Universitat de Barcelona

Han inaugurat el congrés Elena Losada, directora del Departament de Filologia Romànica; Adolfo Sotelo, degà de la Facultat de Filologia; Pere J. Quetglas, vicerector d'Informació i Comunicació; Fabio Corvatta, president del Centre Nacional d’Estudis Leopardians, i Nieves Muñiz, presidenta del comitè organitzador.

Cultura

Els dies 26 i 27 d’octubre té lloc a l’aula capella de l’Edifici Històric de la UB el congrés internacional que porta per títol «El Zibaldone de Leopardi com a hipertext». El congrés ha estat organitzat pel Departament de Filologia Romànica, amb el patrocini de l’Institut Italià de Cultura de Barcelona i el Centre Nacional d’Estudis Leopardians (CNSL), i hi participen els principals especialistes d’àmbit internacional en la figura d’aquest autor.

Giacomo Leopardi (Recanati, 1798 – Nàpols, 1837) està considerat el poeta més important del romanticisme italià i un dels més rellevants de la literatura universal. Entre la seva obra destaca el Zibaldone di pensieri, abreujat generalment com a Zibaldone, un diari personal de 4.526 pàgines, escrit entre el 1817 i el 1832, en què Leopardi va recollir els seus pensaments i reflexions filosòfiques. El congrés pretén endinsar-se en l’estructura sinuosa i laberíntica del text centrant-se sobretot en el seu caràcter hipertextual, però també deixant un ampli espai a discursos sectorials de naturalesa molt variada.

La professora de la UB Nieves Muñiz, presidenta del comitè organitzador, declarava en una entrevista recent a la UB que Leopardi, en el Zibaldone, «demostra una gran lucidesa i una gran capacitat descriptiva i predictiva de fets que en el seu temps tot just estaven apareixent i que avui formen part de la nostra vida quotidiana». Muñiz suggeria que «ara, Leopardi seria un indignat».

La vigència del Zibaldone també la remarca el títol del congrés, tal com argumenta Muñiz: «El manuscrit del Zibaldone (...) tracta una gran varietat de temes, i tots els fils temàtics acaben per enllaçar-se. (...) Està concebut com un hipertext pel mateix autor, i ara tenim els mitjans tècnics per editar-lo com a tal, mitjançant un sistema d’enllaços i de cerques orientades, la qual cosa en facilita molt la lectura i l’estudi».