Des del 2013 Pablo Gamallo és professor Serra Hunter al Departament de Ciència de Materials i Química Física de la Facultat de Química de la UB. Combina la recerca al grup de Química Computacional Aplicada i Modelatge Molecular amb la docència i la divulgació.

Així mateix, des del 2017 dirigeix l’àrea d’Ocupabilitat i Empresa de la Facultat de Química, amb un pla d’acció per als quatre anys vinents de «continuar enfortint les relacions amb l’empresa fent que el teixit empresarial participi en el disseny de les titulacions. Fins i tot, en les mateixes activitats formatives de la Facultat de Química», segons assegura.

Diu que aquest objectiu es fa en quatre nivells: 1) seguir amb la participació de les empreses en les accions d’ocupabilitat, com l’Speed-Networking i la Fira d’Empreses; 2) fomentar la participació de professionals del món de l’empresa en assignatures de caràcter aplicat, com la d’Entorn Professional, on professionals del sector químic apropen l’empresa química a l’alumnat; 3) consolidar el Consell Assessor de la Facultat de Química; i 4) implicar les empreses en un projecte de formació dual en química per encetar en els dos anys vinents.

«Qualsevol col·laboració entre universitat i empresa és benvinguda. El més important és el grau de satisfacció de les empreses i dels estudiants que signen els convenis», explica Pablo Gamallo. Actualment, per exemple, hi ha estudiants treballant en empreses del Regne Unit i Suècia, arran de les accions d’ocupabilitat organitzades per la Facultat de Química. Entre les empreses més fidels hi ha Comercial Química Massó, Grupo Torre Cid, Grifols, Scharlab, Galenicum, AkzoNobel, PPD, entre d'altres.

 

 

Speed-Networking i Fira d’Empreses

Les dues activitats d’ocupabilitat més rellevants són l’Speed-Networking i la Fira d’Empreses. L’Speed-Networking s’organitza en col·laboració amb el Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE). El que es fa és contactar amb empreses afins que reporten un major benefici a l’alumnat. «Tenim empreses fidels que participen any rere any i que manifesten un alt grau de satisfacció.»

A l’Speed-Networking hi participen al voltant de deu empreses del sector químic i una setantena d’estudiants que fan entrevistes curtes de dos minuts, de tipus elevator-pitch, amb els ocupadors. «Són entrevistes de primera impressió a partir de les quals els participants entren en un procés de selecció, amb entrevistes posteriors que finalment es poden traduir en convenis de col·laboració entre facultat i empresa», segons precisa Gamallo.

La Fira d’Empreses, per la seva banda, s’emmarca dins l’Àrea de Ciències i Enginyeries de la UB, on hi ha una comissió formada pels representants d’ocupabilitat de les facultats que hi participen. S’encarrega de definir el marc de desenvolupament de la fira en cada edició.                                             

              

És una fira transversal on participen, a més de la Facultat de Química, les facultats de Física, Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Biologia, Ciències de la Terra i Matemàtiques i Informàtica. «La Fira, que enguany celebra la setzena edició, és també una activitat amb molt d’èxit entre els nostres estudiants i hi participen al voltant de cent empreses», fa constar Pablo Gamallo, que recorda també que la primera Fira d’Empreses va ser l’any 2007. «Me’n recordo perquè precisament, l’abril del 2007, jo m’estava preparant per defensar la tesi doctoral.»

 

És una fira transversal on participen, a més de la Facultat de Química, les facultats de Física,

Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Biologia, Ciències de la Terra i Matemàtiques i Informàtica. 

 

Aquella edició va tenir vint empreses i la van organitzar Atilà Herms, Carme González i Mar Mellado, que encara avui participen de manera activa en l’organització de la Fira. Val a dir també que la llavor de la Fira d’Empreses la va posar Atilà Herms, a principis del 2000, amb una jornada que va comptar només amb la participació d’una única empresa, Hewlett-Packard. Va ser a partir de la desena edició, l’any 2015, que la Fira s’obre a la participació de noves facultats, amb un format més transversal, mentre que en les edicions anteriors era més aviat una fira d’empreses de Física i de Química.

A banda de la Fira d’Empreses, les accions d’ocupabilitat a la Facultat de Química es van iniciar a finals de l’any 2013 amb l’arribada de fons europeus a la Facultat per finançar aquest tipus d’activitats. Va ser precisament Rosa Albalat, predecessora de Pablo Gamallo en les accions d’ocupabilitat de la Facultat de Química, que va acceptar l’encàrrec per part de l’equip deganal anterior i va organitzar el primer Speed-Networking l’any 2015.

Enguany s’ha recuperat la presencialitat en totes dues accions d’ocupabilitat, a diferència del 2021, que van ser en format digital. «El pròxim 4 de maig tindrà lloc la Fira d’Empreses i segur que és tot un èxit», diu amb rotunditat.

«La resposta dels estudiants i de les empreses és molt positiva. Ens feliciten en cada edició pel nivell dels nostres estudiants i per la bona preparació de les entrevistes», comenta. Això és conseqüència dels tallers de preparació que fa Anna Lluch, del SAE, els dies previs a les accions. Diu que el més gratificant per a ell és parlar amb l’alumnat i veure com gaudeixen de l’experiència.

 

Al seu despatx de la Facultat de Química, revisant el Campus d’Ocupabilitat, canal de difusió habitual de les activitats d’ocupabilitat per a l’alumnat.

 

Casos d’èxit

De l’edició d’enguany de l’Speed-Networking, en la seva vuitena edició, duta a terme el passat 10 de febrer, se n’han derivat ja vuit contractes. Algun procés de selecció, a més, encara es troba obert. Els convenis de pràctiques que se signen, en la majoria de casos, tenen més recorregut a l’empresa, amb contractes de feina posteriors. «Aquí és realment on es veu que les accions tenen un benefici tant per als estudiants com per a les empreses. Això ens porta a continuar treballant en l’ocupabilitat per fer-la encara més visible», segons apunta.

Un altre exemple de bones pràctiques que destaca és la col·laboració entre les accions que es duen a terme des d’ocupabilitat i la tutoria d’inclusió, dirigida per la Rosa Albalat. Aquesta bona entesa ha donat lloc a la generació de projectes de pràctiques externes en empreses per a estudiants amb necessitats educatives específiques. «És un èxit que dona un gran sentit a les dues àrees: ocupabilitat i inclusió.»

Quan ell era estudiant d’últim any de la llicenciatura de Química, pels volts del 1998, diu que només hi havia un taulell amb anuncis de feina (borsa de treball). «Si t’interessava alguna oferta, doncs, trucaves i prou. Fins i tot, havies d’anar al Col·legi de Químics i col·legiar-t'hi per accedir a segons quines ofertes de feina.»

 

Quan ell era estudiant d’últim any de la llicenciatura de Química, pels volts del 1998,

diu que només hi havia un taulell amb anuncis de feina (borsa de treball)

 

«Les noves tecnologies i les capacitats de gestió des de la Secretaria d’Estudiants i Docència i, en particular, les figures de Montse Ferrer i Estela Esteban, han fet possible que les accions d’ocupabilitat arribin i es gestionin, respectivament, d’una manera òptima i que els estudiants ho valorin molt positivament», conclou. El Campus d’Ocupabilitat és un bon aliat en les tasques de difusió, atès que les activitats d’ocupabilitat organitzades des de la Facultat de Química es difonen per aquest canal i, així, arriben a tots els estudiants d’últim curs de grau, estudiants de màster i doctorands.

 

Foto de portada  Pablo Gamallo al Laboratori Polivalent de la Facultat de Química, just al davant d'una de les moltes taules periòdiques del centre.

Foto central  A l’Atri Solar de les facultats de Física i de Química, centre neuràlgic de la Fira d’Empreses del pròxim 4 de maig.