El projecte irreversible de l'Espanya radial, segons Germà Bel
El dimarts, 26 dʼoctubre, a les 19 h, a la Casa del Llibre (passeig de Gràcia, 62) el catedràtic del Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial de la UB Germà Bel presentarà el seu llibre España, capital París (Destino, 2010). Intervindran en lʼacte el periodista de La Vanguardia Enric Juliana i el catedràtic de Política Econòmica de la UB Antón Costas.
El dimarts, 26 dʼoctubre, a les 19 h, a la Casa del Llibre (passeig de Gràcia, 62) el catedràtic del Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial de la UB Germà Bel presentarà el seu llibre España, capital París (Destino, 2010). Intervindran en lʼacte el periodista de La Vanguardia Enric Juliana i el catedràtic de Política Econòmica de la UB Antón Costas.
Aquesta obra és el relat dels tres últims segles de la història dʼEspanya, des que, conclosa la Guerra de Successió amb la victòria borbònica, Madrid esdevé la capital política de lʼEstat i al 1720 sʼhi fixa —de la mà de Felip V— el quilòmetre zero de les comunicacions espanyoles, amb el projecte de construir un mapa —i, sobretot, un estat— absolutament radials. El catedràtic Bel repassa com aquesta concepció de Madrid com a capital total ha arribat a una consagració irreversible en les últimes dècades, amb la construcció de lʼAVE i el transport aeri amb lʼaeroport de Barajas. Per a lʼautor, aquest consens ha estat possible perquè «satisfà la gran majoria de les elits polítiques i econòmiques i de la població espanyola. Un dels pocs —per no dir lʼúnic— en què convergeixen Govern i oposició». Germà Bel mostra com el conjunt dʼactuacions que ho han fet possible han obeït criteris i objectius administratius i polítics, molt més que no pas dinàmiques econòmiques, seguint fil per randa el patró històric i polític de França, fent de Madrid el París espanyol. És aquest el motiu pel quan les polítiques dʼinfraestructures a lʼEstat espanyol són tan singulars i diferents de les dels països del nostre entorn. Per a Bel, la política espanyola segueix un patró regular des del segle xviii, un projecte polític amb un gran suport: que Espanya sigui com França i que Madrid sigui com París.