Notícies

Inici  >  Notícies > Un estudi analitza els factors que determinen que els bilingües canviïn de...

Un estudi analitza els factors que determinen que els bilingües canviïn de llengua

El professor del Departament de Psicologia Bàsica de la UB Antoni Rodríguez-Fornells

El professor del Departament de Psicologia Bàsica de la UB Antoni Rodríguez-Fornells

17/02/2012

Recerca

El coneixement i la competència que una persona bilingüe té de les dues llengües, el context en el qual les parla o els canvis inconscients en l’ús de la llengua són els factors que determinen que les persones que parlen indistintament català i castellà canviïn d’una llengua a l’altra. El Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), liderat pel professor del Departament de Psicologia Bàsica de la UB Antoni Rodríguez-Fornells, ha dissenyat un qüestionari que permet entendre les diferències individuals entre persones bilingües a l’hora de canviar de llengua (switching). L’estudi s’ha dut a terme en una mostra de 566 estudiants universitaris bilingües català-castellà i s’ha publicat en el darrer número de la revista Frontiers in Psychology.

Aquest qüestionari ja s’està començant a utilitzar en individus bilingües de Montreal, al Quebec, que parlen anglès i francès, a Finlàndia (bilingües finès-suec), a França i també a l’Índia. Antoni Rodríguez-Fornells adverteix, però, que «el bilingüisme depèn de la situació sociolingüística de cada zona o regió on es dóna. Per exemple, la situació del català a Catalunya no és la mateixa ara que fa seixanta anys; al País Basc, no hi ha tantes situacions de canvi de llengua perquè l’euskera no es parla tant com el català i, a Bèlgica, per qüestions de caràcter polític, tampoc conviuen de la mateixa manera el francès i el flamenc».

 
Un cop feta aquesta puntualització, l’estudi determina diversos factors que fan que l’individu canviï de llengua. El primer és la competència que cada parlant té de cada una de les llengües. Quan la persona bilingüe parla català de vegades fa servir alguna paraula en castellà perquè no troba la paraula idònia en català, i a l’inrevés. Un segon factor és el context en què es parla: la persona amb qui es parla o el tema de què es tracti fan que s’utilitzi una llengua o l’altra. Finalment, hi ha els canvis inconscients d’una llengua a l’altra, que no es poden explicar ni per motius lingüístics ni sociolingüístics.
 
Tal com suggereix Rodríguez-Fornells, «aquests canvis no intencionals o inconscients poden estar relacionats amb una manca de control cognitiu del cervell. De manera automàtica, canviem d’una llengua a l’altra, sense motiu aparent». El control cognitiu és una de les habilitats més importants que tenim i fa referència a la capacitat de monitoritzar els nostres comportaments, de preveure els errors, planificar les accions i inhibir-les si cal, i d’estar pendents dels canvis i conflictes del nostre entorn. Per tant, aquesta habilitat requereix un sistema que monitoritza constantment el nostre comportament i l’efecte que té en l’entorn.  En alguns casos, els canvis de llengua passen desapercebuts i una hipòtesi possible és que poden estar relacionats amb aspectes de control cognitiu.
 
Bilingüisme i cognició
El grup que dirigeix Antoni Rodríguez-Fornells a l’IDIBELL estudia si el coneixement i l’ús d’una segona llengua pot potenciar habilitats cognitives, de quina manera pot fer canviar el cervell i si pot ser positiu o no com a estratègia de neurorehabilitació, entre altres qüestions.
 
Rodríguez-Fornells explica que, «segons alguns autors, el canvi entre llengües que s’observa en alguns grups —per exemple, entre germans de famílies bilingües— pot ser negatiu en el sentit que es perd riquesa lingüística, però segons altres experts, aquesta capacitat de canviar d’una llengua a l’altra amb molta rapidesa pot ser fins i tot positiu —alguns, fins i tot, en diuen creatiu—, i es podria transferir a altres funcions cognitives i fer que el cervell sigui més flexible en el seu control cognitiu».
 
Entre els que veuen aquest component positiu del bilingüisme, Rodríguez-Fornells destaca el grup de la investigadora Ellen Byalstock, que ha publicat alguns articles «que suggereixen que el fet de tenir una segona llengua pot ser una reserva cognitiva que ens fa tenir més recursos per afrontar processos d’envelliment o malaltia».
 
En tot cas, adverteix l’investigador, «encara estem començant a estudiar els efectes del bilingüisme en el cervell humà i cal tenir en compte que segons les llengües, les societats i l’entorn polític el bilingüisme és d’una manera o d’una altra i cal esperar que això tingui efectes diferencials en el desenvolupament del cervell en els infants».
 
L’IDIBELL és un centre de recerca creat l’any 2004 i que està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge, de l’Institut Català de la Salut; l’Institut Català d’Oncologia, i la Universitat de Barcelona. El centre està ubicat a l’espai Biopol’H, de l’Hospitalet de Llobregat.
 
Article: Rodríguez-Fornells, A.; Krämer, U. M.; Lorenzo-Seva, U.; Festman, J.; Münte, T. F. «Self-assessment of individual differences in language switching». Frontiers in Psichology, 10, gener del 2012. Doi: 10.3389/fpsyg.2011.00388.
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona