Els investigadors Miquel Canals i Carles-Enric Riba, membres numeraris de lʼInstitut dʼEstudis Catalans
Els investigadors de la UB Miquel Canals (Facultat de Geologia) i Carles-Enric Riba (Facultat de Psicologia) acaben dʼincorporar-se com a membres numeraris de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC), a les seccions respectives de Ciència i Tecnologia i de Filosofia i Ciències Socials.
Els investigadors de la UB Miquel Canals (Facultat de Geologia) i Carles-Enric Riba (Facultat de Psicologia) acaben dʼincorporar-se com a membres numeraris de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC), a les seccions respectives de Ciència i Tecnologia i de Filosofia i Ciències Socials.
Miquel Canals i Artigas (Torà de Riubregós, 1957) és catedràtic del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i és responsable del Grup de Recerca Consolidat Geociències Marines de la UB. És autor de més de 250 publicacions --entre articles, llibres, capítols de llibre, mapes i notes-- bona part de les quals es troben en revistes incloses en el Journal Citation Reports de lʼInstitut dʼInformació Científica (Institute for Scientific Information, ISI). Actualment, és el científic de lʼàmbit de les ciències de la terra més citat segons els Essential Science Indicators de lʼISI Web of Knowledge. De les seves aportacions, destaquen, entre dʼaltres, lʼestudi sobre lʼevolució de la temperatura a la mar dʼAlboran al llarg dels últims 2.500 anys a partir del registre sedimentari i la relació amb els canvis climàtics de lʼhemisferi nord, o el descobriment dʼevidències dʼantigues geleres al fons del mar davant de la península Antàrtica i la relació amb els canvis climàtics de lʼhemisferi nord. Canals també és responsable científic de la campanya Promares - Oasis del Mar, actualment en curs, que estudia els fons marins del litoral català, i és, així mateix, el primer autor dʼun article que descriu el procés dʼenfonsament hivernal dʼaigües denses en forma de cascades als canyons submarins del golf del Lleó, al Mediterrani nord-occidental (Nature, 2006), un fenomen també estudiat ara en latituds àrtiques.