Skip to main content
Els indicadors de la biodiversitat

Nou protocol per estudiar i conservar la natura

L’Equip de Biologia de la Conservació estableix una metodologia de seguiment de la biodiversitat

Cada cop hi ha més espècies amenaçades per l’impacte de les activitats humanes i es calcula que prop d’un milió podrien estar en risc de desaparició si no es frena el ritme d’extinció biològica. En els darrers cinquanta anys, la taxa global d’extinció d’espècies i de destrucció ecològica ha estat del 60 % a tot el planeta, segons l’informe 2019 de la Plataforma Intergovernamental sobre la Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) de les Nacions Unides.

Conèixer els canvis en la biodiversitat és imprescindible per establir polítiques i accions de gestió adaptatives i sostenibles

En aquest context de gran crisi ambiental —coneguda com la sisena extinció—, el planeta es ressent dels efectes de l’activitat humana, des de la destrucció dels hàbitats naturals fins a la sobreexplotació dels recursos, passant pel canvi climàtic, la introducció d’espècies al·lòctones o la contaminació. En el cas de Catalunya, el Living Planet Index revela una pèrdua del 25 % de la fauna salvatge en poc menys de vint anys, segons recull l’informe de l’estat de la natura el 2020 publicat pel Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) de la Generalitat de Catalunya.

«Les espècies són irreemplaçables, no es poden crear ni repetir en un procés d’evolució de milions d’anys. Per tant, conservar-les és essencial per al bon funcionament dels ecosistemes i també un deure ètic», apunta el professor Joan Real, cap de l’Equip de Biologia de la Conservació de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. «La biodiversitat, els hàbitats naturals i els processos ecològics aporten una sèrie de serveis ecosistèmics a la societat —recursos naturals, protecció davant les catàstrofes naturals, etc.— i són elements indispensables per a la continuïtat de l’espècie humana».

Definir bioindicadors —poden ser espècies, hàbitats o processos ecològics— per conèixer l’estat de la biodiversitat al llarg del temps és tot un repte científic en ecologia. Algunes iniciatives internacionals —com l’aliança global GEO BON o el projecte EuropaBON— hi treballen per poder quantificar la pèrdua i els canvis de la biodiversitat amb dades científiques detallades i fiables a escala local o global.

«Aquests elements informatius dels canvis mediambientals —en teoria, fàcils de mesurar, repetibles en diferents escales temporals i espacials i mesurables amb recursos moderats— són eines absolutament indispensables per definir polítiques de gestió sostenible i conservació dels recursos naturals», assegura Joan Real, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

A la Mediterrània, la riquesa biològica i la complexitat dels ecosistemes dificulten la selecció d’indicadors de la biodiversitat i dels canvis ecològics. Davant el dèficit d’eines eficaces, els experts Joan Real i Roger Puig-Gironès presenten a la revista Public Library of Science (PLoS ONE) un mètode per seleccionar els bioindicadors més representatius d’una àrea que inclogui les espècies, els hàbitats i els processos ecològics. La nova metodologia optimitza els recursos destinats al seguiment de la biodiversitat, integra dades multidisciplinàries i és extrapolable a la majoria dels ecosistemes mediterranis.

El CMBMM és una iniciativa pionera en l’estudi i la conservació de la biodiversitat a la Mediterrània

La referència principal de l’estudi és el Centre de Monitoratge de la Biodiversitat en Muntanyes Mediterrànies (CMBMM), una iniciativa pionera a tot l’Estat quant a seguiment i conservació de la biodiversitat impulsada el 2016 per la UB i la Diputació de Barcelona al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. «Al Parc hi ha més de 3.500 espècies en més de noranta tipologies d’hàbitats, i a la complexa xarxa biòtica cal afegir-hi també els aspectes abiòtics (clima, sòl, relleu, incendis, etc.) i antròpics (com les infraestructures), que dificulten encara més la comprensió de les relacions ecològiques», detalla Joan Real, director del CMBMM. «Cal integrar tot aquest coneixement per conèixer l’estat i les tendències de la biodiversitat, detectar els senyals d’alerta incipients i, així, diagnosticar l’origen de les problemàtiques de conservació per tal de revertir les tendències negatives, i planificar una millor gestió i conservació de la biodiversitat», afirma.

El nou protocol té en compte quatre grans nivells ecològics: espècies, hàbitats, processos ecològics i factors de canvi. A més, inclou les interaccions biològiques entre els components de la biodiversitat i integra les xarxes tròfiques, des de la producció primària fins als depredadors. «En el treball, hem definit un total de vint-i-set indicadors prioritaris, tretze dels quals fan referència a l’estat de les espècies, dos als hàbitats, quatre als processos ecològics i, els vuit restants, als efectes dels factors de canvi en l’ecosistema», destaca Roger Puig-Gironès, membre de la UB-IRBio i de la Universitat de Girona.

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac té una gran tradició naturalista. Gestionat per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona —copartícip de la iniciativa del CMBMM—, és el parc natural més antic de tot l’Estat i destaca per la seva singularitat i riquesa biològica.

Al Parc hi abunden els alzinars i les pinedes molt ben conservats —com ara els boscos de pinassa (Pinus nigra salzmannii), declarats hàbitats d’interès comunitari per la Unió Europea—, a més de matollars, petits conreus i pastures que són el resultat de l’abandonament de l’activitat agrícola i ramadera. És també l’hàbitat natural d’espècies mediterrànies amenaçades com l’àliga perdiguera (Aquila fasciata) o l’aufrany (Neophron percnopterus), motiu pel qual el Parc està integrat a la Xarxa Natura 2000 i és zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA). L’elevada pressió humana —hiperfreqüentació, erosió, antropització del medi, contaminació, etc.— condicionen la conservació de la biodiversitat al Parc, així com la pèrdua de boscos vells per la intensificació de les explotacions forestals, i els efectes de l’abandonament dels usos tradicionals, que ocasiona la pèrdua d’espècies mediterrànies. «Per això, cal disposar d’un sistema de seguiment i d’informació integral basat en dades científiques i robustes, i així prioritzar els recursos per evitar la pèrdua de biodiversitat», apunten els autors.

El nou protocol estandarditzat de seguiment de la biodiversitat, implementat des del CMBMM, podrà aplicar-se en el futur al conjunt de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona com una eina estratègica per al monitoratge de la biodiversitat, la presa de decisions, el coneixement ecològic i l’explotació sostenible dels recursos.

 L’aufrany (Neophron percnopterus) és considerada una espècie en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). Imatge: Joan Real
Bosc de pinassa (<i>Pinus nigra salzmannii</i>), una espècie prioritària en la Directiva d’hàbitats de la Unió Europea. Imatge: Joan Rea
Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus). Imatge: Eudald Pujol Buxó
Un exemplar d’escorpí (<i>Buttus occitanus</i>). Imatge: Joan Real
En un escenari marcat per l’impacte del canvi global, és fonamental disposar d’informació a llarg termini sobre els elements biològics i ambientals en àrees concretes.
 L’orella d’os (Ramonda myconi) és una espècie que va resistir les glaciacions. Imatge: Joan Real
La rata cellarda (<i>Eliomys quercinus</i>) és una espècie retrobada recentment al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Imatge: Roger Puig-Gironès