La mort dʼaus per electrocució és un problema global que sʼha agreujat per la demanda dʼenergia en moltes regions del món, sobretot en àrees naturals on la implementació de línies elèctriques pot impactar negativament en les poblacions dʼaus. A Catalunya, és la primera causa de mortalitat de lʼàguila perdiguera (Aquila fasciata), i a la resta de la península afecta en especial lʼamenaçada àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) i altres espècies de gran valor ecològic. Als Estats Units, el problema té un alt impacte sobre les poblacions del pigarg americà (Haliaeetus leucocephalus), tot un símbol nacional. Al continent africà, algunes de les principals víctimes són el voltor del Cap (Gyps coprotheres) i lʼaufrany (Neophron percnopterus).
Electrocució: amenaces i solucions
Lʼelectrocució té lloc quan una au sʼatura i toca dos cables en un suport elèctric, o bé quan se situa en un suport que és conductor (per exemple, de metall) i fa contacte amb un cable. A Catalunya, hi ha més de 1.000 models diferents de suports elèctrics amb diferent grau de perillositat per a les aus. Lʼarticle del Journal of Wildlife Management confirma la validesa del model predictiu elaborat per lʼequip de la UB per avaluar el risc dʼelectrocució dels suports elèctrics, i també de les mesures de correcció dels punts més perillosos.
«La perillositat dʼun suport depèn del disseny electrotècnic i de lʼentorn ambiental on es troba», explica el professor Joan Real. «Si apliquem aquest model predictiu, podem fer correccions més eficients de les línies elèctriques, sense haver dʼintervenir en tot el traçat», continua lʼexpert. Aquest model permet seleccionar i actuar sobre els suports més perillosos per a les aus i corregir-los de manera eficaç. Lʼestudi pronostica que modificant «el 6 % dels suports de més risc, la mortalitat de les aus es redueix fins a un 70 %».
Les correccions funcionen
Lʼarticle revisa més de deu anys de treballs pioners de lʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB sobre detecció i correcció de suports perillosos, i també dʼavaluació de les mesures antielectrocució, en una àrea de 2.100 quilòmetres quadrats, a la Serralada Prelitoral i Litoral de lʼàrea de Barcelona. Per dissenyar el model predictiu, lʼequip ha modelitzat el risc dʼelectrocució de 3.869 suports elèctrics de diferent perillositat per a les aus. Posteriorment, amb la col·laboració dʼempreses elèctriques, sʼhan aplicat mesures de correcció en els suports de més perillositat predits pel model —en concret, els que contenen fils o parts conductores per damunt dels travessers i que a més se situen en hàbitats o àrees seleccionades especialment per les aus—. Lʼestudi confirma que les mesures antielectrocució són efectives i redueixen el nombre dʼaus electrocutades en lʼentorn natural.
Segons Joan Real, «el model predictiu és eficaç per seleccionar els suports de més risc dʼelectrocució. Els resultats també ens mostren lʼeficàcia de les correccions per evitar la mort dʼaus per electrocució». Amb aquests treballs, lʼequip de la UB aporta una eina estratègica al servei dʼentitats públiques i privades implicades en la gestió del medi natural en regions afectades per lʼimpacte del traçat elèctric sobre lʼavifauna, una problemàtica mediambiental que recullen el Conveni dʼespècies migratòries (Conveni de Bonn, 2002) i diverses directives de conservació de la Unió Europea, així com el recent decret sobre línies elèctriques de lʼEstat espanyol.
Col·lisió: lʼamenaça oculta
Lʼelectrocució no és lʼúnic perill que presenta el traçat elèctric per a les aus. La col·lisió també en condiciona la supervivència, especialment en el cas dʼespècies amenaçades de més envergadura, com ara les àguiles, i té un efecte més negatiu del que es pensava, segons es desprèn dʼun altre article de lʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB, publicat en aquest cas a la revista
Bird Conservation International.
«La col·lisió dʼaus amb línies dʼenergia no és tan coneguda com lʼelectrocució, i és més difícil de detectar perquè té lloc al llarg de tot el traçat de la línia elèctrica», fa notar Joan Real. En el cas de les línies elèctriques, lʼau xoca amb un dels cables, sobretot el de terra, que sol ser el menys visible. En aquest estudi, lʼequip de la UB presenta un model predictiu per determinar quins són els trams i les línies amb més risc de col·lisió, i descriu les estratègies més efectives per reduir el nombre dʼaccidents amb els trams de línies de transport. La topografia del terreny, la direcció de les línies i els traçats ubicats a prop de nius i en àrees molt freqüentades per les aus són factors que incideixen en el risc de col·lisió, segons les conclusions del treball investigador, que esbasa en el radioseguiment de poblacions dʼàguila perdiguera a les àrees de Barcelona i Tarragona.
Des del 1980, lʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB té com a objectiu la recerca aplicada a la conservació dʼespècies amenaçades per tal que els gestors i responsables de la conservació puguin aplicar mesures eficients, i rep el suport de la Fundació Miquel Torres, de Vilafranca del Penedès. Els treballs de recerca dʼaquest equip també tenen el suport de la Diputació de Barcelona i de les companyies FECSA-ENDESA, Estabanell i Pahisa SA, Electra Caldense SA, i Red Eléctrica de España, S.A.
Més informació:
Fotografies: Equip de Biologia de la Conservació de la UB
