La UB ha investit doctor honoris causa el pensador Edgar Morin
El dimarts, 23 de novembre, a les 12 h, al Paranimf de la UB, ha tingut lloc la cerimònia de conferiment del grau de doctor honoris causa al pensador francès Edgar Morin. Ha actuat com a padrina de lʼacte Maria Antònia Pujol, catedràtica del Departament de Didàctica i Organització Educativa, que ha fet la laudatio prèvia, en què ha glossat la figura del professor Morin tot traçant-ne el perfil biogràfic i intel·lectual i fent especial esment al desenvolupament filosòfic del seu conegut pensament complex i a les seves aportacions al pensament pedagògic i a lʼeducació. Tot seguit, el professor Morin ha pronunciat la seva classe magistral, sota el títol «Reflexions sobre el pensament complex antídot al pensament únic».
El dimarts, 23 de novembre, a les 12 h, al Paranimf de la UB, ha tingut lloc la cerimònia de conferiment del grau de doctor honoris causa al pensador francès Edgar Morin. Ha actuat com a padrina de lʼacte Maria Antònia Pujol, catedràtica del Departament de Didàctica i Organització Educativa, que ha fet la laudatio prèvia, en què ha glossat la figura del professor Morin tot traçant-ne el perfil biogràfic i intel·lectual i fent especial esment al desenvolupament filosòfic del seu conegut pensament complex i a les seves aportacions al pensament pedagògic i a lʼeducació. Tot seguit, el professor Morin ha pronunciat la seva classe magistral, sota el títol «Reflexions sobre el pensament complex antídot al pensament únic».
Edgar Morin (París, 1921), filòsof francès, és un dels principals precursors de lʼanomenat pensament complex. De família dʼorigen sefardita, es va llicenciar en Geografia, Història i Dret a la Sorbona el 1942. Va col·laborar amb la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, i un cop alliberada França, va participar en lʼocupació dʼAlemanya. Va escriure Lʼany zero dʼAlemanya, en què descriu la situació del poble alemany just acabada la guerra. Com a membre adscrit al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS), va conduir un estudi pluridisciplinari sobre una localitat de la Bretanya, que es va publicar sota el títol de Plozévet i que es considera un dels primers assaigs dʼetnologia de la societat francesa contemporània. Es va interessar per les pràctiques culturals emergents i mal considerades pels intel·lectuals en general. Posteriorment, va crear i dirigir el Centre dʼEstudis sobre les Comunicacions de Masses (CECMAS), en què es publiquen principalment estudis sobre la televisió a través de la revista Communication, que encara dirigeix actualment. És autor dʼuna nombrosa bibliografia, els seus últims llibre publicats són: Breve historia de la barbarie en Occidente (Paidós, 2006), Religando fronteras (Universitat de Passo Fundo, 2004), El Método VI. La Ética (Cátedra, 2006) i La violencia en el mundo (Zorzal, 2003). El 1983 va ser condecorat amb la Legió dʼHonor, i nombroses universitats li han atorgat el títol dʼhonoris causa. Així mateix, lʼany 1993, en la 5a edició del Premi Internacional Catalunya que concedeix la Generalitat de Catalunya, va ser guardonat juntament amb Luigi Luca Cavalli-Sforza.