La UB llicencia una tecnologia per descobrir nous fàrmacs i crea una spinn-off per desenvolupar-los

Els investigadors Ernest Giralt i Mª Teresa Tarragó, creadors d'Iproteos
Els investigadors Ernest Giralt i Mª Teresa Tarragó, creadors d'Iproteos
(29/06/2011)

La Universitat de Barcelona, a través de la Fundació Bosch i Gimpera, i lʼInstitut de Recerca Biomèdica Barcelona han signat un contracte de llicència amb lʼempresa Iproteos SL. Es tracta dʼuna empresa derivada (spinn-off) que ha creat la mateixa UB perquè desenvolupi una tecnologia que permeti descobrir nous fàrmacs, més eficients i amb menys efectes secundaris, que sʼapliquin al tractament dels dèficits cognitius associats a malalties del sistema nerviós central com ara lʼesquizofrènia, el trastorn afectiu bipolar i les demències.

Els investigadors Ernest Giralt i Mª Teresa Tarragó, creadors d'Iproteos
Els investigadors Ernest Giralt i Mª Teresa Tarragó, creadors d'Iproteos
29/06/2011

La Universitat de Barcelona, a través de la Fundació Bosch i Gimpera, i lʼInstitut de Recerca Biomèdica Barcelona han signat un contracte de llicència amb lʼempresa Iproteos SL. Es tracta dʼuna empresa derivada (spinn-off) que ha creat la mateixa UB perquè desenvolupi una tecnologia que permeti descobrir nous fàrmacs, més eficients i amb menys efectes secundaris, que sʼapliquin al tractament dels dèficits cognitius associats a malalties del sistema nerviós central com ara lʼesquizofrènia, el trastorn afectiu bipolar i les demències.

La mida petita dels fàrmacs tradicionals provocava molts efectes secundaris, per això, en els últims vint anys han sorgit els fàrmacs proteics ―fàrmacs de segona generació―, que són molt més específics i que eviten part dʼaquest problema, però que, en canvi, són molt més cars. Ara la tasca de lʼempresa Iproteos és investigar nous fàrmacs peptídics que bloquegin lʼacció dʼun tipus específic de component cel·lular, les proteases, que estan íntimament relacionades amb les malalties de dèficit cognitiu. Les característiques fisicoquímiques dʼaquests fàrmacs han de permetre tractar malalties de manera específica i selectiva ―com els fàrmacs proteics―, però amb un cost similar al dels fàrmacs tradicionals. Segons els fundadors, dʼaquí a tres anys ja podrien tenir un primer pèptid candidat a fàrmac a punt per entrar en fases clíniques.

 
Els dèficits cognitius associats a malalties del sistema nerviós central afecten més de 1.941 milions de persones arreu del món i és un dels mercats amb un creixement més ràpid en la indústria farmacèutica. A escala mundial, lʼimpacte socioeconòmic dʼaquestes malalties representava 87.400 milions dʼeuros lʼany 2008.
 
Per a més informació, consulteu lʼenllaç següent: