RITUAL MONÀSTIC

Una de les activitats del projecte, a la línia d’investigació centrada en les pràctiques performatives a l’interior dels espais monàstics, ha estat la recreació en el present dels rituals que tenien lloc al monestir de monges benedictines de Sant Pere de Puel·les de Barcelona, des del moment de la mort de l’abadessa a l’elecció de la seva successora.

La base documental de la investigació ha estat la informació que conté un manuscrit, tardà, de principis del segle XVII, que sintetitza les principals escenes desencadenades en aquest moment tan essencial en una comunitat monàstica (mort de la prelada – elecció de la nova) i la documentació de l’arxiu (essencialment llibres de comptabilitat i documentació notarial del segle XIV) que ens apropa a les persones, els càrrecs i els espais que intervenen en aquests rituals, la seva gestualitat i significació, així com els elements materials adquirits per a l’ocasió (roba, objectes…).

L’entitat ACUB Àmbit Cultural de Benedictines, EPO del nostre projecte, ha realitzat el guió de la “performance” sobre aquesta base documental i ha coordinat l’escenificació que ha implicat més de 20 figurants entre voluntaris del projecte, professorat i alumnat de la Universitat de Barcelona; el recurs de dues formacions corals especialitzades en música gregoriana (Auditexaudi i Schola Gregoriana de Catalunya); i la col·laboració de les comunitats de Sant Benet de Montserrat i Sant Pere de Puel·les de Barcelona i el Museu del Monestir de Pedralbes en l’attrezo (vestimenta, objectes i mobiliari) necessari. A més, aquest últim, EPO del nostre projecte, ha facilitat l’ús dels espais privilegiats del monestir de Santa Maria de Pedralbes a Barcelona on s’ha portat a terme la filmació de la recreació.

El resultat final és un vídeo que encadena les diferents escenes d’aquest ritual de la mort i l’elecció de l’abadessa. Un documental que posa l’accent en la gestualitat (de l’obediència a la nova abadessa, de respecte a la difunta prelada); en la música, el silenci i el toc de campanes que acompanya als i a les protagonistes (monges, capellans beneficiats, canonges, enterramorts, bisbe, president de la Congregació Benedictina Tarraconense i Cesaragustana, notari…) en la seva forma d’habitar aquests espais (claustre, cor alt i cor baix, capítols, porta del monestir). I que, en definitiva, suposa un gran esforç per a convertir la investigació científica històrica, feta i promoguda des de la Universitat, en un producte de divulgació històrica emmarcat en les humanitats digitals.

Som conscients de les dificultats de la recreació – condicionada per la conservació de la documentació i de la profusió de la seva informació -; també de les llicències que s’han hagut de prendre – gravació d’un ritual de benedictines en un monestir de clarisses, possibilitats materials i de pressupost…-. Tot i així, el resultat obtingut, fruit de l’esforç col·lectiu i del rigor científic que ens ha guiat en tot moment, supera les expectatives inicials, suposa un gran aprenentatge a escala individual i col·lectiva per als membres del projecte i, el més important, un producte científic rigorós i de gran potencial per a la divulgació científica en història de l’espiritualitat femenina.