanyar els infants i les famílies al llarg de tot el seu itinerari lector. Actualment treballa a la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, on duu a terme el projecte del Laboratori de lletres i imatges.
Catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona i col·laborador habitual d’El País com a articulista i crític literari. Ha publicat diversos llibres d'història intel·lectual d’Espanya com ara La resistencia silenciosa: fascismo y cultura en España (que va ser premi Anagrama de Ensayo 2004), A la intemperie, sobre l'experiència de l'exili, i ha editat l’epistolari de Dionisio Ridruejo, a més d’escriure la seva biografia, La vida rescatada de Dionisio Ridruejo. També ha escrit un assaig sobre lletres i idees a la Catalunya del segle XX, Burgesos imperfectes: l’ètica de l’heterodòxia a les lletres catalanes del segle XX. És coautor amb Domingo Ródenas del llibre d’història literària Derrota y restitución de la modernidad, 1939-2010, el 2011 va publicar un pamflet contra el catastrofisme cultural sistemàtic, El intelectual melancólico i el seus últims llibres són les biografies de José Ortega y Gasset (2014) i Miguel de Cervantes: la conquista de la ironía (2016).
Periodista cultural especialitzat en literatura i música. A Catalunya Ràdio dirigeix i presenta cada setmana els programes de literatura Ciutat Maragda i L'irradiador a iCat. En televisió ha conduït el programa literari Rius de tinta, a Betevé, on també ha fet de conductor de l'espai Qwerty, de prescriptor al magazín Àrtic i de presentador al programa d’entrevistes Terrícoles. Ha estat subdirector de L’illa del tresor (Canal 33) i ha format part d’El Cafè de la República, amb Joan Barril, i de programes com Catalunya vespre, Estat de Gràcia i El suplement. En premsa ha escrit a capçaleres com El País, El Periódico, La Vanguardia i el digital Núvol. Condueix xerrades sobre literatura i música i és professor del màster d'Edició de la UAB. Ha estat coautor, entre d’altres, dels llibres Breve historia del leer (Ariel, 2009) i El fin de una época (Barril & Barral, 2011).
Professor de matemàtiques amb experiència a l’educació primària i secundària. Ha estat membre del CESIRE (Departament d’Ensenyament) de l’àmbit de matemàtiques i ha participat en diverses publicacions relacionades amb la didàctica de la matemàtica. Ha estat també encarregat de la secció de ressenyes de llibres de la revista SUMA. És autor dels webs Calaix+ie, Càlculus i Blog des del Calaix +ie des d’on es comenten llibres relacionats amb la divulgació i la didàctica. Ha participat també en el cicle “Parlem de matemàtiques a les biblioteques” organitzat pel Servei de Biblioteques.
És llicenciada en Història i màster en Cultura Històrica, Comunicació i Noves Professions de la Universitat de Barcelona. Ha treballat en el món editorial, i des del 2012 dirigeix la llibreria Al·lots, especialitzada en literatura infantil i juvenil. El 2017 va ser designada comissària de la delegació de Catalunya i Balears a la Fira de Bolonya. Ha ocupat diversos càrrecs al Gremi de Llibreters de Catalunya: tresorera, fins a 2018, i vicepresidenta, des d’aquest mateix any.
Diplomada en Biblioteconomia i Documentació (UB) i llicenciada en Documentació (UB) amb un postgrau de Planificació i Gestió de Biblioteques (IDEC-UPF). Treballa en l’àmbit de la gestió de les biblioteques públiques des de 1995 i dirigeix la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda de Barcelona des de la seva inauguració el 1999. Membre del consell editorial dels números 57 i 58 de la revista Item editada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Col·laboradora del Blog de l’Escola de Llibreria de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB amb ressenyes de llibres d’estudis de poesia. Forma part del grup de treball Transversant la Poesia de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Catalina Mir és graduada en Periodisme i en Humanitats (Universitat Pompeu Fabra) i Màster d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes (Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Barcelona). Actualment és investigadora predoctoral FPU a ADHUC–Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat de la Universitat de Barcelona i elabora una tesi sobre les escriptores catalanes de narrativa criminal a finals del segle XX. Ha publicat la monografia Vint-i-dues aproximacions a la traïció com a tema literari. Per a una anàlisi global de 'Vint-i-dos contes' de Mercè Rodoreda (Institut d’Estudis Catalans, 2021).
Fundadora de Neturity, empresa especialitzada en projectes digitals al voltant del món del llibre, la lectura i les biblioteques, i creadora de Laboratorio Emilia, una xarxa iberoamericana per a la formació de mediadors de lectura, que compta amb la col·laboració de seixanta especialistes de tretze països. Ha actuat com a consultora internacional i ha col·laborat amb les polítiques de lectura i biblioteques d’Argentina, Brasil, Colòmbia, Espanya, Mèxic, Portugal, Uruguai i Xile. Forma part del grup de treball de promoció de la lectura del Ministeri de Cultura i Esport, per al qual ha preparat una anàlisi des d’una perspectiva internacional dels plans nacionals de lectura a Europa i Amèrica Llatina. D’altra banda, en la línia de recerca sobre la cultura escrita, biblioteques i societat en xarxa, ha dirigit cinc estudis que comprenen el període 2005-2021. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha dirigit nombrosos projectes de promoció de la lectura en col·laboració amb governs, organismes internacionals, empreses i organitzacions de la societat civil.
Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Cofundadora i codirectora de l’empresa de serveis culturals Cal·ligrama Bcn, imparteix classes d’història de l’art i dissenya projectes culturals relacionats amb aquesta disciplina, la història i la literatura. És autora de contes infantils i forma part de l’equip de crítics de la revista Faristol. Coordina clubs de lectura a biblioteques de la Diputació de Barcelona, elabora materials per a les tertúlies literàries i ha participat en projectes per a la Setmana del Llibre en Català i el Saló del Llibre de Barcelona.
És escriptor i periodista. Llicenciat en Periodisme i en Teoria de la Literatura, des del 2006 ha treballat en diversos mitjans de comunicació, com ara Catalunya Ràdio, La Vanguardia, Avui, Mondosonoro i Benzina. És redactor i coordinador del suplement de llibres setmanal “Ara Llegim” del diari Ara, on ha publicat més d'un miler d'articles. Després de debutar amb la novel·la El talent (LaBreu, 2012), va publicar Puja a casa (L’Altra, 2015), que va guanyar el premi Documenta i ha estat traduïda al castellà, l'anglès i el neerlandès. La seva última novel·la és La teva ombra, primer premi Proa de novel·la, traduïda al castellà el 2020 i publicada a Destino. Ha traduït també autors com William Maxwell, Les Murray i Jetta Carleton, i recentment ha escrit un pròleg per a la nova edició d'Apunts del subsòl, de Fiodor M. Dostoievski (Angle, 2021). Ha participat també en antologies de relats com Nits d'estiu (Univers, 2020), Gira Barcelona (Comanegra, 2016) i Punts de fuga (Males Herbes, 2016).
Professor d'estudis xinesos a la Facultat d’Humanitats de la UPF. Ha publicat els llibres de poesia De bandera Liberiana (1994), Mirall negre (Premi Ciutat de Palma, 2002) i Bratislava o Bucarest (Premi Gabriel Ferrater, 2014). També ha fet l'antologia Combats singulars: antologia del conte català contemporani (2007). Ha traduït del francès L’obra mestra desconeguda d’Honoré de Balzac (1997) i, del xinès, El sentit de la literatura, de Gao Xingjian (2004) i Contes estranys del pavelló dels lleures, de Pu Songling (2001). Ha antologat i traduït el recull Pedra i pinzell. Antologia de la poesia clàssica xinesa (2012). Ha publicat també assajos i articles sobre història xinesa com La Empresa de China: de la Armada Invencible al Galeón de Manila (2003).
Doctor en Física per la Universitat de Barcelona i professor de Física i Química a l'Institut Bernat Metge de Barcelona. Ha estat director del CESIRE, del Departament d'Educació, i professor associat al Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la UAB. A més, participa en diversos grups de treball sobre innovació i ensenyament, com DIATIC, dedicat al foment de la integració i l’ús de les TIC en l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències.
Campanet, Mallorca, 1980. Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes El fibló i la festa (2003), Fervor tan fosc (2006), Aquí, on passa tot (2017) i Canvi de guàrdia (2019); els llibres entrevista La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira (2009), Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta i Conversaciones con Jean Marie del Moral (2018); les novel·les La felicitat dels dies tristos (2010), Tots els dimonis són aquí (2011) i Si t’hi atreveixes (2014) i el llibre de perfils Un arxipèlag radiant (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.
És professor de Llengua i Literatura catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també ha fet feines de gestió com a vicedegà i vicerector. Ha estat professor invitat a diverses universitats estrangeres. Les seves línies de recerca se situen dins l'àmbit de la literatura catalana contemporània, especialment l’obra de Joan Maragall, i la literatura dels anys 30 i 40 del segle XX. Ha estudiat la presència i la presentació de la memòria col·lectiva a la ciutat de Barcelona. També ha participat en projectes sobre l’ús de tècniques de comunicació i informació a l’ensenyament superior. El seu últim llibre és Caminar per la vida vella. La memòria involuntària en la literatura i l'art (València: Universitat de València, 2016). Actualment dirigeix l'edició de les obres completes de Joan Maragall.
Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, actualment treballa com a professora lectora al Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació. S’ha especialitzat en les relacions entre narrativa, crítica literària i món editorial durant el franquisme, tot i que també ha estudiat les sinèrgies entre narrativa i periodisme a l’últim terç del segle XIX i durant la primera meitat del XX (amb treballs sobre Pérez Galdós, Clarín, Pardo Bazán o Picón, entre d’altres). En aquest sentit, ha publicat Destino y la novela española de posguerra (1939-1949) (Vigo: Academia Editorial, 2012); amb Adolfo Sotelo, la Correspondencia entre Camilo José Cela i Antoni Vilanova (Barcelona: PPU, 2012), i aquest any publica amb Ana Cabello Puntos de vista de una mujer de Carmen Laforet (Barcelona: Destino, 2020). En diverses ocasions, ha col·laborat amb la col·lecció Austral de Planeta elaborant edicions didàctiques (introducció, notes i activitats pedagògiques) a: Don Quijote de la Mancha y Novelas ejemplares de Miguel de Cervantes, La Regenta de Leopoldo Alas (amb Marisa Sotelo), Tormento de Pérez Galdós o ¡Ay, Carmela! de Sanchís Sinisterra.
Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura. S'ha dedicat a imaginar, crear i coordinar projectes i activitats de promoció de la lectura i a l'assessorament i la formació de professionals, famílies, entitats i empreses dels sectors cultural i educatiu. Des de principis de 2019, treballa com a secretària tècnica del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil.
Observador actiu del món del llibre. Assessor en l’adaptació en digitalització del sector editorial. Ha treballat com a dissenyador industrial i d’interiors, director creatiu per a l’agència de publicitat Sintagma, editor de publicacions corporatives a Abertis Infraestructuras, S.A. (2008-2014), professor del màster d'Edició Digital d'IPECC a la Universidad de Alcalá (2013-2014). Actualment és professor internacional al Magister de Edición de la Universidad Diego Portales (Santiago de Xile). Una part important de la seva activitat professional és l’assessorament en comunicació a institucions i petites empreses. També participa habitualment com a formador, ponent i moderador en diferents esdeveniments relacionats amb el llibre digital i la indústria editorial. Col·labora assíduament amb Núvol i amb altres publicacions culturals.
Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973). Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, on va cursar també estudis d’Humanitats. És escriptor i professor a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, especialitzat en gèneres fantàstics. Guanyador de premis com el Ramon Muntaner o l’Edebé, és autor d’una quinzena de llibres, entre ells Esquizo, Herba negra, Guardians de somnis, Mary Shelley i el Monstre de Frankenstein, Deu mascotes i un drac i Mångata. També ha fet d'antòleg a diversos projectes, com ara Risc o Extraordinàries. Ha estat adaptat al còmic, al teatre i al cinema, i del 1996 al 2016 va exercir com a periodista i crític literari a mitjans com TV3, BTV, El Periódico, El País, Time Out, Qué Leer, RAC1, COM Ràdio, Catalunya Ràdio, RNE i la SER. Pertany a les juntes directives de l’AELC i el CLIJCAT. @ricruizgarzon
Llicenciat en Filologia Hispànica i màster en Teoria de la literatura i literatura comparada (UB) i Edició (UPF). Ha estat editor de la revista de poesia Papers del llavi, conductor de clubs de lectura i corrector, traductor i editor a Penguin Random House. Ha participat en la creació i desenvolupament de l'Escola de Lletres de Tarragona, on també ha impartit classes d’escriptura creativa per a joves. Actualment es dedica a l'edició educativa i coordina els programes digitals d'Educació Infantil per a Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica de l'editorial Tekman Education.
Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses (UB) i en Periodisme (UPF), viu immers en l’ecosistema emprenedor i en la innovació durant els últims set anys. El 2014 va fundar Tekstum, start-up focalitzada en el sector del llibre que oferia algoritmes i solucions basades en tecnologia de dades massives (big data) i intel·ligència artificial per optimitzar els processos de recomanació lectora. Anteriorment, va treballar per l’editorial nord-americana Author Solutions, en mitjans de comunicació com Bloomberg News o TV3, i en l'àmbit financer a Caixa Penedès. Actualment, treballa a la Unitat d'Innovació de la Universitat Pompeu Fabra en tasques de transferència tecnològica i emprenedoria, a més d'impartir formacions relacionades amb el món del llibre a diverses institucions i universitats catalanes.
Ha estat professor de Crítica Literària i de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona durant quaranta anys (de 1974 a 2014). Va formar part del grup que va fundar la revista Els Marges. Ha tingut cura de l’edició de les Obres completes de Carles Riba, al qual ha dedicat un llibre (Una interpretació de les Elegies de Bierville de Carles Riba, 1993) i un seguit d’articles. Ha publicat les antologies-estudi: Poètica de la narració (1985), Teoria de la novel·la. Una antologia de textos del siglo XX (1996), El canon literario (1998), tema al qual ha dedicat diversos estudis.
Llicenciada en Història i Documentació per la UAB. Actualment coordina els programes de foment de la lectura de la xarxa de biblioteques públiques de Granollers. Ha estat professora dels estudis de Periodisme, Dret i Ciència Política de la Universitat Abat Oliba- CEU, i també ha estat professora a la Universitat Autònoma de Barcelona. Està interessada en aspectes relacionats amb la dinamització i comunicació de les biblioteques públiques i la gestió cultural.
Llicenciada en Filologia Catalana, diplomada en Biblioteconomia i Documentació i doctora en Documentació per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre biblioteques per a pacients als hospitals. Des del 1995 és professora de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona. Els seus principals interessos giren al voltant de l’alfabetització informacional en salut en el context de les biblioteques públiques, desenvolupament de col·leccions i memòria de la professió bibliotecària. Des del 2017 és presidenta de l’Associació Lectura Fàcil.
Gemma Ventura (El Vendrell, 1990) és mestra d'educació primària i redactora en cap al digital de cultura Catorze, Premi Nacional de Cultura del 2018 i Premi Marta Mata 2021. Hi fa des d'entrevistes a fons a personalitats ben diferents: des d'escriptors i músics, fins a psiquiatres i filòsofs, fins a textos personals, cròniques de teatre o recomanacions de llibres. A més a més, també hi porta la secció d'educació. Col·labora amb la revista Dialogal, i ha fet encàrrecs diversos: des de xerrades d'educació fins a col·laboracions amb ràdio i televisió, amb museus, o amb l'Auditori de Barcelona, per qui ha escrit el proper Cantagran, una cantata adreçada a totes les corals d'avis de la província de Barcelona. Foto: David Ruano.
Periodista de formació, entre 1996 i 2006 va dirigir informatius en diverses ràdios (Onda Rambla, Ràdio Barcelona). Va ser cap de premsa de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya (2006-2011), feia assessoraments en comunicació i mantenia el lloc web d'opinió 50×7. Després de diplomar-se en la primera promoció de l'Escola de Llibreria (2012-2013), l'octubre de 2013 va obrir No Llegiu, llibreria de proximitat al Poblenou. La seva pàgina web: http://www.nollegiu.cat/.
És llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, fa classes a la Universitat de Barcelona i és investigadora literària i divulgadora. A banda dels seus treballs acadèmics, és escriptora i articulista en diferents mitjans. Els seus relats han aparegut en diverses revistes literàries i en un bon nombre de volums col·lectius. L’any 2013 va guanyar el Premi Arts i Lletres de narrativa a la Memòria de Valerià Pujol amb el relat "La llàgrima" i va publicar l’assaig sobre novel·la negra catalana Les veus del crim. Ha coordinat dues antologies de relats que inclouen textos propis: Elles també maten (2013) i Noves dames del crim (2015). Amb La dona de gris (2014), va guanyar el premi a la millor novel·la en català del Festival València Negra 2015, any en què també va aparèixer la traducció al castellà, La mujer de gris. El 2017 va publicar El somriure de Darwin (traducció castellana, La sonrisa de Darwin, gener de 2018). També el 2018 va publicar un recull de 23 contes que fusionen el negre, el fantàstic, el terror i l’humor titulat Contes per a les nits de lluna plena i va aparèixer la traducció a l’italià de La dona de gris (La donna in grigio). El 2020 va publicar la novel·la Els dits dels arbres. Fou designada per la Generalitat de Catalunya Comissària de l’Any Pedrolo, que es va celebrar el 2018 per commemorar el centenari del naixement de l’autor. Actualment és la directora del festival de novel·la negra catalana Tiana Negra.
Llicenciada en Dret i en Economia per la Universitat de Barcelona i Doctora en Economia del Sector Públic per la mateixa universitat. Des de 1993 és professora del Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona, on s’ha especialitzat en l’anàlisi de les polítiques culturals i les indústries i mercats culturals. Des del 2006 és l’autora de l’informe sobre política cultural espanyola inclòs en el Compendium of Cultural Policies and Trends in Europe, un projecte coordinat pel Consell d’Europa i l’European Institute for Comparative Cultural Research.
Professor titular de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, on també coordina el grau d’Estudis Literaris. A més de diversos articles relacionats amb la Teoria Literària, ha publicat els llibres Historia de la crítica literaria (2002), Hermenéutica de la novela en la teoría literaria de Francisco Ayala (2003), El enigma best-seller (2009), Erótica de la autoayuda (2012), Josep Pla i l’invent “Costa Brava” (2013) i Sin miedo a Borges (2015). El darrer llibre publicat és Serrat, Llach i l’efecte Dylan (2018).
Director del TRESC Comunitat de Cultura. Expert en públics de la cultura, ha estat Director de comunicació, màrqueting i públics del Grup Focus, soci consultor de TekneCultura, Director de comunicació i màrqueting del Mercat de les Flors, Coordinador de la Fundació Alícia, i Gestor cultural de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser membre de la Junta i secretari de l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC). És conferenciant i docent habitual en diversos programes de màster i de postgrau vinculats a la gestió cultural, la gestió de públics, el màrqueting i la comunicació, així com a la gestió i administració d'empreses. També és articulista sobre aquests àmbits temàtics i ha col· laborat amb l'Anuario AC/E de cultura digital o amb l'Informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts del CoNCA. Recentment ha dirigit un estudi d'abast europeu sobre bones pràctiques en la gestió de projectes que vinculen literatura i públic jove, en el marc del projecte Engage! liderat pel PEN Català. Va ser coordinador de les primeres edicions de les jornades RESET organitzades per la Fundación Contemporánea i CaixaForum Barcelona, així com coordinador de la secció dedicada a públics de la cultura a Pública, que organitza també la Fundación Contemporánea. És llicenciat en Filologia Anglesa (UB), MBA per la UPF, màster en Gestió Cultural per la UB, postgrau en Community Manager i Social Media per la UB, i ha cursat programes de gestió i direcció d'equipaments culturals públics i d'institucions artístiques i culturals a ESADE.
