Skip to main content

L’IRBio i la lluita contra la pesca fantasma

Bernat Hereu, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio).
Bernat Hereu, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), lidera el projecte contra la pesca fantasma.

Vestits de neoprè, màscara, ampolles d’oxigen, doble regulador, pesos, aletes i guants gruixuts. Aquest és part de l’equipament tècnic que necessiten els experts de la Facultat Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona en una jornada de treball subaquàtic. I encara cal afegir ganivets i tisores per tallar fils de xarxes, cintes mètriques, plaques de plàstic amb llapis i, per descomptat, moltes mesures de seguretat, coordinació entre bussejadors i una gran vocació per defensar el medi ambient marí. Així es treballa en el projecte «Evitem la pesca fantasma», una iniciativa per reduir l’impacte de les arts de pesca perdudes (APP) —trampes mortals per a la biodiversitat— als fons marins a Catalunya.

Hereu: «El més perillós d’aquesta feina és quedar-se enredat en alguna de les xarxes o aparells de pesca perduts»

El projecte ha assolit reptes de gran rellevància, com la recerca orientada a la conservació de la biodiversitat, la gestió i restauració del medi natural, la conservació del litoral, nombroses publicacions científiques, estratègies coordinades amb l’administració i sensibilització de la ciutadania. Actiu des de fa més de deu anys, aquest projecte naixia de manera casual el 2008. La descoberta d’una xarxa que havia arrencat el 80 % d’una població d’algues marines del litoral català va impulsar les primeres intervencions dels experts Bernat Hereu, Pol Capdevila, Eneko Aspillaga, Jepi Pascual, Graciel·la Rovira i Júlia Ortega (UB-IRBio) contra la pesca fantasma.

Treballs subaquàtics fins als trenta metres de fondària

Quan treballen en aigües someres, els submarinistes fan immersions d’una hora com a màxim per estudiar els efectes de les APP en espècies marines i comunitats bentòniques molt sensibles a les pertorbacions físiques (gorgònies, coralls, esponges, etc.). En immersions més profundes —fins a trenta metres de fondària— el límit és de vint minuts, i abans de tornar a la superfície els bussejadors han de fer parades de seguretat per alliberar el nitrogen acumulat en els teixits.

«El més perillós d’aquesta feina és quedar-se enredat en alguna de les xarxes o aparells de pesca perduts», explica el professor Bernat Hereu (UB-IRBio), responsable científic del projecte. També s’enfronten als riscos associats a treballar en un medi hiperbàric: «Massa temps d’estada al fons i que s’esgoti l’aire —el temps passa ràpidament quan treballes concentrat en el fons—, o pujar a superfície d’una manera ràpida o sobtada per l’ús de globus d’aire per remuntar les xarxes a superfície són situacions arriscades», assenyala l’expert, que és membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Primer protocol per evitar la pesca fantasma a Catalunya

El 2015 es van iniciar les primeres actuacions institucionals contra la pesca fantasma, amb el suport del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. També amb la col·laboració d’un ampli col·lectiu, des de submarinistes particulars o centres d’immersió de l’Estartit, fins a associacions com S’Agulla, amb Carol Campillo i Carlo Tidu al capdavant. Les unitats de submarinistes del cos de Bombers, Mossos d’Esquadra i Agents Rurals també han col·laborat en aquest treball de protecció de la biodiversitat marina a Catalunya.

Finalment, el 2018 es va presentar el primer protocol elaborat a Catalunya per retirar les xarxes i les arts de pesca —esportives i artesanals— enrocades als fons marins. Aquest protocol, dirigit pel professor Bernat Hereu, està coordinat per Joan Ylla, cap de la Secció de Protecció del Litoral i del Medi Marí de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya.

Xarxes abandonades: dels fons marins a la superfície

Avui dia, l’extracció dels aparells de pesca perduts la fan empreses especialitzades en treballs subaquàtics que són contractades per la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya, mentre que la feina dels equips UB-IRBio se centra en la caracterització del tipus d’APP, els efectes sobre les comunitats marines i, en alguns casos, l’alliberament de les espècies atrapades.

Les arts de pesca perdudes es localitzen mitjançant un robot submarí dirigit (ROV) que està connectat a l’embarcació de treball per un cable. Quan es troba una xarxa, el ROV enganxa els seus braços i pinces articulats a l’art de pesca perdut, i els bussejadors arriben fins a la xarxa tot seguint el cable de connexió. Aquests bussos professionals —equipats amb casc i comunicats amb els tripulants de l’embarcació— són els que s’encarreguen de desenredar les xarxes del fons marí, i les lliguen amb cordes o brides a globus que omplen d’aire perquè flotin fins a la superfície.

L’investigador Pol Capdevila, de l’IRBio, treballant al fons marí.

L’investigador Pol Capdevila, de l’IRBio, treballant al fons marí.


Més de 130 arts de pesca recuperats dels fons marins al litoral català

Actualment, «Evitem la pesca fantasma» té el suport de la Fundació Biodiversitat (Ministeri per a la Transició Ecològica i Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació), a través del programa Plenamar del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP). Amb la participació de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya —dins el Pla multianual (2018-2021) de l’estratègia marítima de Catalunya aprovada pel Govern— i la col·laboració de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS), s’han pogut recuperar més de 130 arts de pesca abandonats al litoral català i evitar així el seu impacte sobre els fons i la biodiversitat marina.

«Aquest projecte és un bon exemple de com la recerca bàsica pot contribuir a proporcionar eines per desenvolupar projectes de recerca aplicada a la gestió amb uns resultats molt satisfactoris per al conjunt de la societat», conclou Bernat Hereu.

«El més perillós d’aquesta feina és quedar-se enredat en alguna de les xarxes o aparells de pesca perduts», explica el professor Bernat Hereu (UB-IRBio).
S’han pogut recuperar més de 130 arts de pesca abandonats al litoral català i evitar així el seu impacte sobre els fons i la biodiversitat marina.
La feina dels equips UB-IRBio se centra a caracteritzar el tipus d’APP, determinar els seus efectes sobre les comunitats marines i, en alguns casos, alliberar les espècies atrapades.