Les sis vitrines
Les circumstàncies vitals d'Antoni de Bastero
Antoni de Bastero pertanyia a una família de la petita noblesa barcelonina. La major part dels germans van sentir la vocació religiosa. Antoni havia estat considerat austriacista, i per això les noves autoritats borbòniques li van segrestar les rendes i no el van deixar tornar de Roma. És precisament el seu exili a Roma —fins a les portes de la Pau de Viena, el 1725— el que explica l'aparició de l'interès per la filologia.
Explora la vitrinaLa manera de treballar d'un filòleg del primer set-cents
Antoni de Bastero, que ja s'havia familiaritzat a Girona amb la recerca d'arxiu, adopta durant el seu exili romà el capteniment rigorós i els procediments de treball propis de la seva època: la còpia sistemàtica de manuscrits, el buidatge exhaustiu de fonts i l'intercanvi d'informació amb els erudits de l'Accademia dell'Arcadia de Roma, de la qual fou membre.
Explora la vitrinaLa publicació de La Crusca provenzale
L'obra que va concentrar tots els esforços de Bastero durant el seu exili fou La Crusca provenzale, un diccionari d'autoritats occitanocatalanes per demostrar que l'italià prové d'aquesta llengua. D'aquesta obra monumental només en va poder publicar el primer volum (Roma, 1724), que va projectar el nom de Bastero entre els estudiosos europeus fins ben entrat el segle XIX.
Explora la vitrinaEls quaderns manuscrits del diccionari
El cos central de La Crusca provenzale —el diccionari pròpiament dit— no es va arribar a publicar mai. Els quaderns manuscrits conservats, avui repartits entre la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i l'arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, permeten la reconstrucció de dues redaccions successives: un esborrany provisional i una versió definitiva quasi llesta per anar a la impremta.
Explora la vitrinaUna antologia trobadoresca i altres obres
La tercera part de La Crusca provenzale havia de ser una extensa antologia de poesies trobadoresques, un projecte molt semblant al Choix des poésies de Raynouard (1816), considerat l'inici de la filologia romànica moderna. A més, Bastero va iniciar una Gramàtica italiana per als catalans i una Història de la llengua catalana, totes dues inacabades.
Explora la vitrinaLa valoració posterior de l'obra de Bastero
La fama adquirida pel volum publicat de La Crusca provenzale fou notable des del primer moment. En van fer ressò erudits com Giusto Fontanini, Jean-Baptiste de La Curne de Sainte-Palaye o Raynouard. Els manuscrits inèdits, ocults primer a la biblioteca del germà Baltasar i després al convent de Sant Agustí, no van reaparèixer fins a la desamortització de 1836.
Explora la vitrina