Taules de sons - Nord-occidental
consonants
diacrítics
Descripció: Indica una articulació més ensordida que la representada pel símbol sense diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per indicar el caràcter ensordit de les ròtiques finals: compr ['kompɾ̥] (bal.), mar ['mar̥]. Posició: Davall del símbol fonètic. | ensordit |
Descripció: Indica una articulació més endarrerida que la representada pel símbol sense diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per indicar realitzacions endarrerides de les consonants nasal i lateral alveolars (i.e. realitzacions postalveolars o prepalatals): esponja [ǝsˈpɔn̠ʒǝ], el joc [ǝɫ̠ˈʒɔk]. Posició: Davall del símbol. | endarrerit |
Descripció: Indica una articulació més avançada que la representada pel símbol sense diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per indicar realitzacions avançades dels sons velars davant de vocals anteriors: quimera [k̟iˈmeɾǝ]. Posició: Davall del símbol fonètic. | avançat |
Descripció: Indica una articulació dental del so representat pel símbol sense diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per indicar realitzacions dentals de la consonant nasal alveolar o de la lateral alveolar velaritzada (i.e.: antic [ǝn̪ˈtik], el teu [ǝɫ̪ˈtǝw]). Posició: Davall del símbol fonètic. | dental |
Descripció: Indica una articulació més abaixada i oberta que la representada pel símbol sense diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per representar les vocals mitjanes del rossellonès (cf. seva [ˈsɛ̞βǝ], seba [ˈsɛ̞βǝ]) o variants molt obertes de les vocals mitjanes baixes de varietats com ara el balear o el valencià: mel [ˈmɛ̞ɫ]. Posició: Davall del símbol fonètic. | abaixat |
Descripció: Indica una articulació més apujada que la representada pel símbol sense diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per representar les variants més tancades de les vocals mitjanes baixes de varietats com el gironí: hora [ˈɔ̝ɾǝ] (varietat septentrional). Posició: Davall del símbol fonètic. | apujat |
Descripció: Indica una articulació velaritzada (amb apujament del postdors de la llengua cap al vel del paladar) que no correspon a un símbol sense aquest diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per representar el caràcter velaritzat que té la lateral alveolar en català: ala [ˈaɫǝ], mal [maɫ]. Posició: A la part central del símbol fonètic. | velaritzat |
Descripció: Indica una articulació sil·làbica quan es troba davall d'un símbol que representa un so no sil·làbic. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per representar el caràcter sil·làbic de les líquides finals en les primeres persones singulars del present d'indicatiu en balear: compr [ˈkompɾ̩], sembl [ˈsɛmpl̩], obr [ˈɔpɾ̩]. Posició: Davall del símbol fonètic. | sil·làbic |
Descripció: Indica una articulació no sil·làbica quan es troba davall d'un símbol que representa un so sil·làbic. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per representar el caràcter no sil·làbic de les vocals [i] i [u] en diftongs decreixents, és a dir, per distingir les articulacions semivocàliques (cf. aire [ˈai̯ɾǝ], caure [ˈkau̯ɾǝ]) de les semiconsonàntiques (cf. quatre [ˈkwatrǝ], acció [«kÈsjo]). També es pot fer servir per indicar articulacions no sil·làbiques de vocals en contacte en la parla espontània (cf. no era fàcil [no e̯.rǝ ˈfa.siɫ]). Posició: Davall del símbol fonètic. | no sil·làbic |
suprasegmentals
Descripció: Davant d'una síl·laba, indica que sobre aquesta síl·laba recau l'accent primari, és a dir, l'accent més prominent d'una seqüència. Ús: S'assumeix que cada grup menor té un accent primari (cf. La Marta diu que vindrà [ɫǝ ˌmar.tǝ | ˌdiw kǝ bin̪ˌdɾa‖]). Posició: Davant i dalt del símbol fonètic. Sistema alternatiu: Accent agut (´) damunt de la vocal tònica. | accent primari |
Descripció: Davant d'una síl·laba, indica que hi recau l'accent secundari, és a dir, l'accent menys prominent d'una seqüència. Ús: S'assumeix que cada grup menor té un accent primari i, opcionalment, altres accents secundaris (cf. La Marta Canela diu que avui vindrà a les 10 [ɫǝ ˌmar.tǝ kǝˈnɛ.ɫǝ | ˌdiw k ǝˈβuj | bin̪ˌdɾa ɫǝz ˈðɛw‖]). Posició: Davant i baix del símbol fonètic. Sistema alternatiu: Accent greu (`) damunt de la vocal tònica. | accent secundari |
Descripció: Darrere d'un símbol fonètic, indica que el so representat té una durada llarga. Ús: S'usa quan es vol indicar un allargament espontani (cf. no ho sé… [now ˈseː]) o fonològic (i.e per representar una consonant geminada: setmanal [sǝmːǝˈnal]). Posició: Després del símbol fonètic. Sistema alternatiu: Repetició del símbol afectat (cf. setmanal [səmmə'nal]). | allargament |
Descripció: Entre dues seqüències fòniques, indica que hi ha una frontera de grup menor. Ús: Sol correspondre a sintagmes fonològics (cf. La Marta Canela diu que avui vindrà a les deu [ɫǝ ˌmar.tǝ kǝˈnɛ.ɫǝ | ˌdiw k ǝˈβuj | bin̪ˌdɾa ɫǝz ˈðɛw‖]).
Posició: Entre les seqüències fòniques. | grup menor |
Descripció: Entre dues seqüències fòniques, indica que hi ha una frontera de grup major o entonatiu. Ús: Pot coincidir amb una pausa, però no hi coincideix necessàriament (cf. La Marta Canela diu que avui vindrà a les 9. L'Elisenda, en canvi, diu que vindrà a les 10 [ɫǝ ˌmar.tǝ kǝˈnɛ.ɫǝ | ˌdiw k ǝˈβuj | bin̪ˌdɾa ɫǝz ˈnow ‖ ɫ ǝ.ɫiˈzɛn̪.dǝ | ǝŋ ˈkam.biˌ | diw kǝ βin̪ˌdɾa ɫǝz ˈðɛw ‖]).
Posició: Entre les seqüències fòniques. | grup major |
Descripció: Entre dos símbols, indica que hi ha un límit de síl·laba. Ús: S'utilitza per dividir sil·làbicament una seqüència (i.e.: uns ànecs i uns cignes [un. ˌza. nǝg. zi. un. ˈsig. nǝs]). Posició: Entre símbols. | límit sil·làbic |