MATERIALITATS EFÍMERES: performances i recreacions
Cercarem i catalogarem, estudiarem i recrearem les pràctiques devocionals, commemoratives, les representacions litúrgiques i els rituals monàstics a partir de documentació monàstica (llibres litúrgics i documents d’arxiu). Produirem i gravarem una representació d’un d’aquests actes.
ACCÉS A LA VISUALITZACIÓ DE LA BASE DE DADES.
Ritual per a ús d’un convent de clarisses. Biblioteca de Catalunya, Ms. 865, f. 5
En aquesta línia d’investigació abordem la cultura material i la topografia monàstica des de la centralitat de les performances i des de la dimensió performativa d’algunes de les pràctiques (litúrgiques, devocionals, commemoratives, legals) descobertes a l’interior del monestir o en relació a les comunitats monàstiques (dins i fora). L’interès per la performance ha portat al desenvolupament de tot un camp interdisciplinari (art, antropologia, literatura, teatre, gender studies, litúrgia…) que ofereix un marc interpretatiu molt suggeridor per als estudis medievals. El context medieval i de manera particular el context monàstic ofereix un entorn privilegiat: des dels drames religiosos, representacions o misteris, els rituals, a les processons en una festivat concreta. La performance pot descriure’s de manera concreta com la representació d’una cerimònia, ritual, drama u obra de música o dansa. O, de manera genèrica, com tota acció amb una dimensió “pública”, davant una audiència, i amb capacitat transformadora tant per als “actors” com per l’“audiència”. Tant en un sentit com en l’altra es posa en primer pla, com suggereix Elina Gerstman, les possibilitats de relacionar el teatre medieval, les imatges, els textos, els objectes i les pràctiques de veure, llegir, escoltar, cantar i representar. Altres autors han emfasitzat la seva liminalitat, la seva potencialitat per crear i superar barreres, de resistir l’autoritat i definir identitats; i, d’aquí la possibilitat de descobrir i significar, en aquests contextos performatius, l’agency de les comunitats monàstiques femenines a l’hora de crear i desenvolupar aspectes originals de la seva vivència del temps litúrgic i comunitari.
Volem, en relació a l’altra línia de investigació “El paisatge viscut: topografia dels objectes”, vincular alguns dels objectes dels inventaris de sagristia i de convent del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona a aquest ventall de representacions, rituals i processons. Des d’objectes litúrgics (creus, calzes, ornaments de l’altar, vestimenta) a tota una materialitat efímera (“neules” de paper, ales d’àngels, barbes i cabelleres…) que prenen el seu sentit en el context performatiu que volem significar en aquesta línia.
D’altra banda, volem centrar el nostre estudi en la cerca i la catalogació d’aquestes perfomances a partir del corpus de manuscrits i documents d’arxiu, per analitzar el qui, en quin espai, davant quin públic, quina vestimenta, quins objectes, quina música, quina gestualitat (entre d’altres aspectes). Finalment, un aspecte essencial de la nostra investigació culminarà amb la recreació (re-enactment) i representació en el present d’algunes d’aquestes performances, davant d’una audiència no necessàriament especialitzada, que estimuli alhora la investigació mateixa i sigui un mitjà de difusió i de participació.
